'11' de Clàudia i Paula Serra, 'Las hijas' de Daniel Romero i 'Upiro' d'Óscar Martín competiran a Sitges
'La muerte de Drácula' de Burnin' Percebes, rodada a Barcelona, forma part de la secció Noves visions del festival
- Què arriba a Sitges: '11' (de les Serra), 'Las hijas' (Romero) i 'Upiro' (Martín) disputaran la secció oficial fantàstica del festival. S'hi sumen 'La muerte de Drácula' (Burnin' Percebes) a Noves visions i 'La mala mare' (Albares) a Panorama.
- Sobre '11': Terror rodada en català amb dues directors. Dos monitors i vuit nens escoltes es veuen atrapats en un refuge dels Pirineus durant una tempesta de neu. La sorpresa: apareix un novè nen que ningú coneix i el seu comportament es torna inquietant.
- Altres destaqueres: 'Las hijas' és un thriller psicològic sobre una noia segrestada en una casa on conviu amb tres dones captives. 'Upiro' combina thriller històric i sobrenatural, inspirat en un cas de vampirisme documentat al 1755.
La pel·lícula catalana '11', de Clàudia i Paula Serra, i les coproduccions catalanes 'Las hijas', de Daniel Romero, i 'Upiro', d'Óscar Martín, competiran a la secció oficial fantàstic del Festival de Cinema de Sitges. Ángel Sala, director artístic del Festival de Sitges, i Mònica Garcia, directora de la Fundació, han anunciat un avanç de les produccions espanyoles de la 59a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. També s'ha anunciat que 'La muerte de Drácula', de Burnin' Percebes, rodada a Barcelona, forma part de la secció Noves visions i la coproducció catalana 'La mala mare', d'Alicia Albares, a Panorama.
Terror, fantasia, ciència-ficció, thriller i horror psicològic conviuen en una representació que reuneix tant cineastes consolidats com noves veus. Com ha explicat el festival, "els monstres, les pors íntimes i les amenaces col·lectives conviuen en una selecció que converteix el fantàstic en una eina per explorar conflictes profundament humans". Les fronteres entre realitat i imaginació es desdibuixen en històries que aborden la família, la identitat, la mort, la supervivència i la memòria. El certamen ha indicat que la representació espanyola abraça pràcticament totes les expressions del cinema fantàstic contemporani.
'Las hijas' és l'òpera prima de Daniel Romero. El festival ha indicat que 'Las hijas' es presenta com un inquietant thriller psicològic que explora els límits de la manipulació, l’aïllament i la submissió. La vida de l'Anna, una jove universitària, fa un tomb després de la mort sobtada de la seva germana. Una nit, la noia és segrestada per un desconegut que la porta a una casa apartada, lluny de la ciutat. L'endemà al matí, es desperta al llit d'una acollidora habitació. Allà es troba amb tres noies més que reben amables a la nouvinguda i es comporten com si fossin les filles de l'home. Per a sorpresa de l'Ana, elles també han estat retingudes. L'Anna descobrirà que, des de fa dècades, l'home segresta una noia cada quatre anys i, després d'alliberar-ne una altra, adopta la nova captiva com una de les seves filles.
Rodada íntegrament en localitzacions de Bizkaia (Bilbao, Balmaseda i Orduña), aquesta coproducció catalana (La Verneda Films i La Charito Films), va rebre el passat mes de maig el Premi Sideral Cinema a Goes to Canes, dins del Marché du Film de Canes.
'11', de Clàudia i Paula Serra
El film de terror '11', dirigit per Paula Serra i Clàudia Serra, arribarà a Sitges després que es presentés al maig el primer minut de la pel·lícula a Canes en el marc del Fantastic Pavilion. Produïda per Mr. Miyagi Films i Contraban Produccions, la història, rodada en català, tracta sobre dos monitors i un grup de nens escoltes que arran d'una violenta tempesta de neu es veuen obligats a quedar-se tancats a l’interior d'un refugi de muntanya als Pirineus. La sorpresa arriba quan de cop apareix un nou nen entre el grup que ningú coneix.
Paula Serra va explicar a l'Agència Catalana de Notícies que '11' va sorgir quan ella i la seva cosina Clàudia Serra estaven a la Pompeu Fabra fent una assignatura de narrativa audiovisual i es va convertir en el seu treball de fi de grau. "Quan vam acabar la universitat, que va coincidir amb el confinament de la covid, teníem aquest projecte entre les mans, que sempre l'havíem sentit molt nostre, i ens feia molta il·lusió intentar portar-lo el més enllà que poguéssim". Van portar el projecte a un clúster audiovisual i allí es van retrobar amb Matamoros, que havia sigut professor seu de la Pompeu, i li va interessar. "Des de llavors hem estat intentant aixecar-lo, perquè tirar endavant una òpera prima no és fàcil, però hem tingut molta sort i ja l'hem acabat de rodar i estem supercontentes".
La història tracta sobre dos caps del cau, un noi i una noia, que s'emporten un grup de vuit nens escoltes, entre 12 i 13 anys, a passar un cap de setmana a la muntanya i quan són allà comença una tempesta de neu que els obliga a refugiar-se dins de la casa. No poden sortir fins que arribi un rescat quan deixi de nevar. Aleshores, quan passen llista dels que són en comptes de ser 10, són 11. "Ha aparegut un nen que ningú sap qui és, ningú el coneix, però evidentment se'l queden perquè no el poden deixar fora", va indicar. A mesura que passen les hores, el comportament del nouvingut es torna cada vegada més inquietant, agressiu i enigmàtic, sembrant el dubte i la por entre els nens.
'Upiro', d'Óscar Martín combina el thriller històric amb el terror sobrenatural. La nova pel·lícula del director d'Amigo (2019), s’inspira en el primer cas de vampirisme a la Península Ibèrica documentat per l'Església catòlica. Ambientada l’any 1755, una jove és enviada a un monestir de clausura on descobreix que diverses novícies pateixen una estranya malaltia a la sang. En aquest context, un franciscà heterodox investiga els fets enfrontant la fe, la superstició i la raó il·lustrada, en una Espanya en ple conflicte entre la tradició i la raó.
Convertint llocs històrics de Catalunya com la Basílica de La Seu de Manresa i el Monestir de Sant Pere de Casserres en alguns dels seus escenaris principals, aquesta pel·lícula té producció entre d'altres de La Charito Films. La seva estrena a cinemes d’Espanya està prevista el febrer de 2027, a mans de Selecta Visión. Aquest projecte va ser un dels llargmetratges guanyadors a l'intercanvi amb Blood Window l'any 2020.
Burnin' Percebes
'La muerte de Drácula', de Burnin' Percebes, formarà part de la secció Noves visions. La parella creativa formada per Juan González i Fernando Martínez proposa una "irreverent i contemporània" revisió del mite de Dràcula amb la idea de parlar sobre el final d’una era i la necessitat de matar vells mites per crear-ne de nous. A través d’una història que combina terror, humor i fantasia, la pel·lícula parteix de la desaparició del mític vampir de Bram Stoker per descobrir que passa quan un dels grans monstres de la història deixa d’existir i el seu llegat passa a mans d’una nova generació. En aquest context, com ha remarcat el Festival de Sitges, Barcelona -on s’ha rodat de manera íntegra- es converteix en l’escenari on es construeix l’imaginari d’un nou món amb nous referents.
Per altra banda, 'La mala mare', d'Alicia Albares, s'estrenarà a Panorama. Òpera prima de la directora, aquest thriller psicològic de terror segueix la història de la Victoria, una dona que desperta en una casa abandonada sense recordar res després d’un greu accident. Una monja i un metge s’encarregaran de cuidar-la, fins que la presència d’una dona que la martiritzarà li recordarà que en aquell accident també hi havia la seva filla. La pel·lícula explora la maternitat des d’una mirada fosca i inquietant, on la por de perdre un fill i la culpa es converteixen en el motor d’una història on els límits entre la protecció, l’obsessió i la manipulació es van difuminant. Produïda per Admirable Films i Mordisco Films, es va rodar durant sis setmanes en localitzacions de Moncada, Paterna i Serra, al País Valencià
A aquesta llista se sumen dues pel·lícules més que es van anunciar el passat 20 de juliol a la roda de premsa celebrada a la Fàbrica Moritz. Per una banda, Carles Torrens torna a dirigir 'Apocalipsis Z: Nuevo mundo', on amplia el seu univers postapocalíptic amb més acció i una història coral que reprèn la lluita per la supervivència en un món devastat per un virus letal. D’altra banda, 'The end of it', l’òpera prima de Maria Martinez Bayona, que imagina un futur on la mort és opcional per reflexionar, amb humor i sensibilitat, sobre la immortalitat, la intel·ligència artificial i el significat de continuar sent humans.