Acció Cassandra presenta querella per l'expulsió dels cantaires de la Sagrada Família

L'associació Acció Cassandra ha interposat una querella pels fets ocorreguts el 10 de juny passat a la basílica de la Sagrada Família, durant la missa solemne i la benedicció de la torre de Jesucrist, en què prop de 600 cantaires van ser expulsats i posteriorment encapsulats en un operatiu policial i de seguretat que, segons la querella, no tenia cobertura legal suficient. L'entitat apunta a possibles delictes d'odi, contra els drets fonamentals, detenció il·legal i prevaricació, i no descarta responsabilitats penals per part del patronat de la Sagrada Família.

Per a Acció Cassandra, no es tracta d’una simple incidència organitzativa ni d’un episodi menor de protocol. El que es denuncia és una actuació "coactiva, arbitrària i d’una gravetat extraordinària" contra ciutadans catalans que participaven legítimament en un acte religiós i musical de gran rellevància pública. La gravetat dels fets, segons l'entitat, és encara més accentuada per l’afectació directa a menors d’edat integrats en els cors infantils.

Segons el relat incorporat a la querella, els fets es van produir al tram final de la celebració, durant la interpretació del 'Virolai', quan els cantaires adults van ser desallotjats de la basílica mitjançant una maniobra "d’engany i coacció". Després d’interrompre el cant i apartar el director dels cors, els participants van ser conduïts cap a una sortida que no formava part del recorregut previst, fins a quedar encerclats a l’exterior en un dispositiu policial que els impedia moure’s amb llibertat.

La querella sosté que aquesta maniobra d’encapsulament va comportar una privació de fet de la llibertat deambulatòria de centenars de persones sense ordre judicial, sense delicte flagrant i sense justificació legal suficient. Paral·lelament, els menors integrats en els cors infantils haurien quedat retinguts a la cantoria del temple, sota pressió policial i sense poder contactar immediatament amb els seus pares o tutors, en un context que diversos testimonis descriuen com a "humiliant, intimidatori i psicològicament devastador".

Delictes apuntats i base legal

La querella apunta un possible delicte de detenció il·legal comesa per funcionari públic, per la retenció dels cantaires adults a la via pública i pel confinament dels menors a l’interior del temple. En segon lloc, delictes comesos per autoritat o funcionari públic contra els drets fonamentals, en entendre que l’operatiu hauria impedit o restringit arbitràriament drets reconeguts a la Constitució espanyola, com el dret a la llibertat i seguretat personal, el dret de reunió, la llibertat d’expressió i de creació artística i la llibertat religiosa i de culte, atès que la intervenció es va produir en ple ofici religiós i enmig d’un cant litúrgic oficial. La querella apunta igualment un possible delicte de prevaricació administrativa, en considerar que les ordres operatives de desallotjament, encapsulament i confinament de menors podrien ser manifestament injustes i arbitràries.

Finalment, pel que fa a la motivació dels fets, s’invoca el delicte d’odi o, subsidiàriament, l’aplicació de l’agreujant de discriminació per motius de nació i ideologia, davant la possible existència d’una actuació dirigida específicament contra ciutadans catalans per la seva expressió cultural, nacional i ideològica. La querella posa també l’accent en l’afectació a menors d’edat, per l’especial gravetat que suposa qualsevol restricció de llibertat imposada a persones especialment vulnerables.

Sense perjudici del que es determini en fase d’instrucció, Acció Cassandra deixa igualment oberta la porta a l’existència de possibles responsabilitats penals per part del patronat de la basílica de la Sagrada Família, en la mesura que es pugui acreditar la seva intervenció, coneixement previ o consentiment en el disseny, l’autorització o l’execució de l’operatiu que va culminar amb la retenció i l’encapsulament dels cantaires.

La querella no es limita a una valoració jurídica abstracta, sinó que es recolza en testimonis directes de cantaires afectats, responsables de cors i persones presents durant els fets, i demana diligències concretes per aclarir la veritat: identificació dels comandaments i agents implicats, aportació de les ordres de servei, preservació i anàlisi de les gravacions de seguretat, i declaració dels testimonis i responsables operatius que van intervenir en el dispositiu.

Micromecenatge i crida pública

Segons Lluís Gibert, advocat i president d'Acció Cassandra, "el que ha passat a la Sagrada Família no és una anècdota ni un malentès organitzatiu, sinó un operatiu de força que podria encaixar en delictes de detenció il·legal, abús d’autoritat i odi ideològic contra ciutadans catalans que només feien el que se’ls havia encomanat: cantar en un acte religiós".

Gibert assegura que "si s'accepta que 600 cantaires poden ser encerclats i humiliats en un dels temples més emblemàtics del país per la seva condició de catalans, s'està normalitzant un salt qualitatiu en la repressió simbòlica. Aquesta querella vol deixar clar que la minoria nacional catalana no renunciarà a defensar la seva dignitat també als tribunals".

Amb motiu d’aquesta querella criminal, Acció Cassandra obre una campanya de micromecenatge per cobrir les despeses del procediment, inclosa l’eventual fiança per exercir l’acusació popular.