Albert Om publica 'Què dirà la gent': "Per mi el record no és una cosa trista"

El periodista i escriptor Albert Om torna aquesta setmana a les llibreries amb ‘Què dirà la gent’ (Univers), un llibre en el qual ha treballat més d’una dècada i que neix amb la intenció de fer un homenatge a l’herència principal que li van deixar els seus pares: la llengua. A través de diferents episodis, l’autor parla de la seva família, de la societat del moment, del país, del català o de múltiples aspectes que van marcar a la seva generació, precedida per uns pares i avis que van fer “de tallafocs” i van protegir els fills “de tots els mals que havien heretat de la guerra”. Per Om, el record no ha de ser “una cosa trista”. “M’agrada fer coses noves, però també reviure allò que ja he viscut”, sosté.

A través d’un viatge pels seus records i obsessions personals, Albert Om comparteix amb els lectors la seva manera de veure el món i entendre’l a ‘Què dirà la gent’, un homenatge “clar” a la llengua que va mamar dels seus pares. “No he recuperat tota aquesta llengua que em van ensenyar pel llibre, sinó que la faig servir cada dia, i és també una manera de mantenir-los vius”, admet.

L’obra – que es va començar a gestar fa uns quinze anys – proposa tot un seguit de fragments desordenats que provenen de les “pàgines i pàgines” que Om ha anat escrivint durant tot aquest temps. A més, el llibre arriba en un moment especial per a l’autor, ja que enguany compleix la seixantena. Pel que fa als pares, que en són els principals protagonistes, cap d’ells ho podrà llegir, ja que van morir el 2018 i el 2019, una situació que, per altra banda, ha permès “desclassificar” alguns secrets.

“N’estarien orgullosos, però, al mateix temps avergonyits”, reconeix, “tot i que en el fons és un gran homenatge que no els hauria gosat fer en vida”. De fet, Om no associa el record amb la “tristor”, sinó més aviat amb el “plaer”. “És una oportunitat de viure i reviure”, subratlla.

Tribunal popular invisible

‘Aviam si farem riure’ o ‘Anant bé, malament’ són algunes de les frases que havia sentit dir en alguna ocasió a casa seva, dites per la seva mare, com també ‘Què dirà la gent’, l’expressió que dona títol a la publicació. “Després de la guerra una família republicana tenia diverses opcions i una era fondre’s en una mena d’anonimat que consistia a no donar cap motiu per parlar al tribunal popular invisible: que eren els altres, la gent”, recorda, "ni en positiu ni en “negatiu”.

"No ens signifiquem, no ens fem veure", afegeix Om, "era una frase castradora contra la qual la meva generació va lluitar per treure-se-la de sobre”.

Una llengua viva, genuïna i popular

El llibre incorpora tota mena de paraules provinents del català, una llengua que l'autor reivindica com a “genuïna, viva i popular”. Tot i admetre que en aquell moment hi havia “més castellanismes”, considera que sintàcticament era “més rica”, com també ho era fonèticament. “Més lliure”, insisteix. De fet, el català de llavors no tenia un estàndard, un situació que feia que les diferències entre un poble i un altre “fossin molt més grosses”.

“Cadascú se’l feia venir bé, a la seva manera”, recorda, “en l’actualitat està bé que n’hi hagi, però considero que, a vegades, empobreix i uniformitza la llengua”. Per això insisteix que el català no ha d’estar “encotillat” ni “anar just”, sinó que sigui prou flexible per a fer-lo servir com un mateix vulgui.

Periodista de llarga trajectòria

Albert Om és un dels comunicadors més reconeguts a Catalunya, després d’haver passat per premsa, ràdio i televisió en programes com ‘El convidat’, ‘Islàndia’, ‘El Club’ o ‘Malalts de tele’. Amb diversos premis sota el braç, va ser també director d’’El 9 Nou’ i un dels fundadors de l’’Ara’. “La sort que he tingut amb tots els anys que he treballat és que mai he hagut de planificar a cinc anys vista què volia fer”, reconeix.

Després d’aquesta llarga trajectòria, reconeix que li costaria tornar a fer un programa diari de ràdio o televisió. “Ho he fet durant setze anys de la meva vida i m’ho he passat molt bé”, insisteix, “tinc la sensació que això ja està fet, i per aquest motiu intento passar-ho bé amb altres coses, ara mateix no tinc previsió de fer cap programa”.

Un àmbit on sí que vol continuar fent camí és el literari i, de fet, ja disposa de coses recopilades per un altre projecte que, de moment, prefereix no explicar. “M’agradaria continuar escrivint”, assenyala. Autor de títols com ‘El nom del porc’ (1977), Els veïns de dalt (2000) o ‘El dia que vaig marxar’ (2021), reconeix que el sorprendria endinsar-se en la ficció perquè la realitat ja li agrada. “No s’acaba mai”, conclou, “sempre hi ha nous llocs on pots entrar”.

També explica que escrivint ‘Què dirà la gent’ – el seu novè llibre – s’ho ha passat d’allò més bé i insisteix que a partir d’ara anirà “més lleuger”. “És un llibre on explico coses meves, moltes més de les que hagués pensat que explicaria mai, però, al mateix temps quan les veig impreses és com si ja no fossin meves”, afegeix. De fet, amb qui més es reconeix és amb l’Albert de fa deu o quinze anys. “Canviem tant durant una via que podríem canviar de nom i tot”, bromeja.