Alimentaria FoodTech obre portes amb l’expectativa de reunir 15.000 visitants i generar un miler de trobades de negoci
La fira posa el focus en l’automatització i la IA per fer més eficient i sostenible la indústria alimentària
- Què ha passat: La fira de tecnologia alimentària ha obert amb l'expectativa d'atraure 15.000 visitants, generar mil trobades de negoci i comptar amb 330 expositors, un 25% internacionals, durant tres dies a Gran Via.
- Els focus principals: Digitalització, automatització i IA per millorar eficiència i control de qualitat; desenvolupament d'ingredients per enriqueir nutricionalment els aliments; manteniment predictiu de maquinària.
- Aplicacions ja en marxa: Empreses com IFS usen càmeres amb IA per detectar defectes en productes; Brentac treballa en l'enriquiment proteic i reducció de sal en aliments processats.
- L'objectiu del sector: Avançar cap a una producció més eficient, sostenible i segura davant l'augment de costos i les noves exigències del mercat.
Alimentaria FoodTech ha obert aquest dimarts amb l’expectativa de reunir prop de 15.000 visitants i generar un miler trobades de negoci durant els tres dies de la fira, que compta amb 330 expositors, un 25% dels quals internacionals. El saló, dedicat a la tecnologia per a la indústria alimentària, posa enguany el focus en la digitalització, l’automatització i la intel·ligència artificial, així com en el desenvolupament d’ingredients. El director del congrés, Ricardo Márquez, assenyala a l’ACN que el sector busca avançar cap a una producció més eficient, sostenible i segura. Entre les empreses presents n’hi ha que ja apliquen la IA per detectar defectes en els aliments o que desenvolupen ingredients per millorar-ne el perfil nutricional.
Nascuda com una spin-off del congrés Alimentaria, la fira se celebra durant tres dies al recinte de Gran Via i té l’objectiu de cobrir diferents fases de la cadena productiva, des del processament i la transformació fins a l’embalatge, la refrigeració, la seguretat alimentària o la digitalització.
En aquesta dissetena edició, un dels eixos principals és la interconnexió de les màquines i la generació de dades, que permet aplicar la intel·ligència artificial (IA) als processos industrials. “Tota la maquinària que veiem aquí genera dades”, assegura el director de la fira, que explica que aquesta tecnologia pot facilitar, per exemple, el manteniment predictiu o fer més ràpid i eficient el desenvolupament de noves formulacions.
Márquez apunta que, més enllà de la tecnologia, la indústria alimentària avança sobretot amb tres objectius: millorar l’eficiència, garantir la seguretat dels aliments i fer la producció més sostenible. També assenyala que "ja no val qualsevol manera de produir aliments" i que l’augment dels costos obliga a buscar millorar els processos.
Detectar si un cigró està poc cuit
Entre les empreses que presenten aplicacions d’aquesta tecnologia hi ha IFS, que té dues plantes a Gurb i una vintena de treballadors. El gerent de la companyia, Nil Palau, explica que han incorporat eines d’IA a la seva maquinària per millorar el control de qualitat a les línies de producció. Un dels seus sistemes utilitza càmeres per identificar, a gran velocitat, cossos estranys o defectes en aliments com les patates o els cigrons i retirar selectivament els productes afectats.
Palau assenyala que la tecnologia també permet detectar problemes en processos com el posicionament del producte, el segellat o l’etiquetatge. L’empresa combina diferents càmeres per identificar defectes que no sempre són visibles a simple vista. "Fem un mix per poder agafar i treure el millor valor de tot plegat", resumeix.
Més proteïnes en aliments
La fira també dona protagonisme a la innovació en ingredients. Núria Nieto-Liñán, responsable d’Iberia de la divisió d’alimentació de Brentac, explica que la companyia treballa en el desenvolupament solucions per als fabricants, més enllà de la simple comercialització d’ingredients. Entre les línies de treball hi ha la millora del balanç nutricional dels aliments, l’enriquiment amb nutrients i l’aportació de proteïnes d’origen animal o vegetal.
En aquest àmbit, Nieto-Liñán posa com a exemple la reducció de sal en productes com els brous o l’addició de proteïnes en aliments com les barretes. La companyia disposa d’un laboratori d’aplicacions a Granollers on desenvolupa prototips perquè els clients puguin veure com funciona l’ingredient un cop aplicat al producte.