Andrea Jiménez porta al Lliure 'Contra Antígona', una "trobada col·lectiva" que reflexiona sobre la salut democràtica
Catorze espectadors seran convidats cada dia a constituir-se en cor grec i ser testimonis de primera mà de la tragèdia
- Què passa: El Teatre Lliure estrena 'Contra Antígona', producció que transforma el text de Sòfocles en un espai de reflexió sobre la salut democràtica actual.
- Com funciona: Catorze espectadors actuen cada dia com a cor grec, convertint-se en testimonis directes de la tragèdia. La peça estarà en cartellera fins al 21 de juny a l'escenari Fabià Puigserver.
- Qui hi participa: La dramaturga Victoria Szpunberg col·labora en la creació. El repartiment inclou Xavi Sáez, Clara de Ramon, Marc Soler i Júlia Truyol, entre altres.
La dramaturga Andrea Jiménez torna al Teatre Lliure amb una nova proposta que porta per títol ‘Contra Antígona’ i que busca convertir el text de Sòfocles en un lloc de “trobada col·lectiu” que porti els assistents a reflexionar sobre la salut democràtica i ciutadana en el context actual. Per fer-ho, catorze espectadors seran convidats cada dia a constituir-se en cor grec i ser testimonis de primera mà de la tragèdia. La producció, que es podrà veure des d’aquesta mateixa setmana i fins al 21 de juny a l’escenari de la Fabià Puigserver, compta amb la col·laboració de la dramaturga Victoria Szpunberg. Xavi Sáez, Clara de Ramon, Marc Soler o Júlia Truyol, són alguns dels noms que formen part del repartiment.
Recordada per ‘Casting Lear’, que va aterrar la temporada passada al Teatre Lliure, Jiménez torna de nou amb una nova proposta que signa a quatre mans juntament amb la dramaturga Victoria Szpunberg. Si a l’anterior obra feia servir Shakespeare com una mena “d’oracle” per entendre la relació amb el seu pare, en aquesta ocasió acudeix a l’Antígona de Sòfocles com a possible guia en aquest temps de foscor i perill per a les democràcies.
“Volia ser amfitriona d’una trobada col·lectiva”, detalla, “per tal de reflexionar sobre la nostra salut democràtica i reducció de la qualitat del debat polític i ciutadà en un moment de polarització i guerra”. Per fer-ho, la directora posa el focus en la figura d’Antígona, que sovint es percep com una representant de la justícia i els drets humans. “No és una peça que vulgui desarticular, però sí que volia desfer el relat dels herois i les heroïnes com a solució als nostres problemes”, afegeix.
Un dels aspectes principals de l’obra és la reivindicació del lloc de la “intel·ligència col·lectiva” a través d’un cor que formaran 14 espectadors diferents cada dia que hauran de prestar-se voluntàriament a l’experiència. “Si no hi ha voluntaris, no hi ha obra”, bromeja Jiménez, “jo no em faré responsable”. Tot plegat per crear un espai “únic i plural”, que posi per davant cadascuna de les veus que participen i en ressalti la seva “força i singularitat”.
Un procés complex
La creació del muntatge no ha sigut senzilla tal com explica Szpunberg, que reconeix que no havia treballat mai en un procés com aquest. “No puc dir que ho he gaudit”, detalla, “més aviat ho he patit, però alhora considero que amb l’Andrea hem crescut juntes”. “El teatre no és només un lloc d’entreteniment, sinó que et pot portar al límit”, afegeix, “i és interessant, enriquidor, però també molt difícil perquè és una feina molt passional”.
En la mateixa línia s’expressa la intèrpret Júlia Truyol – que fa el paper d’Antígona – insistint que és un regal tan “feliç” com “exigent”. “Et porta a un espai de joc, de compartir un escenari majestuós amb gent del carrer que t’insufla una energia nova”, reconeix, “les mirades es renoven, però t’obliga a estar al 3.000% i fer que no et puguis despistar”.
Jan D. Casablancas, Clara de Ramon, Arantza López Medina, Bruna Luz, Nora Pàmies Ricart, Mònica Molins, Olga Onrubia, Xavi Sáez i Marc Soler completen el repartiment d’una proposta que aterra a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc del 21 de maig fins al 21 de juny. Posteriorment, a la tardor, el muntatge es podrà veure a Madrid.