Arrels demana a l'Ajuntament de Barcelona més facilitats als sensesostre per refugiar-se de la calor

La Fundació Arrels ha reclamat aquest dimarts a l'Ajuntament de Barcelona més recursos i facilitats perquè els sensesostre de la ciutat puguin refugiar-se adequadament de les onades de calor d'aquest estiu. Així, demana més refugis climàtics oberts a l'agost, disponibilitat de petits espais de descans a cada barri o no multar per rentar-se a les fonts. El 58% de les persones sensesostre enquestades no troben lloc de descans, el 50% és despertada per la policia o equips de neteja i el 40% s'han de desplaçar.

Per això, l'entitat demana, a curt termini, obrir refugis climàtics de baixa exigència a cada barri, per descansar durant el dia, per a persones en situació de carrer i que estiguin adaptats i condicionats; facilitar l’accés a allotjaments d’urgència estables de petites dimensions a cada barri; millorar la difusió entre les persones en situació de carrer de la xarxa de fonts i lavabos públics a la ciutat de Barcelona; ampliar els serveis higiènics i de consigna per a persones sense llar; intensificar les visites a les persones en situació de carrer per saber com es troben, què necessiten i quin és el seu estat de salut.

A mitjà termini, reclamen desenvolupar un marc d’acció d’àmbit català que coordini les conselleries de Drets Socials, Habitatge i Salut; facilitar l’accés a l’habitatge i allotjament estable de persones en situació de carrer amb serveis de suport flexibles; i "descriminalitzar" les accions per sobreviure al carrer de les ordenances de civisme.

Segons dades de l’'Informe Viure al carrer a Barcelona de 2025', la necessitat fisiològica de les persones que viuen al carrer més vulnerada és el descans: el 58% explica que té dificultat o molta dificultat per trobar un lloc cobert per descansar durant el dia. A més, una de cada dues persones ha estat despertada per intervenció dels equips de neteja o Guàrdia Urbana, i quatre de cada deu han estat obligades a desplaçar-se. A tot això, s'hi afegeix el fet d’haver de fer front a les temperatures extremes sense tenir accés a un sostre, ventiladors ni dutxes.

Hidratar-se i fer àpats lleugers; quedar-se a casa i evitar sortir al carrer sobretot en les hores més intenses; abaixar les persianes de casa, cortines fosques i disposar de ventiladors o aire condicionat. Són les recomanacions que moltes administracions fan a la ciutadania davant les altes temperatures. Unes pràctiques que, en el seu dia a dia, no són assumibles per a una persona que viu al carrer. A això s’hi suma que alguns recursos d’ajuda específics per a persones sense llar tanquen per vacances i altres redueixen els horaris d’atenció.

“A l’estiu hi ha molta més gent al carrer, et sents més insegur i hi ha nits que no dorms”, diu el Luca, una persona allotjada per Arrels que va viure 10 anys al carrer. “Es pateix molt la calor i el fred al carrer i a mi la calor em mata.  Per refrescar-me anava a la platja i em rentava a les dutxes”, relata.

A més de no tenir serveis disponibles, les persones poden ser sancionades per intentar pal·liar la situació. L’ordenança de civisme de Barcelona prohibeix rentar-se en una font i tres de cada deu persones en situació de carrer ens expliquen que les han sancionat. Això té un impacte directe en les seves condicions de vida, generant inestabilitat i dificultant la possibilitat de mantenir un espai mínim de pernoctació.

D’altra banda, des de 2020 Barcelona habilita la Xarxa de Refugis Climàtics, un conjunt  d’equipaments com biblioteques, centre cívics o parcs i jardins que poden servir per protegir la ciutadania de les temperatures extremes. Però de vegades aquests espais entren en conflicte quan les persones en situació de carrer en fan ús, perquè no hi ha personal preparat i no és la seva funció. A més, el moment en què menys refugis climàtics són oberts és a l’agost, quan només està disponible un 48% de tota la xarxa, segons dades de l’estudi 'Sensellarisme i canvi climàtic a Barcelona'.

“S’està evidenciant un canvi climàtic i ho estem notant a èpoques d’hivern i d’estiu. Les persones que viuen al carrer són les primeres víctimes del canvi climàtic, pel que fa a calor, de fred i de pluges. Les polítiques públiques vinculades al canvi climàtic, llavors, les han de tenir en compte”, rebla la directora d'Arrels, Beatriz Fernández.