Bárbara Rey: "Són molts anys parlant de mi d'altres coses i molta gent no reconeix el treball ni els films que he fet"
L'actriu rep emocionada el Premi Nosferatu en el marc del Festival de Sitges
- Què ha passat: L'actriu ha rebut aquest diumenge el guardó que commemora el seu vincle amb el gènere fantàstic, amb películes com 'El buque maldito' i 'La noche de los brujos' dels anys 70.
- La seva reflexió: Rey ha lamentat que després de «molts anys» parlant d'altres aspectes de la seva vida, «molta gent no reconeix el treball ni les pel·lícules que he fet».
- Context: Amb 76 anys, l'actriu es va consolidar com una de les figures més populars del cinema i la televisió espanyola. Brigadoon celebra el seu 40è aniversari.
La secció del Festival de Sitges Brigadoon celebra el seu 40è aniversari i ha atorgat aquest diumenge el Premi Nosferatu a Bárbara Rey, un guardó que commemora el seu vincle amb el gènere, representat per la seva participació en "alguns títols destacats del cinema fantàstic espanyol". "Mai vaig pensar que en un moment de la meva vida com ara que tinc 76 anys rebria aquest premi ni cap altre perquè són molts anys parlant de mi d'altres coses i molta gent no reconeix el treball ni les pel·lícules que he fet ni els programes de televisió", ha dit Rey després de recollir el guardó.
Bárbara Rey ha rebut el Premi Nosferatu molt emocionada i amb molta alegria. "Són molts anys de treball i d'il·lusió", ha assenyalat. Ha recordat que quan era petita volia ser artista, que és també al que es "va dedicar", i després la vida "té moments difícils i a vegades una canvia coses i a vegades les canvien altres". L'actriu ha agraït la rebuda que li ha dedicat el públic de Sitges.
Amb una llarga trajectòria que inclou diverses aparicions en el terror estatal, el festival ha destacat que Rey es va consolidar com "una de les figures més populars del cinema i la televisió del país". Entre aquestes pel·lícules destaca 'El buque maldito' (1974), d’Amando de Ossorio o 'La noche de los brujos' (1974). La seva filmografia vinculada a gèneres propers al fantàstic es completa amb 'La muerte ronda a Mónica' (1977), de Ramón Fernández, i 'Carne apaleada' (1977), de Javier Aguirre. També forma part del seu recorregut 'Rostros' (1978), de Juan Ignacio Galván.