Barcelona cedeix en comodat al Museu Tàpies obres del llegat de Conchita Comamala per reforçar la col·lecció

L’Ajuntament de Barcelona ha cedit en comodat al Museu Tàpies obres del llegat de Conchita Comamala, amiga d’Antoni Tàpies, per reforçar la col·lecció. El llegat inclou dos retrats de la testadora fets per Antoni Tàpies: un a llapis de l’any 1943 i un a l’oli de 1952, així com una composició abstracta de tècnica mixta de 1948. El conjunt es completa amb un exemplar íntegre de la sèrie de litografies, litografies-collages i collages 'Cartes per a la Teresa' (1974) i amb més de 60 llibres d’obres de l’artista que Comamala conservava al seu domicili. A partir del 10 de juny, l’obra 'Dibuix' (1948) s’incorporarà a la mostra 'Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur' dins de la secció dedicada a la primera exposició individual de l’artista.

A través de l’Institut de Cultura de Barcelona, el museu rep en comodat dos retrats, una composició abstracta, la sèrie d’obra gràfica Cartes per a la Teresa i diversos llibres sobre l’artista que reforcen la col·lecció del museu. En un comunicat, l'ICUB ha apuntat que "el gest de generositat amb la ciutat de Barcelona de Comamala permetrà investigar una època i un exercici artístic de Tàpies poc estudiat fins ara, així com reforçar els continguts de l’exposició 'Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur', que es pot visitar al Museu Tàpies fins al mes de setembre".

El Museu Tàpies compta amb la col·lecció pública més completa de l’artista gràcies a la donació inicial de 301 obres, l’any 1990, per part d’Antoni Tàpies i Teresa Barba. Una col·lecció que ha arribat a les 2.100 obres actuals gràcies a la generositat de l’artista i de la seva família, així com de galeristes cabdals en la trajectòria de Tàpies i d’altres persones còmplices amb la institució. A més, la col·lecció compta amb dipòsits "rellevants", entre els quals un que la mateixa Conchita Comamala va fer l’any 1994.

Les tres obres originals que componen el llegat s’enquadren en el context de la producció inicial d’Antoni Tàpies, prèvia al desenvolupament de les pintures matèriques a partir de mitjans de la dècada de 1950. Totes elles donen testimoniatge, cadascuna a la seva manera, de la relació de l’artista amb Conchita Comamala, primer pel contacte entre les seves famílies i, més endavant, com una amistat duradora.

En ordre cronològic, la primera de les obres és 'Retrat de Conchita Comamala' (1943), un dibuix a llapis sobre paper, probablement fet arran de la convalescència per la malaltia pulmonar que tots dos van sofrir, segons ha indicat l'ICUB. El relat biogràfic de Tàpies situa en aquest període d’aïllament les seves primeres indagacions artístiques, tant mitjançant autoretrats que plasmaven el seu reflex en el mirall de l’armari de l’habitació com mitjançant retrats de familiars i amics que el visitaven, entre els quals esmenta Comamala. Es tracta d’un retrat acadèmic del rostre de Comamala, en el qual s’até a les faccions i expressions principals de la model, com a part del seu interès declarat per aprofundir en l’ànima humana, però en el qual detalls com l’orella o la vestimenta es mostren sense finalitzar.

Gairebé una dècada més tard, l’any 1952, Tàpies fa un segon retrat de Conchita Comamala, un oli sobre tela. La composició manté la postura de la retratada en tres quarts, retallada sobre un fons neutre, habitual en altres olis del moment. L'ICUB ha explicat que la posició dels braços recolzats en una superfície elevada en primer terme repeteix una estratègia ja emprada en el seu 'Autoretrat' (1950) o en els retrats de Josep Gudiol (1950) i de Josep Lluís Samaranch (1951), emfatitzant aquí l’anell al dit anul·lar, que fa referència a la unió recent amb l’arquitecte Adolf Florensa.

La tercera obra, 'Dibuix' (194), correspon al denominat període surrealista o 'magicista' de Tàpies, en el qual es fa evident la influència de Paul Klee, Joan Miró o Max Ernst. Es tracta d’una composició abstracta, d’aspecte paisatgístic i estel·lar, esquitxada de formes piramidals i quadres, a vegades amb una nota de color o escriptures illegibles.

'Cartes per a la Teresa'

A més de les tres obres originals, que seran restaurades pel Museu Tàpies, el llegat inclou un exemplar de la sèrie de litografies, litografies-collages i collages 'Cartes per a la Teresa' (1974). L'ICUB ha detallat que l’artista juga amb el doble significat de la paraula carta. D’una banda, el de la comunicació escrita que al·ludeix a la correspondència amorosa entre ells, i, de l’altra, un sentit molt més esotèric, el que fa referència a una baralla que serveix per jugar a certs jocs o per fer trucs d’il·lusionisme.

L'Ajuntament ha fet la cessió en comodat, que és un contracte unilateral segons el qual una de les parts deixa gratuïtament a l’altra una cosa no fungible perquè l’usi un temps i després la torni.