Barcelona duplica en cinc anys el temps mitjà d'estada de famílies vivint en allotjaments temporals d'urgència  

Això són les dades totals de persones que passen per un allotjament al llarg d'un any i que, per tant, en algun moment han fet una estada. Ara bé, la capacitat total d'allotjament se situa al voltant de les 3.000 persones. Per exemple, la fotografia del maig de 2026 és que en aquell moment hi havia 3.279 persones allotjades corresponents a 1.087 unitats de convivència, mentre que el gener del 2026 hi havia 3.433 persones. 

La comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes, assenyala en declaracions a l'ACN que les dades mostren "totes les dificultats" per poder accedir o mantenir un habitatge. En el cas dels allotjaments temporals d'urgència, explica que serveis socials els proveeix "sobretot" en situacions de pèrdua sobtada de l'habitatge, si bé també treballen de forma preventiva per evitar-ne la pèrdua.

En els darrers anys també s'ha incrementat el pressupost destinat als ATU, que ha passat de 34 milions d'euros el 2023 als 43 milions el 2025. Pel que fa al volum d'ajuts econòmics prescrits pels centres de serveis socials, el 60% del total d’ajuts (9,3 milions d'un total de 15,7) es destina a temes relacionats amb l’habitatge, principalment per al pagament d'aquest.

Cronificació de les estades i ajuts

Des de 2020, la durada mitjana de les estades als allotjaments temporals d'urgència ha crescut un 62% en el cas de les persones, i un 96% en el cas de les famílies, gairebé el doble. Respecte a això, Fuertes destaca que tot i que originalment s'han concebut per donar una resposta temporal davant d'una urgència com és la pèrdua d'un habitatge, a la pràctica ha acabat sent un "servei bàsic".

De fet, més del 76% dels casos allotjats en ATU tenen estades superiors als sis mesos, i una part important supera l'any de permanència, però el que més sorprèn és que un 5% fa més de cinc anys que són en allotjaments d'urgència. Així, Fuertes constata que les dades apunten a una cronificació en l'ús d'aquest tipus d'allotjaments, i fa valdre que els serveis socials de Barcelona estan actuant fora de les seves possibilitats perquè el problema de l'habitatge afecta "moltíssimes famílies".

És el cas de la María Magdalena, que ara viu en un alberg a Badalona amb les seves filles Allison (22 anys) i Mishel (16 anys), amb qui comparteix una habitació. Hi va arribar derivada pels serveis socials de Barcelona després d'acudir també a les oficines d'habitatge en un moment de desesperació. El seu cas no és dels més habituals, ja que preferentment els serveis socials de Barcelona deriven els usuaris a espais dins de la ciutat, però puntualment i davant de necessitats concretes es pot fer una derivació a un municipi veí com és Badalona.

D'una solució d'urgència a viure en un alberg gairebé 4 anys

La María (54 anys) va arribar a Barcelona des del Perú el 2021 i va començar a treballar com a cuidadora. Quan només feia cinc mesos que era a la ciutat, a principis del 2022, li van diagnosticar un càncer de mama i es va quedar sense feina. En aquell moment, a través de contactes de la filla gran -que ja havia viscut a Barcelona abans- va aconseguir una habitació en un pis al districte de Ciutat Vella.

El primer mes va pagar 150 euros, però amb els dies va descobrir que aquell era un pis ocupat, en realitat. Així, va arribar un dia en què va arribar al domicili una notificació de desnonament. La resta de dones que hi vivien, més joves, van marxar, però la María no tenia una alternativa i vivia allà amb les dues filles petites -en total té quatre filles-.

Aquesta situació la va empènyer a buscar ajuda als serveis socials i d'habitatge de Barcelona. El 10 de novembre del 2022, en ple tractament de quimioteràpia, la María i les seves filles Allison i Mishel van ser desnonades. "Estava amb les meves dues filles i feia uns dies que m'havien operat", recorda en una entrevista a l'ACN. A causa de la seva situació vulnerable, els serveis socials li van oferir l'opció d'anar a un alberg a Badalona.

Viure amb fills adolescents, infants o bebès

"No em puc queixar", assenyala la María, que es mostra agraïda per tenir "un sostre" i un lloc on menjar, on dutxar-se i on guardar les seves coses. Ella, l'Allison i la Mishel comparteixen una habitació i lavabo, mentre que la cuina és compartida amb altres persones que també s'allotgen a l'alberg. Admet que de vegades l'espai que comparteixen les tres és "reduït", i això provoca tensió o estrès i troben a faltar més intimitat.

Segons comenta la María, hi ha altres famílies a l'alberg que també fa molt temps que hi són i algunes viuen amb adolescents, infants i, fins i tot, bebès. De fet, ella viu amb una filla menor d'edat, la Mishel, que tot just s'ha graduat de l'ESO malgrat les dificultats que travessa.

D'acord amb les dades municipals, cada vegada hi ha més infants allotjats en allotjaments temporals d'urgència. Concretament, l'increment entre el 2020 i el 2025 ha estat del 47,5%, ja que el 2020 els infants allotjats eren 1.705 (el 36,6% del total de persones allotjades) i el 2025 la xifra ja era de 2.515 (el 42,7% del total). 

Fuertes reconeix que la situació dels infants "preocupa i malauradament és una situació que es reitera", ja que sol agreujar les dificultats per trobar un habitatge. Amb tot, subratlla que de la mà de l'estratègia de pobresa infantil "s'ha posat molt la mirada" en aquests infants per intentar acompanyar processos que són "d'un alt impacte". "Al final, la pèrdua de l'habitatge sempre és un procés emocional que té molt impacte en els infants", indica.

El model dels ATU i el problema de l'habitatge

L'Ajuntament emmarca el model dels ATU en una fotografia més àmplia sobre tots els recursos que s'ofereixen per fer front al problema de l'habitatge a la ciutat. "Quan parlem d'allotjament temporal d'urgència parlem de la provisió de la urgència per part dels serveis socials, però l'Ajuntament està fent moltes actuacions diferenciades que posen el focus realment en l'habitatge i en el dret a poder-te quedar, poder desenvolupar el teu projecte vital en el teu barri, en la teva ciutat", assegura Fuertes.

A banda, també hi ha projectes d'acompanyament per fomentar aquesta autonomia. Un exemple és l'estrena recent de 15 habitatges de "transició" a Sant Martí per facilitar que persones vulnerables reconstrueixin el projecte vital.

Pel que fa a la gestió dels ATU per part d'un operador turístic -model qüestionat per la sindicatura de greuges de Barcelona-, Fuertes defensa la necessitat d'operar amb rapidesa el servei quan hi ha una pèrdua d'habitatge sobtada. "Quan finalment es produeix necessites un operador, algú que tingui la capacitat de donar una resposta per aquell dia, per al dia següent", indica. "En una licitació es presenten diverses entitats, operadors, i en aquest cas és un operador turístic perquè realment el model de provisió de l'allotjament temporal d'urgència sempre s'ha fet d'aquesta manera", apunta. 

Les dificultats de trobar una sortida

La María no desisteix i continua mirant opcions per poder mudar-se a un lloc millor i construir un projecte de vida autònom. Ella actualment no treballa, perquè el tractament pel càncer li impedeix, però té l'esperança de poder recuperar-se i tenir una feina. També anima les seves filles a estudiar i trobar una feina per poder permetre's un lloguer. Malgrat tot, reconeix que la situació és complicada i admet que té por que "l'enganyin". De fet, assegura que a l'alberg hi ha altres famílies que hi han arribat després d'haver perdut una habitació o un pis i haver estat "estafats" d'una manera o altra quan cercaven pis.

La comissionada Sònia Fuertes explica en relació amb les sortides dels allotjaments d'urgència que sempre s'intenta acompanyar les persones, justament per evitar possibles casuístiques on pugui haver-hi "una eventual utilització de la situació de precarietat de la unitat familiar o de la persona".  "Barcelona més aviat és una ciutat solidària i que cerca oportunitats per a les persones, però a vegades quan tenim necessitats pot haver-hi algú que la vulgui utilitzar", reconeix. Per això, aquí Fuertes destaca la importància de l'acompanyament dels professionals que, fins i tot, de vegades, poden "fer alguna gestió, alguna trucada o donar eines perquè el procés de cerca d'habitatge tingui les garanties".

"Si parlem d'una família que és una mare amb dues filles, normalment aquestes situacions ja comporten una dificultat perquè a nivell d'ingressos i la sortida pot ser complicat que trobis un encaix", assenyala.  

"No sé què hagués sigut de mi si no m’haguessin donat suport fins avui en dia, almenys tinc un sostre que no em faltarà", comenta la María. "És el que ens toca viure, però espero poder trobar un pis i continuar endavant", reflexiona amb la mirada posada en un futur millor.