Barcelona estrena el nou web del Nomenclàtor per consultar la història i ubicació de 4.600 espais públics
La nova eina també permet a la ciutadania fer propostes de noms
- Què ofereix: El nou portal permite explorar el nom oficial, històric i actual dels carrers, places i jardins. Inclou fitxes detallades amb història, fotos, ubicació al mapa i tramitació de canvis de denominació.
- Accessibilitat millorada: L'antic web tenia 20 anys. La renovació ofereix consulta avançada d'una base de dades complexa i afegeix un canal directe per proposar noves denominacions a la Ponència del Nomenclàtor.
- Feminització activa: Entre 2 ponències de 2026 s'han aprovat 21 noves denominacions per a dones. Barcelona impulsa una política per corregir el desequilibri històric i visibilitzar dones, migrats i col·lectius LGTBI.
- Memòria democràtica: El Nomenclàtor es reposiciona com a mapa de memòria col·lectiva. Es substitueixen noms franquistes per víctimes de la repressió i es destaquen figures republicanes, feministes i antifeixistes.
Barcelona disposa d’un nou portal del Nomenclàtor, una eina renovada que permet explorar de manera més accessible el nom oficial, actual i històric dels carrers, places, jardins i espais públics de la ciutat. El web posa a l’abast de la ciutadania les fitxes dels més de 4.600 vials de Barcelona, amb informació històrica, contextualització dels noms i eines de consulta avançada. Tot i ser un dels webs patrimonials més consultats per la ciutadania, l’antic web es va fer fa 20 anys i calia una renovació funcional i de millora de l’accessibilitat d’una base de dades històrica i complexa que ara és molt més fàcil i àgil de consultar.
El nou web del nomenclàtor permet descobrir no només l’origen dels noms dels carrers, sinó també la història social, cultural i democràtica que aquests evoquen. La nova plataforma incorpora, entre altres millores, la consulta de la història dels carrers, any d'aprovació, recorregut, fotos i informacions detallades, i també la localització dels vials sobre el mapa de la ciutat. També introdueix l’obtenció de l’acreditació de canvi de nom de carrer per poder fer tràmits.
Un altre dels apartats del web permet fer consultes i proposar noves denominacions directament a la Secretaria de la Ponència del Nomenclàtor. La introducció d’aquest nou canal suposa una gestió molt més eficient de les comunicacions amb la ciutadania. La ciutadania també hi pot consultar els criteris generals, el procediment d’assignació de noms als espais públics de la ciutat i el funcionament de la Ponència.
Una porta d’entrada a la memòria democràtica de la ciutat
El Pla estratègic de polítiques de memòria de l’Ajuntament 2026-2030 té la revisió del nomenclàtor com una de les actuacions clau per incorporar criteris de memòria democràtica, perspectiva de gènere i visibilització de col·lectius històricament infrarepresentats.
Més enllà de ser una guia urbana, el nomenclàtor és també un mapa de la memòria col·lectiva. Els noms dels carrers reflecteixen els valors, les lluites i els referents que una societat decideix preservar i transmetre a les generacions futures.
En aquest sentit, cal remarcar que, en els darrers anys, Barcelona ha impulsat una política activa de feminització del nomenclàtor destinada a corregir el desequilibri històric existent a l’espai públic. Així, entre les dues ponències d’aquest 2026, s’han aprovat 21 noves denominacions dedicades a dones representatives de la cultura, la ciència, la filosofia, l’activisme social, el sindicalisme i la política. Amb aquestes incorporacions, més de la meitat dels nous espais aprovats durant l’actual mandat porten nom de dona.
Entre les noves incorporacions destaquen figures vinculades als valors de la memòria democràtica com les escriptores Isabel Clara-Simó, Teresa Pàmies i Anna Maria Moix,o la fotògrafa Colita. La represaliada antifranquista Mercedes Núñez Targa, substitueix al nomenclàtor el nom del falangista Ruiz de Alda en aplicació de la legislació de memòria democràtica. També s'hi incorporen Nativitat Yarza Planas, mestra republicana, primera alcaldessa elegida democràticament a Catalunya; Gerda Taro, pionera del fotoperiodisme de guerra i cronista gràfica de la lluita antifeixista; Mercè Comaposada, cofundadora de l'organització feminista Mujeres Libres; o les filòsofes Hannah Arendt i Simone Weil, referents intel·lectuals en la reflexió sobre el totalitarisme, la dignitat humana i la defensa de la llibertat.
Aquesta transformació també busca fer visibles col·lectius i experiències que durant molts anys han quedat fora del relat públic de la ciutat. Les noves incorporacions destaquen les memòries republicanes i antifranquistes, les lluites feministes, l'activisme veïnal, els moviments obrers i la contribució de persones que van patir l'exili, la repressió o l'oblit. El Pla estratègic municipal subratlla precisament la necessitat d'impulsar un nomenclàtor que representi millor la diversitat de Barcelona i que incorpori les aportacions de dones, persones migrades, col·lectius LGTBI i altres comunitats tradicionalment invisibilitzades.
Un exemple significatiu d’aquesta línia és el reconeixement de figures vinculades a les memòries LGTBI. El faristol LGTBI de la Rambla de Barcelona que commemora la primera manifestació de l'Orgull a l'Estat espanyol, la marxa del 26 de juny de 1977 n’és un exemple. El Pla estratègic ja ha començat a incorporar referents LGTBI a l’espai públic, destacant el cas de Carmen de Mairena, figura emblemàtica de la cultura popular barcelonina i de la lluita per la diversitat.