Barcelona ja frega les 7.000 llicències de terrasses de bars i restaurants, un 6% més que fa quatre anys

Barcelona ja frega les 7.000 llicències de terrasses de bars i restaurants. El nombre de terrasses a la ciutat no ha parat de créixer els últims anys, fins a arribar a les 6.899 llicències el 2025, prop de 400 més que el 2022 (un 6,1% més), segons dades a les quals ha tingut accés l'ACN. Entre el 2022 i el 2025 l'Ajuntament ha concedit 1.192 llicències de terrassa noves i n'ha denegat 1.117 més. D'altra banda, el 2025 s'han incoat un total de 2.400 expedients sancionadors vinculats a terrasses. Mentre que el Gremi de Restauració creu que encara hi ha marge per créixer i denuncia una "cultura de la trava" a l'administració, la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) s'ho mira amb recel i creu que cal apostar pel "decreixement".

El 2022, en un context de recuperació econòmica postpandèmia va haver-hi un boom de llicències concedides, 486. El 2023 i el 2024 van ser 243 cada any, mentre que el 2025 la xifra va baixar fins al 220. Així, el 2022 es van concedir el doble de llicències que l'any passat.

D'acord amb les dades facilitades per la Direcció de Serveis de Llicències a través d'una petició de transparència, el nombre més alt de noves llicències que s'han donat entre 2022 i 2025 ha estat al districte de Sants-Montjuïc (235), gairebé el 20% de totes les noves llicències de la ciutat. Altres districtes amb més llicències noves concedides en el mateix període són Sant Martí (200), l'Eixample (196) i Sant Gervasi (109).

Ara bé, val la pena destacar que mentre que a Sant Martí o Sants-Montjuïc hi ha hagut més llicències concedides que denegades (menys de 100 en cada cas) entre el 2022 i el 2025, en altres districtes se n'han denegat moltes més que no pas s'han concedit. És el cas de districtes com l'Eixample (més de 400 denegades per 196 concedides) o Ciutat Vella (més de 200 denegades per 58 concedides).

Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona, defensa a l'ACN que les terrasses formen part de "l'ADN" dels barcelonins i són "imprescindibles" per al funcionament dels negocis de restauració. Segons ell, el creixement d'un 6,1% en noves llicències des del 2022 és "molt moderat", ja que la ciutat té capacitat per absorbir més terrasses. Indica que més del 80% tenen quatre taules o menys, per tant, acostumen a ser "bastant petites". Així, hi veu capacitat de creixement i, de fet, assenyala que és una aspiració del sector perquè els consumidors ho reclamen cada dia "amb més força".  

No ho veu així la vicepresidenta de la FAVB, Ana Menéndez, que es pregunta fins on s'arribarà amb el creixement sostingut de terrasses que "colonitzen" l'espai públic. "Creiem que hem d'anar a un decreixement", indica Menéndez, que opina que l'ordenança actual concedeix unes ocupacions "excessives" d'espai públic, com ara un 60% d'una rambla o una plaça. "L'espai públic és escàs i ha d'acollir usos equilibrats i diversos", reclama.

L'Eixample concentra un terç de les terrasses

Tenint en compte les llicències vigents actualment, l'Eixample continua sent el districte que concentra més terrasses: 2.296 llicències en total. És a dir, un terç del total que hi ha en vigor a Barcelona. Per darrere de l'Eixample se situen Sant Martí (1.096), Sants-Montjuïc (678), Ciutat Vella (568), Sant Andreu (467), Sarrià-Sant Gervasi (466), Nou Barris (423), Les Corts (382), Horta (279) i Gràcia (244).

Per districte, on més han crescut les terrasses en termes relatius és a Sant Andreu (n’hi ha un 11% més -47 terrasses més-), Nou Barris i Horta (ambdós amb un 8,5% més -una vintena llarga més de terrasses en tots dos districtes-).

En total, comptant les gairebé 7.000, hi ha quatre terrasses per cada mil habitants, o una per cada 250 habitants. Amb relació a això, l'Eixample despunta clarament amb més del doble de la mitjana de la ciutat (8,3 per cada mil habitants), i el segon districte amb més densitat és Ciutat Vella amb 4,9 per cada mil habitants). Sant Martí és l'altre districte amb la ràtio més gran (4,3). Els districtes que en tenen menys d’acord amb la seva població són Horta-Guinardó i Gràcia, ambdós per sota de dos per cada mil habitants.

Tanmateix, la mida i morfologia de cada districte, així com la particularitat de cadascun dels seus barris pot variar la percepció ciutadana. Per exemple, la concentració de terrasses o l'espai públic disponible per a vianants pot fer que en alguns barris de cada districte hi hagi una alta concentració.

Menéndez apunta, per exemple, el cas de Ciutat Vella. "Encara que no hi hagi un creixement exponencial, perquè l'espai no dona per a més, hi ha una densitat excessiva, i aquesta s'ha de corregir", explica. També assenyala que en aquest districte i a l'Eixample és on tenen constància de més queixes i incompliments. 

Fins a 2.400 expedients sancionadors el 2025

D'acord amb dades facilitades per l'Ajuntament de Barcelona a l'ACN, durant el 2025 s'han incoat un total de 2.400 expedients sancionadors vinculats a terrasses, una xifra similar al 2024, quan van ser 2.432. Tanmateix, el nombre és inferior als 2.652 del 2023 i molt més baix que els 3.549 expedients de l'any 2022. En total, entre el 2022 i el 2025, els expedients sancionadors iniciats són 11.033.

Les tipologies de sancions més habituals són per instal·lar elements no autoritzats; excés d'ocupació en més de 6 mòduls o del 50% de mòduls o superfície; excés d’ocupació en més de 4 mòduls o més del 20% fins al 50% de mòduls o superfície; reduir l'ample de la vorera amb pertorbació greu, i terrassa sense llicència.

Pel que fa als districtes, les dades de sancions mostren alguns canvis en l'històric. Per exemple, el 2025 la majoria dels expedients sancionadors es concentren a l'Eixample (967), seguit de Ciutat Vella (539) i Sant Martí (320). Per contra, l'any 2022 la majoria es van posar a Ciutat Vella (1.126), per damunt de l'Eixample (1.077).

El gremi denuncia "traves" i "pressió inspectora"

Pallarols insta l'Ajuntament a reflexionar sobre "com tracta" les activitats econòmiques. Segons indica, el que denuncien bars i restaurants és una "cultura de la trava molt enquistada" en el funcionament de l'administració, així com "poca confiança i valoració" cap al sector. Pallarols assegura que la restauració és una gran indústria a Barcelona que representa un 6% del PIB directe, sent alhora un "dinamitzador" de l'economia de la ciutat.  

Per això, reclama al consistori que tingui "cura" dels sectors que ajuden la ciutat a "tirar endavant", i exigeix un tracte "adequat i facilitador" que, assegura, no sempre reben de l'administració.  

Per exemple, denuncia que la inspecció municipal està "absolutament desbocada". "El volum d'inspecció i de sanció que rep la restauració està a uns nivells molt elevats i mai vistos en una mirada dels anys recents", diu amb preocupació. Si bé reconeix que les normes "s'han de complir" i és el deure de l'administració vetllar perquè es faci, es queixa que "l'únic gran sector que està rebent la pressió inspectora de manera constant és el de la restauració".

Això, a la pràctica, afegeix "dificultats" en el dia a dia de bars i restaurants. "La inspecció hauria de ser justa i equilibrada i hauria de buscar realment sancionar aquells casos que són greus pel funcionament de la convivència o de la seguretat", conclou. Per contra, denuncia que altres sectors com els supermercats 24 hores o bé les fleques amb degustació fan "el que els dona la gana" malgrat les denúncies del Gremi de Restauració.

La FAVB demana més control i denuncia incomplidors "reiteratius"

Menéndez reclama a l'Ajuntament més control sobre les terrasses i el compliment de la normativa. "Veiem que els conflictes no paren de créixer també", afirma amb relació a les molèsties de soroll i la convivència amb veïns i el dret a l'espai públic. La FAVB assenyala que el conflicte continua "viu" i és dels més denunciats per la ciutadania.

Menéndez deixa clar que la majoria dels restauradors compleixen l'ordenança, però es queixa que aquesta no és un instrument adequat davant d'alguns establiments incomplidors que són "reiteratius": "La prova és que van pagant les multes i continuen reiterant en els seus incompliments". Davant d'això, demana que hi hagi més controls però també una regulació més adequada. "Quan es va modificar l'ordenança el 2018 ja vam preveure que hi hauria conflictes creixents. No ens vam equivocar, malauradament", apunta.

Un debat aturat

El debat sobre les terrasses hauria pogut arribar al plenari municipal a través de les iniciatives ciutadanes 'Terrasses veïnals', impulsada per la FAVB, i 'Ens veiem a les terrasses', impulsada pel Gremi de Restauració. Tanmateix, les dues iniciatives van decaure en el pas previ, a la Comissió d'Urbanisme.

La tinenta d'alcaldia de Promoció Econòmica, Raquel Gil, va defensar llavors que la qüestió no es pot resoldre des de plantejaments "tan enfrontats" com és el cas de veïns i restauradors. Així, Gil es va mostrar partidària de mantenir l'ordenança en vigor i treballar per analitzar amb rigor "propostes i punts d'acord" per avançar.