Barcelona reconeix el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet amb uns jardins a Sant Martí

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat 30 nous espais en el marc de la ponència de nomenclàtor. De les propostes avalades, en destaca el reconeixement al dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, a qui se li dedicaran uns jardins entre els carrers Tànger i Pamplona, a Sant Martí. La ciutat també dedicarà espais a les escriptores Isabel Clara-Simó, Teresa Pàmies, i a l'editora Anna Maria Moix. També es reconeixeran les figures del cantautor Luis Eduardo Aute, a Gràcia, l'activista i polític Juanjo Ferreiro Suárez, i l'arquitecte i urbanista Joan Antoni Solans. A més, es dedicarà una plaça al Capitán Trueno, d'acord amb el reconeixement ja aprovat al dibuixant Víctor Mora. De les 30 noves propostes aprovades, 12 corresponen a figures femenines.

Jardins de Benet i Jornet

A Sant Martí, entre el carrer de Tànger i el carrer de Pamplona, la ponència ha aprovat ubicar-hi els jardins de Josep Maria Benet i Jornet. La ciutat vol reconèixer així la figura d’un dels dramaturgs "més destacats" del teatre català contemporani, i un dels "més influents" de la seva generació, tal com ha destacat l'Ajuntament a través d'una nota de premsa d'aquest divendres.

Al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou hi haurà la nova plaça de Joan Antoni Solans, entre el carrer de la Marina i el de Pujades. Joan Anton Solans va ser un arquitecte i urbanista "clau" en el desenvolupament urbanístic de Catalunya, especialment durant la Transició i els anys posteriors, tal com ha remarcat la nota del consistori.

Al Poblenou es dediquen uns jardins a Josep Maria Subirachs, d’on l’escultor era originari. És conegut per la seva tasca en el disseny i escultura de la Façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família. S’havia aprovat sense ubicació l’any 2014 i ara estarà entre el passatge d’Aymà i el passeig de Calvell.

Al Poblenou, la ponència ha aprovat també un canvi de nom del carrer de Guillem de Llúria pel de carrer de Manolo Hugué. Es proposa atorgar el carrer a Manolo Hugué que va ser un artista noucentista polifacètic que va rebre influències avantguardistes. Va destacar sobretot com a escultor, pintor i dissenyador de joies. Aprovat sense ubicació des de l’any 2007.

Un altre canvi de nom, aquest a Camp de l’Arpa de la plaça de Sant Josep de Calassanç per la de plaça de les Tortugues. Amb aquest canvi es recupera la denominació popular que havia perviscut.

Carrer Teresa Pàmies

Al districte de Sants-Montjuïc, a la Marina de Port, es dedica un carrer a l’escriptora i periodista, Teresa Pàmies. El carrer s’emplaça en un nou espai entre el carrer dels Ferrocarrils Catalans i el camí de Can Clos. Barcelona reconeix així el seu compromís antifranquista i la seva obra literària vinculada a l’exili.

A la Marina del Prat Vermell, en un nou espai entre la carretera del Prat i el carrer de Jane Addams, s’hi ubicaran els jardins d’Anna Maria Moix. La ciutat ret homenatge a l’escriptora i editora, una de les veus més importants de la literatura contemporània catalana.

A tocar d’aquest emplaçament, uns altres jardins portaran el nom de Joan Josep Tharrats, pintor, teòric d’art i editor i fundador de Dau al Set. Aprovat per la ponència el 2001 esperava ubicació.

Entre el carrer dels Alts Forns i el carrer dels Ferrocarrils Catalans s’ubica la placeta del veïnat de la Vinya a la Marina del Prat Vermell. Es proposa aquesta denominació pel "fort arrelament històric" de les vinyes i la producció de vi a la zona, així com per la continuïtat del topònim “La Vinya” al llarg del temps.

La placeta de la Castanyera Angeleta serà a l’espai que queda entre el carrer de la Foneria i el carrer de la Mare de Déu de Port, al mateix barri. L’Associació La Marina Viva proposava l’homenatge a una figura popular del barri. Angeleta, originària de Galícia, va ser "referent comunitària" de la Marina on venia castanyes i llaminadures des de la postguerra.

Un nou espai entre el passeig de l’Agrícola i la ronda del Port acollirà el carrer de Victor Hugo a la Marina del Prat Vermell, un nom que esperava ubicació des de l’any 2000. Va ser poeta, dramaturg i novel·lista del corrent romàntic.

Al mateix barri es trobarà el carrer de Voltaire, entre el Moll del Sud i el Moll del Contradic. Va ser advocat, escriptor i filòsof. Va formar part de la maçoneria i va ser un dels principals representants de la Il·lustració.

A més, entre la Ronda del Port i el Moll de l’Oest se situa el carrer de l’Àfrica, i entre l’avinguda Número 3 i el carrer A de la Zona Franca hi haurà el carrer de l’Àsia, tots dos aprovats sense ubicació l’any 2003.

A La Marina de Port els jardins de Papusza se situen entre el carrer dels Ferrocarrils Catalans i el carrer de Vilageliu i Gavaldà. A prop de l’espai dedicat a l’artista Helios Gómez, s’atorguen aquests jardins a Bronisława Wajs, més coneguda com a Papusza. Va ser una poeta, escriptora i resistent antifeixista polonesa i gitana.

Plaça Capitán Trueno

Al districte de Gràcia, al barri de Vallcarca i els Penitents, es dedicarà una plaça al Capitán Trueno. L'homenatge darrere la figura de còmic és per al guionista i dibuixant Víctor Mora, que va morir el 2016 i que va destacar pel seu compromís antifranquista i per la gran influència en diverses generacions de lectors.

Aquest reconeixement ja s’havia aprovat sense ubicació per la Ponència del Nomenclàtor l’any 2008 i ara se situa al nou espai entre el carrer de la Farigola i el carrer de Gustavo Bécquer.

Al mateix barri, s’ha aprovat ubicar els Jardins de Luis Eduardo Aute, entre el carrer d’Esteve Terradas i l’avinguda de Vallcarca. El cantautor va passar part de la seva infantesa a la Vila de Gràcia, on vivien els seus avis. Convidat per l’associació de veïns, entre el 2006 i el 2010 va actuar a les festes de la plaça de Rovira, que recuperaven la seva festa major.

Passatge Isabel Clara-Simó

Al barri de La Dreta de l’Eixample es retrà homenatge a Isabel Clara-Simó. Un passatge entre el carrer de Roger de Flor i els Jardins d’Agustí Centelles, portarà el nom d’aquesta escriptora i periodista. Figura clau de la literatura catalana contemporània, i compromesa amb la llengua i el feminisme, va néixer a Alcoi el 1943 i va morir a Barcelona el 2020.

Al barri de la Sagrada Família, un nou espai entre el carrer de la Independència i l’avinguda Diagonal portarà el nom de passeig d’Aurèlia Muñoz. Aquest any se celebra el centenari d’aquesta artista, figura imprescindible entre l’art contemporani català i les exploracions amb l’art tèxtil.

Al mateix barri, els jardins de Soledad Martínez García es trobaran entre el carrer del Consell de Cent i l’avinguda Diagonal. Aquests jardins es dediquen a la pintora i sindicalista nascuda el 1900 i traspassada el 1996.

Al barri de la Dreta de l’Eixample, entre l’avinguda Diagonal i el carrer de Roger de Flor, hi haurà els jardins de Palmira Jaquetti. El Districte de l’Eixample proposa atorgar a un carrer a la poeta, folklorista i pedagoga barcelonina Palmira Jaquetti, qui va produir una obra extensa que abasta camps com la poesia, la traducció, la música, la pedagogia i el folklore.

A Horta Guinardó, al barri de la Vall d’Hebron hi ha els jardins de Francis Picabia, entre el carrer de Jorge Manrique i el carrer de Juan de Mena. Francis Picabia, pintor i escriptor d’avantguarda, va residir a Barcelona en diverses ocasions, establint-hi aliances creatives fonamentals per entendre tant la seva obra com la història de l’art del segle XX.

També a la Vall d’Hebron, en un nou espai entre l’avinguda de Can Marcet i l’avinguda de l’Estatut de Catalunya hi haurà els jardins d’Alexandre de Riquer. Il·lustrador, poeta i dissenyador, considerat el gran cartellista del modernisme. L’any 2027 està prevista la commemoració del 170è aniversari del seu naixement, el reconeixement es va aprovar l’any 2003.

A la Vall d’Hebron, entre el carrer de Jorge Manrique i el carrer de Ventura Rodríguez, es trobaran els jardins de Josep Guinovart, estava pendent de trobar una ubicació des del 2016 a la figura d’aquest pintor barceloní i un dels principals representants de l’informalisme de la segona meitat del segle XX.

Al barri de Sant Genís dels Agudells, s’aprova la plaça del Maestro Palmero, entre el carrer de Judea i el carrer de Tiro. Un procés participatiu va decidir proposar atorgar l’espai al pintor i col·leccionista i pintor Alfredo Palmero que va comprar la masia de Can Figuerola, situada davant de la plaça, on va fundar el Museu Palmero, on s’exposa la seva col·lecció.

A Nou Barris al barri de la Prosperitat, entre el passeig de Valldaura i el carrer del Turó Blau se situarà la plaça de Juanjo Ferreiro Suárez. Figura del moviment veïnal i la lluita obrera a Nou Barris, mort el 2023. La seva trajectòria el va portar a càrrecs institucionals i a esdevenir una figura clau en la defensa dels drets socials i el teixit comunitari del districte.

Al barri de Porta, els jardins d’Isabel Iglesias, troben ubicació entre l’avinguda de Rio de Janeiro i el passeig d’Andreu Nin. Isabel Iglesias Martínez va ser una dona combativa que va lluitar pels drets socials i especialment per la igualtat de les dones, tal com ha destacat l'Ajuntament en la nota de premsa.

Al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta la ponència del nomenclàtor ha aprovat un canvi de nom: la plaça del Virrei Amat passa a anomenar-se plaça de Joan Salvat-Papasseit.

A Sant Andreu, al barri de Sant Andreu del Palomar, s’ubica la plaça de Montserrat Seguí, entre el carrer d’Estefania de Requesens i el carrer de Valentí Iglésias. Montserrat Seguí Sala, originària del barri va ser una destacada cuinera i pedagoga formada al Cordon Bleu de París, que va renovar l’ensenyament culinari a la ciutat.

Els jardins de Josep Moratalla a Sant Andreu del Palomar s’emplacen entre el carrer de Joan Comorera i el carrer d’Estefania de Requesens. Josep Moratalla (1918–2017) va ser un activista polític i veïnal vinculat al POUM, que va viure l’exili i la repressió durant la Guerra Civil i el franquisme.

Entre el carrer de Valentí Iglésias i el carrer de Palomar, al mateix barri, s’aprova la plaça de les Puntaires. Amb aquesta plaça es reconeix les artesanes de la punta al coixí, una tradició tèxtil amb fort arrelament a Catalunya des del segle XVIII, tal com ha apuntat l'Ajuntament en la nota de premsa.

Plaques i faristols de memòria

El districte de Ciutat Vella s’aprova la placa Eduard Fontserè, al carrer Nou de la Rambla, 24. A Sant Andreu es dedicarà una placa a Lluís Hernández i Alcácer, al carrer d’Agustí Milà 58, on va néixer. A Gràcia es dedica una placa a Jordi Fàbregas i Canadell, músic i activista cultural.

Al parc de la Ciutadella un faristol recordarà el naixement dels partits polítics de masses. Per commemorar en un espai simbòlic aquest fenomen que va arribar de la mà del moviment obrer i les noves ideologies republicanes i catalanistes que va tenir lloc a principis del segle XX.

La ponència ha aprovat també dedicar un faristol de memòria al Moviment veïnal pel parc de l’Espanya Industrial i a Joan Antoni Solans. El Consell de memòria del districte de Sants-Montjuïc ha presentat la proposta que vol donar visibilitat al moviment veïnal que va reivindicar espais verds a la ciutat, entre els quals es trobava el parc de l’Espanya Industrial.

Amb aquestes darreres incorporacions, i durant l’actual mandat, s’han aprovat les nomenclatures de 119 vials, dels quals 63 són de dones, 34 d’homes i 20 dedicats a topònims i altres.