Barcelona reforça l'estratègia de prevenció del suïcidi i els mecanismes de detecció i suport

Barcelona ha presentat aquest dimecres l’Estratègia de Prevenció de la Conducta Suïcida 2026-2032, que implica actuar no només davant les morts per suïcidi, sinó també davant les ideacions, les temptatives i les situacions de patiment emocional que poden precedir-les. L’objectiu és millorar la detecció precoç, reforçar l’acompanyament i potenciar les actuacions preventives sobre els factors que poden afavorir les conductes suïcides, com ara les condicions de vida, les desigualtats socials, les relacions personals, les situacions de vulnerabilitat o la disponibilitat de xarxes i recursos de suport. La nova estratègia té tres grans eixos, deu objectius principals i 44 actuacions previstes.

La regidora de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Villanueva, ha destacat la voluntat del consistori de “trencar el tabú que envolta el suïcidi”. En aquest sentit, ha afegit que “és fonamental acabar amb l’estigma que tant dificulta fer un abordatge eficaç de les problemàtiques relacionades amb la salut mental”.

Informe de la Conducta Suïcida a Barcelona

L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha publicat l’informe 'La Conducta Suïcida a Barcelona 2024' que descriu per primera vegada les ideacions, temptatives i suïcidis a la ciutat, així com la seva evolució en el període 2017-2024. L’any 2024 es van registrar 1.128 episodis d’ideació i 860 de temptativa suïcida en residents a Barcelona. Aquestes conductes van augmentar a partir de 2021 sobretot en joves, coincidint amb l’empitjorament de la salut mental observat a conseqüència de la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia de covid-19.

Tot i que s’observa una tendència a l’estabilització, les xifres actuals encara estan per sobre dels nivells prepandèmics. L’any 2019 es van registrar 527 episodis d’ideació suïcida, i 577 de temptativa en residents a Barcelona. En canvi, les morts per suïcidi s’han mantingut estables en els darrers anys. L’any 2023 van morir per suïcidi 117 persones residents a Barcelona.

Les ideacions i les temptatives són més freqüents en dones i persones joves, mentre que els suïcidis es concentren principalment en homes i persones de més edat. Les dades mostren que la conducta suïcida és un fenomen complex i heterogeni: les ideacions, les temptatives i els suïcidis presenten patrons i factors associats diferents, i, en conseqüència, requereixen estratègies específiques de prevenció i intervenció, diferenciades però coordinades. 

Tres eixos estratègics i deu objectius principals

L’estratègia s’estructura en tres línies estratègiques i deu objectius principals. El primer eix és la prevenció, sensibilització i canvi de comportaments i condicionants de la conducta suïcida. Aquesta línia se centra en la promoció del benestar emocional, la reducció dels factors de risc i la sensibilització de la ciutadania. Els principals objectius seran la promoció de factors protectors i reduir factors de risc associats a la conducta suïcida, especialment la soledat no desitjada, l’aïllament social, el malestar emocional i les desigualtats socials; incrementar la sensibilització i afavorir canvis de comportament entre la població, els entorns comunitaris i els mitjans de comunicació en relació amb la conducta suïcida; i reduir l’accés a mitjans i espais de risc mitjançant mesures de protecció, dissuasió, vigilància i informació sobre els recursos d’ajuda disponibles.

El segon eix és la detecció, accessibilitat i continuïtat de l’atenció i del suport. Aquesta línia estratègica busca garantir una resposta precoç, coordinada i sostinguda per a les persones en situació de risc i per al seu entorn. Per fer-ho, es planteja reforçar la detecció precoç i la primera resposta en els entorns quotidians i els serveis comunitaris mitjançant la formació continuada dels agents implicats, l’ús d’eines accessibles i l’establiment de circuits d’actuació clars.

Igualment, es pretén millorar l’accés, la coordinació i la continuïtat entre serveis d’emergències, atenció comunitària i salut mental per evitar buits després de la detecció o la crisi suïcida greu. La línia també posa l’accent en la consolidació del suport a les famílies, a l’entorn proper i als professionals que acompanyen persones amb ideació o risc suïcida, com també en garantir una resposta accessible i continuada per a les persones, les famílies, els professionals i les comunitats afectades per una mort per suïcidi.

El tercer i últim eix és la governança, seguiment, avaluació i gestió del coneixement. Aquesta línia té com a objectiu reforçar la coordinació, millorar el coneixement disponible i garantir l’avaluació del desplegament de l’Estratègia. En aquest sentit, un dels objectius és consolidar la Xarxa de Prevenció de la Conducta Suïcida de Barcelona com a espai de coordinació, desplegament, contrast i seguiment de l’estratègia. Tanmateix, es pretén millorar la disponibilitat, la qualitat i la interpretació de les dades relatives a la conducta suïcida i a la utilització dels recursos existents.

Pla d’accions de dos anys i 44 actuacions

El desplegament de l’estratègia s’inicia amb un pla d’acció fins al 2028 que incorpora 44 actuacions. Entre les noves iniciatives destaca l’elaboració d’un mapa de punts calents a l’espai públic per posteriorment analitzar quines mesures preventives es poden aplicar, com barreres físiques o senyalització de recursos. També es planteja la creació d’una xarxa d’espais comunitaris segurs i protectors per la detecció i acompanyament de persones amb risc, començant pels casals de barri.

L’estratègia inclou la implementació d’un protocol d’intervenció en situacions de desnonaments amb risc de suïcidis, adreçat als professionals que hi intervenen. En l’àmbit educatiu es farà formació sobre conducta autolítica als docents dels centres educatius.

Per arribar a col·lectius de cultures diverses i assegurar la màxima qualitat en l’atenció del Telèfon de Prevenció del suïcidi i del Xat de suport emocional per a joves s’incorporarà un servei de traducció i mediació lingüística i cultural.

En l’àmbit del coneixement, se sistematitzarà la recollida de dades de situacions de conducta suïcida detectades en alguns serveis, programes i recursos municipals que treballen amb col·lectius de risc i es promourà la recerca del fenomen de la conducta suïcida de Barcelona.

El pla d’acció té una vigència de dos anys, 2026-2028, i contempla poder adaptar les línies d’actuació a les necessitats que puguin sorgir, com a canvis en la formulació o característiques d’aquestes línies.

Xarxa prevenció de la Conducta Suïcida (PRECS)

L’Estratègia de Prevenció de la Conducta Suïcida de Barcelona (2026-2032) s’emmarca en el Pla de Salut Mental de Barcelona 2023-2030. La seva elaboració ha comptat amb la participació de la Xarxa de Prevenció de la Conducta Suïcida de Barcelona (Xarxa PRECS), espai constituït el 2020 per a la  coordinació entre administracions, sistema sanitari, emergències, entitats socials, professionals i agents de la comunitat.

La Xarxa PRECS ha impulsat actuacions pioneres. Entre aquestes destaquen la posada en marxa del Telèfon de Prevenció del Suïcidi l’any 2020, el Xat de Suport Emocional per a Joves, els punts d’atenció i acompanyament a familiars de persones en risc i a persones supervivents, com també accions de sensibilització i formació de professionals i agents comunitaris.

Entre el 2020 i l’agost de 2026 el Telèfon de Prevenció del Suïcidi ha atès més de 32.000 trucades i, entre el 2022 i l’agost de 2026 el Xat de Suport Emocional per a Joves ha gestionat gairebé 27.000 converses i més de 3.500 professionals han rebut formació en prevenció de la conducta suïcida.