Bolaños recorre la decisió del CGPJ d’arxivar la seva queixa contra el jutge Peinado
El ministre retreu el "corporativisme" i el "conservadorisme" de l’òrgan judicial
- Què ha passat: El ministre de Presidència i Justícia ha presentat un recurs contra la decisió del CGPJ d'arxivar la queixa que va posar contra el jutge Juan Carlos Peinado el mes de maig.
- Les acusacions: Bolaños denuncia el 'conservadorisme' i 'corporativisme' del CGPJ, i critica 'l'actitud objectivament intimidatòria i injustificadament hostil' de Peinado durant la seva declaració judicial.
- Timeline: La queixa es va presentar al maig i es va notificar l'arxivament el 5 d'agost. Bolaños ha interposat el recurs aquest dilluns.
El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, ha recorregut aquest dilluns la decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) d’arxivar la queixa que va presentar contra el jutge del ‘cas Begoña’, Juan Carlos Peinado. Segons ha indicat en un recurs dirigit a l’òrgan, darrere d’aquest pas hi ha el seu "conservadorisme" i "corporativisme". Entre altres elements, el ministre denuncia "l’actitud objectivament intimidatòria i injustificadament hostil" que va mantenir Peinado durant la declaració judicial de la qual va ser objecte. Bolaños detalla que el 5 d’agost se li va notificar que s’arxivava la queixa que va elevar al maig contra Peinado, decisió que demana revisar.
"Els fets i les irregularitats denunciats no han rebut la resposta jurídica que es podia esperar de l’òrgan al qual constitucionalment i legalment s’encomana l’exercici de la potestat disciplinària sobre jutges i magistrats", remarca el recurs de Bolaños, al qual ha tingut accés l’ACN. A més, apunta que "la independència i la responsabilitat" reconegudes a la Constitució espanyola no són conceptes "contraposats", sinó "cares inseparables d’una mateixa concepció de l’Estat de dret".
La queixa de Bolaños fa especial èmfasi en l’interrogatori i apunta que es va produir en una "actitud persistentment reprovadora" cap a ell i no cap a la "consistència de les seves respostes". "No correspon al jutge corregir la forma d’expressió de qui declara quan aquesta és perfectament intel·ligible i respectuosa amb l’obligació legal de dir la veritat. Encara menys escau convertir la pràctica d’una declaració testifical en una successió d’observacions personals dirigides a qüestionar contínuament la manera com el testimoni s’expressa, s’explica o reacciona davant les preguntes que se li formulen", lamenta.
Finalment, el recurs indica que el seu objectiu no és revertir l’absència d’una sanció disciplinària, sinó la decisió d’arxivar el tema "sense haver desplegat una activitat investigadora mínimament adequada per aclarir uns fets que, si fossin certs, presentaven una evident rellevància disciplinària".