VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Internacional

Brussel·les projecta un cable submarí que connecti Groenlàndia amb Europa per reforçar la seguretat de l'Àrtic

La Comissió Europea vol impulsar la compra conjunta de trencagels i millorar la vigilància d'infraestructures crítiques

Brussel·les projecta un cable submarí que connecti Groenlàndia amb Europa per reforçar la seguretat de l'Àrtic

La Comissió Europea ha presentat aquest dimarts una nova estratègia per reforçar la seguretat a l'Àrtic, una regió cada vegada més disputada per potències com els Estats Units, Rússia o la Xina, que estan incrementant la seva presència militar a la zona. Entre les mesures que planteja hi ha el desplegament d'un cable submarí que connecti Groenlàndia amb Europa, amb la possibilitat d'estendre'l posteriorment a través del Canadà fins al Japó i Corea del Sud. En paral·lel, també ha proposat impulsar la compra conjunta de trencagels i crear un centre de vigilància conjunta de cables submarins. "L'Àrtic és un lloc on les plaques tectòniques de la geopolítica xoquen", ha dit la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen.

La proposta arriba en un context de deteriorament de la seguretat a l’Àrtic. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat reiteradament de prendre el control de Groenlàndia, i Rússia i la Xina, per la seva banda, ha reforçat la seva presència militar a la regió.

Davant d'això, els governs europeus alerten de possibles amenaces híbrides, com ara el sabotatge d’infraestructures submarines, les interferències en els sistemes de navegació per satèl·lit i altres accions que poden afectar les comunicacions i la seguretat europea.  

Així, la proposta de Brussel·les vol reduir la dependència d’infraestructures controlades per tercers i assegurar rutes alternatives per a les dades europees en cas de crisi. Per a l’executiu comunitari, l’Àrtic ha esdevingut una regió cada vegada més important per a la defensa europea i per a l’autonomia estratègica europea.

Una frontera de la UE

"No és una frontera aliena. Forma part de la Unió Europea. Tres dels nostres estats membres són països àrtics, i més de mig milió de ciutadans de la UE viuen a l'Àrtic. Per tant, per a Europa, també és el nostre veïnat del nord, proper, connectat i molt crític per al nostre futur", ha avisat en una compareixença per presentar la iniciativa.

Von der Leyen ha afirmat que "la sobirania, la integritat territorial i les normes que han fonamentat l'estabilitat a la regió ja no es poden donar per descomptades" i ha avisat que, per aquest motiu, el bloc europeu "ha d'actuar i canviar la seva postura estratègica".

Més enllà de la seguretat de les infraestructures, la cap de l'executiu comunitari ha defensat que l'estratègica presentada també pretén reforçar l'economia europea, així com la seva autonomia. El desgel, provocat pel canvi climàtic, ha obert noves rutes comercials que tant la UE com la resta de les grans potències volen aprofitar.

"A mesura que l'Àrtic esdevé més accessible, també esdevé més central per a la seguretat econòmica d'Europa. Penseu en les matèries primeres crítiques essencials per a la nostra transició verda i digital. O en les rutes marítimes emergents que estan remodelant el comerç mundial. O en les infraestructures de connectivitat que definiran el futur de la regió", ha expressat. "Són oportunitats", ha afegit.

Un cable submarí i més vigilància

Entre les principals mesures plantejades hi ha el desplegament d'un cable submarí que connecti Groenlàndia amb Europea. L’oceà Atlàntic Nord disposa d’uns 17 cables submarins de telecomunicacions, en una xarxa en què les grans empreses tecnològiques nord-americanes tenen un paper dominant, segons ha informat el mitjà 'Euronews'.

Aquests cables transporten la gran majoria del trànsit internacional de dades -un 99% d'aquest, segons la Comissió Europea- i sostenen serveis que van des de les comunicacions quotidianes fins a les transaccions financeres.

En aquest sentit, l'executiu de Von der Leyen planteja el desplegament d'un cable que connecti Groenlàndia amb Europa només com una manera de millorar l’accés a internet de les comunitats àrtiques, sinó també com una forma de diversificar les rutes de transmissió de dades i augmentar la resiliència de les xarxes europees.

En paral·lel, l'estratègia planteja crear un centre de seguretat marítima que permeti als estats membres i als seus socis compartir informació i millorar la vigilància de les activitats a l'Àrtic. A més, la Comissió Europea vol establir un mecanisme per supervisar, protegir i facilitar la reparació dels cables submarins, que són objecte d'atacs per part de Rússia.

Segons fonts comunitàries, el centre operaria en plena coordinació amb l'OTAN i sense substituir ni duplicar la seva feina. A llarg termini, Brussel·les vol que aquest centre pugui fer seguiment també dels vaixells de l'anomenada "flota fantasma" de Rússia, així com per detectar activitats pesqueres irregulars, coordinar operacions de rescat o contribuir a detectar contaminació marítima.

Més trencagels

L'estratègia de l'executiu comunitari també proposa incrementar el nombre de trencagels de què disposa la UE. Segons Brussel·les, són "essencials" per poder operar a la regió i protegir les infraestructures crítiques.

Ara com ara, els estats membres disposen d'una desena de trencagels en conjunt. Per això, la Comissió Europea ha proposat estudiar fórmules per impulsar compres conjuntes, així com l'ús compartit d'aquests vaixells.

Fonts comunitàries han admès que, ara com ara, l'estratègia no compta amb una estimació pressupostària i, per tant, no hi ha detalls sobre com es finançaran les propostes fetes per la Comissió Europea.

Lluita contra el canvi climàtic

Von der Leyen també ha avisat que l'Àrtic "s'escalfa a un ritme gairebé quatre vegades superior" a la mitjana global, motiu pel qual, segons ha defensat, l'estratègia presentada busca també reforçarà la investigació climàtica o desenvolupar projectes d'energia renovable. 

"L'Àrtic pertany a la gent de l'Àrtic. A les famílies, les comunitats, els pobles indígenes, els joves que volen construir el seu futur a la seva llar. I és per això que els mantenim al centre mateix del nostre enfocament", ha dit la presenta de la Comissió Europea.

"La seva llar es veu massivament afectada pel canvi climàtic. L'Àrtic s'escalfa gairebé quatre vegades més ràpid que la mitjana mundial. I com a regulador climàtic global, l'Àrtic modela els patrons meteorològics, la biodiversitat i l'augment del nivell del mar a tot el món. Per tant, per a Europa, les conseqüències són directes", ha advertit.

En aquest sentit, Von der Leyen ha assegurat que l'estratègia "posa un fort èmfasi a protegir el medi ambient àrtic i a impulsar la transició neta".

Llegeix l'original a l'ACN