Budó advoca per resoldre les "tensions" de la Catalunya dels 8 milions abans de fixar "nous objectius demogràfics"
La presidenta de l'ACM reclama un finançament local "estable i coherent": "Ara, més que mai, és l'hora dels ajuntaments"
- Què ha dit: La presidenta de l'ACM ha assenyalat que cal garantir primer una vida digna a la població actual, amb infraestructures, serveis i feina de qualitat, perquè Catalunya no pot assegurar-ho amb l'estàndard necessari.
- Les demandes: Budó ha reclamat un sistema de finançament local estable i coherent que s'ajusti a les competències dels municipis, ja que seran clau en els propers anys.
- Per a qui importa: Els ajuntaments catalanes, que necessiten recursos suficients per poder assumir el rol estratègic que hauran de tenir en la Catalunya futura.
La presidenta de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Meritxell Budó, ha remarcat la necessitat de resoldre les "tensions" que viu la Catalunya dels 8 milions d'habitants abans de fixar "nous objectius demogràfics". En una intervenció en el Nueva Economia Fórum, Budó ha proposat "garantir una vida digna" a la població actual, que necessita infraestructures, serveis i feina. "Avui, massa sovint, el país no pot garantir aquests drets amb la qualitat i la proximitat exigibles". D'altra banda, ha reclamat un sistema de finançament local "estable i coherent" amb les competències que els municipis exerceixen. "Ara, més que mai, és l'hora dels ajuntaments", ha dit, però ha afegit que això només serà possible si s'acompanya de recursos.
Budó ha advertit que "bona part" dels serveis públics, de les infraestructures i dels equipaments que té actualment Catalunya estan "dimensionats" per a una Catalunya de 6 milions, però la població "ha crescut molt més de pressa que la capacitat pública" per fer-hi front. "I tot això té un cost humà enorme, però també té un cost econòmic", ha alertat.
Per això, ha subratllat que la projecció demogràfica dels 10 milions d'habitants "no es pot convertir, per inèrcia, en un projecte de país", especialment si no s'explica com es finançarà aquest creixement. "Arribar als 10 milions no pot ser una fita en si mateixa ni un indicador de progrés. Créixer més no significa viure millor", ha dit.
Sis mesures per a un progrés equitatiu
Per això, l'ACM proposa sis mesures que impliquen redimensionar els serveis públics, connectar el país amb un sistema de comunicacions, garantir l'accés a l'habitatge, protegir la seguretat i la convivència des de la proximitat, distribuir millor el progrés econòmic i dotar els ajuntaments d'una governança i d'un finançament adequats.
En aquest sentit, Budó ha insistit que el codi postal no pot "determinar" l'accés als serveis públics, i ha advertit que les ciutats mitjanes estan "assumint funcions metropolitanes sense instruments metropolitans". Ha exigit, com a "prioritat" per al país, garantir la "fiabilitat del transport públic" i que aquest "permeti anar d'un lloc a un altre sense haver de passar sempre per un centre".
Sobre l'accés a l'habitatge, ha advertit que s'ha convertit "en una de les principals dificultats per desenvolupar el projecte de vida a Barcelona i a bona part del país", i obliga les famílies a buscar alternatives residencials "en altres municipis". Pel que fa a la seguretat i la convivència, ha reclamat una "millor coordinació" entre administracions perquè la pressió recau sempre sobre els ajuntaments, que són "la primera porta on truca la ciutadania".
En l'àmbit econòmic, Budó ha assenyalat que "Catalunya té una realitat productiva molt més distribuïda del que acostuma a reconèixer el relat oficial", i ha alertat que si les inversions, la recerca i la formació es concentren, "el país perd potencial", per la qual cosa ha proposat "confederar el progrés".
Els ajuntaments, "els últims" a rebre les "engrunes" del govern central
Finalment, ha indicat que els ajuntaments són "la primera resposta" davant de la ciutadania, però són els últims a l'hora de "repartir els recursos". Per això ha apostat perquè el món local "participi en la definició de les polítiques des del principi i no només de l'execució final". També ha lamentat que el finançament local "no està ben resolt" perquè requereix una resposta "estructural".
"Els ajuntaments hauríem de saber amb quins recursos comptem cada any", ha afirmat. Budó ha criticat que els consistoris són "els últims" a rebre les "engrunes" del govern central. "No pot ser que un Estat que cada vegada recapti més, reparteixi menys", ha indicat.
Barcelona no pot ser "una frontera que separi el centre de la resta" del país
Budó ha fet una crida a convertir Barcelona en una ciutat "més útil per al conjunt de Catalunya" perquè el país no quedi dividit entre "una metròpoli i un territori exterior". Així, ha proposat que la capital "comparteixi capacitat institucional" i "ajudi a distribuir les inversions productives" per tot el territori. "Ha de ser el node principal d'aquesta xarxa de ciutats, no una frontera que separi el centre de la resta", ha remarcat.
"La imatge és senzilla: hem d'abandonar les corones i construir xarxes. Una corona crea dependència; una xarxa crea cooperació", ha insistit. Així, Budó ha advertit que la resposta als reptes de la capital "no implica fer una Barcelona més gran". "La Barcelona dels 5 milions, que a alguns els pot semblar una resposta lògica a les necessitats de la capital, acaba assumint més decisions, més inversió i talent, però això en realitat agreujarà encara més el problema que vol resoldre", ha dit.
El "carril del mig" davant una societat "molt polaritzada"
De cara a les eleccions generals del 29-N, ha reivindicat la necessitat d'abordar els problemes polítics des del "carril central". "Hem de donar arguments perquè les persones vegin que, sense anar als extrems, podem donar respostes als seus problemes", ha dit. Budó ha advertit que la societat està "molt polaritzada" per la deriva del PSOE i el PP. "O tornem al carril del mig, o difícilment podrem donar les respostes que requereix el país", ha assenyalat.
Sobre el risc que suposa l'ascens de l'extrema dreta, la presidenta de l'ACM ha reivindicat que els partits tradicionals puguin parlar "amb normalitat" dels problemes que "preocupen" la gent, ja que això no s'ha fet "en els darrers anys". Això no pot significar "deshumanitzar les persones", segons Budó, però tampoc poden posar-se "sota la catifa" el debat sobre la immigració i la inseguretat.
Turull reivindica el "compromís" de Budó amb el món municipal
També ha intervingut el secretari general de Junts, Jordi Turull, qui ha reivindicat el "compromís" de Budó amb el món municipal, un àmbit polític que "segurament és el més agraït, però alhora el més exigent". "Per a ella, l'ajuntament és un lloc on transformar la vida de la gent", ha afirmat, i també ha assenyalat l'entrega de la presidenta de l'ACM amb la nació, la llengua i les institucions pròpies.