VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Cultura

Burnin’ Percebes: "Volíem fer un Dràcula més actual i una mica passat de moda, que pogués viure a Barcelona"

Fernando Martínez i Juan González estrenen a Sitges el seu nou film que reflexiona sobre els mites

Burnin’ Percebes:

Dràcula vol morir, però té por a fer-ho. Aquesta és una de les idees de 'La muerte de Drácula', una pel·lícula independent dirigida pel col·lectiu Burnin’ Percebes, format per Fernando Martínez i Juan González, que arriba al Festival de Cinema de Sitges a la secció Noves visions. Burnin’ Percebes mostra la seva versió de Dràcula en un film que reflexiona sobre els mites. "Volíem fer un Dràcula més actual i una mica passat de moda, que pogués viure a Barcelona", explica en una entrevista amb l'ACN Fernando Martínez. Amb la imatge en blanc i negre, la cinta està protagonitzada per Laura Weissmahr i Javier Botet, i es va rodar íntegrament a Barcelona.

A la Mina se li presenta l’oportunitat de guanyar diners venent la seva pròpia sang. Així és com coneix el Dràcula. Junts recorren la ciutat de Barcelona de nit, comparteixen cançons, converses i confessions en una última jornada en què ell busca posar fi a la seva condemna i ella escapar de la mort. Però el que comença com una atracció hipnòtica aviat es transforma en desencís, ja que la Mina descobreix que darrere del mite s’amaga l’arrel de molts dels horrors del món.

Si una cosa caracteritza els films de Burnin’ Percebes és la seva originalitat, un humor molt particular i propi i els tocs surrealistes. Juan González fa broma que han passat els anys i s'han fet vells. Les seves pel·lícules anteriors estaven plenes de gags amb tocs còmics amb un estil molt propi, però aquesta, afegeix, és la pel·lícula menys còmica que han fet fins ara. "Té humor perquè som nosaltres qui estem dirigint i és la marca de la casa, però és la menys còmica".

A la cinta mostren la seva versió de Dràcula. Fernando Martínez assenyala a l'ACN que hi ha una mica de tots els Dràcules a la pel·lícula, i han agafat el que els agradava de cadascun. "Al final volíem fer una faula, que parlés del temps que vivim, que per nosaltres era molt important. Totes les nostres pel·lícules sempre han tingut missatge i poesia, però crec que aquesta és la que més explícita és".

Els directors volien representar tota l'herència de tots els mites, de tot el que és vell i que creuen que ha de canviar, i fer-ho a través d'aquest Dràcula "que vol morir, però que a la vegada té por de fer-ho". La Mina, en canvi, representa el que és nou i fresc, i és en aquest context que Dràcula s'adona que, vulgui ell o no, ha de morir per donar pas al que és nou.

Fernando Martínez explica que volien fer un Dràcula més actual, que pogués viure a Barcelona, però que a la vegada estigués una mica passat de moda. Afegeix que és un Dràcula modern i antiquat a la vegada.

Juan González indica que és una faula moderna i que comença amb una espècie de contacontes, que parla dels mites. En aquest sentit, assenyala, 'La muerte de Dràcula' reflexiona sobre els mites, sobre qui els ha construït i sobre si aquests es poden destruir.

Més enllà dels mites, 'La muerte de Drácula' també tracta sobre l'última nit que passen dues persones juntes. Admeten que els atreia agafar la idea de pel·lícules com 'Antes del atardecer' que passen totes en una nit o en una tarda i que són comèdies romàntiques, però en aquest cas, els Burnin' Percebes en el moment de l'enamorament hi ha un rebuig total. "Ens feia gràcia fer un 'coitus interruptus' en una comèdia romàntica", destaca.  

Martínez apunta que escriuen les pel·lícules pensant en qui les interpretarà. "Per això ens agrada tenir molta afinitat amb els actors", remarca. El pes de la cinta recau en els dos protagonistes interpretats per Laura Weissmahr i Javier Botet.

La pel·lícula passa íntegrament a Barcelona. El pis de Dràcula és a l'Eixample i després van rodar al barri del Putxet, així com les escales del MNAC i la Clínica Diagonal d'Esplugues de Llobregat. El rodatge va durar vuit dies.

Sitges 2026

Els dos directors reconeixen la il·lusió que els fa formar part de la programació del Festival de Sitges, certamen al qual hi assisteixen cada any com a seguidors. "Aquest és el primer cop que venim a presentar una pel·lícula nostra".

Llegeix l'original a l'ACN