Cabezas desvincula Argimon del retard en la vacunació de policies espanyols i defensa prioritzar els majors de 60 anys

L'exsubdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha atribuït el retard en la vacunació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a la suspensió cautelar de la vacuna d'AstraZeneca entre el 15 i el 22 de març del 2021 i ha desvinculat Josep Maria Argimon de qualsevol decisió sobre el tema. "No era competència de Salut Pública", ha dit en la tercera sessió del judici a l'Audiència. També ha defensat que, un cop es va reprendre la campanya, es prioritzessin els majors de 65 anys per criteris mèdics, sense deixar de vacunar col·lectius essencials. L'exdelegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, ha afirmat que va reclamar mantenir la vacunació dels agents i que Salut mai li va indicar problemes de dosis ni retards en censos.

Cabezas ha explicat que la vacuna d'AstraZeneca es va incorporar a l'estratègia estatal de vacunació destinada inicialment a persones d'entre 18 i 55 anys, d'acord amb l'evidència científica disponible en aquell moment i també perquè les dosis arribaven de manera limitada i es desconeixia quin seria el ritme de subministrament. Per aquest motiu, es va reservar al grup 6 de l'estratègia de vacunació, integrat pels col·lectius essencials, entre els quals hi havia la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra, els Bombers, els serveis d'emergències i el personal docent. 

Segons ha declarat, Salut Pública va començar a preparar la vacunació d'aquests col·lectius a principis de febrer del 2021. Ha dit que el 6 de febrer va enviar a la Direcció de Serveis del Departament de Salut un document amb informació sobre la vacuna, la necessitat de disposar dels censos de personal i la documentació necessària per organitzar la campanya. Ha afirmat que la Direcció de Serveis va traslladar aquesta informació al Departament d'Interior i, en el cas de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, també a la Delegació del Govern. Després de rebre resposta a aquests correus electrònics, va entendre que les instruccions "ja s'havien comunicat i que el procés seguia el seu curs", ja que la convocatòria dels agents i l'organització de les vacunacions no depenien de Salut Pública.

La situació, ha explicat, va canviar el 15 de març, quan diversos països europeus van notificar casos poc freqüents de trombosi venosa greu que podrien estar relacionats amb la vacuna d'AstraZeneca. Davant d'aquestes sospites, el Ministeri de Sanitat va acordar suspendre cautelarment l'administració de la vacuna entre el 15 i el 22 de març mentre l'Agència Europea del Medicament n'avaluava la seguretat. Durant aquells dies es van celebrar reunions tècniques i de la Comissió de Salut Pública, fins que l'organisme europeu va concloure que els beneficis del vaccí continuaven sent clarament superiors als riscos i la vacunació es va reprendre.

Prioritzar persones d'entre 60 i 65 anys

Cabezas ha assenyalat que, un cop es va reprendre la campanya, es va fer una reunió del Consell Interterritorial del Sistema Nacional el 22 de març. Així, ha dit que la Comissió de Salut Pública va reforçar el criteri de prioritzar les persones majors d’entre 60 i 65 anys perquè "concentraven la major part dels ingressos a les unitats de cures intensives i de les defuncions per covid". Segons ha indicat, el 23 de març més del 70% dels pacients ingressats i el 96% de les persones mortes per la malaltia tenien més de 60 anys. 

En aquest context, ha admès que el 23 de març va rebre un missatge de Judith Viñales, membre i assessora del gabinet de la consellera Alba Vergés, en què se li comunicava que, "de moment", s'havia decidit no continuar vacunant els col·lectius essencials i que, en el cas de les forces i cossos de seguretat, es vacunaria només per criteri d'edat. Cabezas ha assegurat que va respondre el missatge defensant que s'havien de vacunar tots els agents previstos perquè, en cas contrari, es generaria "un problema de desigualtat amb altres comunitats autònomes i amb els altres cossos de seguretat" i, a més, caldria que desplaçar-se més vegades als centres per completar la vacunació.

Aquell mateix dia la membre del gabinet li va comunicar que havia parlat amb Vergés i amb el secretari general de Salut, Marc Ramentol, i que tots dos consideraven que només s'havia de vacunar la Guàrdia Civil i la Policia Nacional de més de 60 anys. L'endemà, 24 de març, va rebre un nou missatge en què se li traslladava que la consellera demanava "parar" la vacunació dels dos cossos. Cabezas ha admès que els WhatsApp a vegades “poden estar mal expressats” però ha remarcat que els missatges formen part de la instrucció i ha dit que “són els que són”.  

Cabezas ha assegurat que davant d'aquests missatges, va parlar per telèfon amb Josep Maria Argimon, que era secretari de Salut Pública, i que tots dos van coincidir que es tractava d'una decisió que es podia “malinterpretar” i que, per aquest motiu, “havia d'arribar per correu electrònic i procedent d'un càrrec amb prou rang dins del Departament de Salut que pogués transmetre aquesta instrucció”. Per això, ha dit que va sol·licitar instruccions escrites a Marc Ramentol que va demanar “prioritzar persones majors de 60 anys i col·lectius essencials d’aquesta edat”.

L'exsubdirectora ha reiterat durant la seva declaració que sempre va ser partidària de "compaginar la vacunació per criteri d'edat amb la dels col·lectius essencials". Ha remarcat igualment que Salut Pública ocupava una posició jeràrquica inferior i no coordinava les vacunacions dels cossos i forces de seguretat de l'Estat ni els equips d'infermeria encarregats d'administrar les dosis. 

També ha explicat que els col·lectius essencials es van incloure en les primeres estratègies de vacunació perquè eren “indispensables per al funcionament de la societat” i perquè, “pel fet de mantenir un contacte més freqüent amb la població, es considerava que podien tenir un risc més elevat de contagi”. Tot i això, ha afegit que estudis posteriors van mostrar que aquest risc “no era superior al de la població general”, amb l'excepció del personal sanitari.

Pel que fa a la suspensió de vacunacions concretes, com la prevista a l'aeroport o altres desprogramacions posteriors, Cabezas ha insistit que Salut Pública no prenia aquest tipus de decisions. Segons ha declarat, el seu departament s'encarregava de “definir els criteris de salut pública i garantir la disponibilitat de les dosis, però no coordinava la logística de vacunació dels cossos i forces de seguretat de l'Estat ni decidia les convocatòries o les cancel·lacions”, que corresponien als responsables jeràrquics competents del Departament de Salut.

L’assessora de Vergés nega que la consellera demanés no vacunar policies espanyols

Per la seva banda, Judith Viñales, ha negat que l'aleshores consellera de Salut, li donés instruccions per aturar la vacunació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Durant la seva declaració, ha explicat que la decisió responia a l'acord adoptat al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut del 22 de març, que establia la priorització de la vacunació de les persones d'entre 60 i 65 anys, també dins dels col·lectius essencials.

Ha assegurat que, quan en els missatges de WhatsApp afirmava que "no ho podríem argumentar", es referia al fet que continuar vacunant els agents més joves de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional “hauria suposat apartar-se del criteri pactat a la reunió interterritorial i del que s'estava aplicant a la resta de col·lectius essencials”. Ha afegit que la vacunació d'aquests cossos es va reprendre posteriorment.

També ha explicat que les referències específiques a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional en les converses internes es devien al fet que aquests cossos disposaven d'un operatiu de vacunació propi, diferenciat de la resta d'essencials. Segons ha dit, les noves directrius aprovades el 22 de març van obligar a refer aquest dispositiu, que havia quedat "obsolet", per adaptar-lo al nou sistema de priorització. En canvi, amb la resta de col·lectius essencials les noves regles es van poder aplicar de manera més directa.

La testimoni també ha assenyalat que la recomanació de vacunar prioritàriament els majors de 60 anys es va adoptar en el Consell Interterritorial del 22 de març i ha dit que no recorda si el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va assistir a aquella reunió.

Retard en el cens

En la sessió d’aquest dilluns també ha declarat el director de Sistemes d’Informació del CatSalut i coordinador general de la STIC del Departament de Salut, Pol Pérez. Ha explicat que el cens complet dels Mossos d’Esquadra es va rebre el 8 de febrer del 2021, mentre que els primers censos de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional no van arribar fins al 12 de març. També ha afirmat que no va rebre cap instrucció, ni directa ni indirecta, de la consellera de Salut per retardar el registre dels censos dels agents estatals, i ha remarcat que les incidències tècniques en els fitxers comportaven retards “mínims”, d’hores, perquè la càrrega es feia de manera pràcticament immediata.