Can Ruti investiga si l'acceleració del drenatge limfàtic pot frenar els símptomes de l'Alzheimer

L'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti) lidera un estudi europeu que explora una nova via terapèutica per combatre els símptomes de l'Alzheimer, com pèrdua de memòria o desorientació. L'Alzheimer ve donat, entre d'altres, per l'acumulació de proteïnes tòxiques al cervell, que contribueixen a la "mort neuronal". Ara aquest estudi buscar "frenar la progressió" de la neurodegeneració, a partir de la potenciació del sistema limfàtic, que és un dels mecanismes que té el mateix cervell per "netejar" les proteïnes tòxiques. Per fer-ho, es fa un bypass entre els vasos limfàtics i les venes per "accelerar" el procés. A quiròfan, s'utilitzen tècniques de microcirurgia plàstica que habitualment s'han fet servir en altres parts del cos.

A l'estudi participaran una desena de pacients, als que se'ls farà seguiment durant un any després de la intervenció per avaluar, sobretot, la seguretat del procediment. "Volem contribuir a fer que el flux limfàtic s'acceleri per augmentar la neteja d'aquestes proteïnes així i alentir la malaltia", ha expressat el neuròleg de Can Ruti Pau Pastor.

A la pràctica això implica que, a quiròfan, es busca un gangli limfàtic del coll que funcioni i se sutura a una vena "perquè el líquid limfàtic dreni cap al sistema venós", segons detalla la cap de Cirurgia Plàstica de Can Ruti, Carmen Higueras. Es tracta d'una cirurgia "molt poc invasiva" que permeten al pacient marxar de l'hospital a les 24 hores.

A Can Ruti ja s'ha intervingut als primers dos pacients amb uns resultats preliminars esperonadors i n'hi ha dos més de seleccionats per sotmetre's a la intervenció en les pròximes setmanes. L'estudi està en una fase "molt inicial" però ja hi ha pacients on es comencen a veure millores en l'estat d'ànim o la fluïdesa verbal.

Escriu, parla i juga a escacs, però es deixa els llums oberts

El primer dels pacients que s'ha sotmès a la intervenció és en Toni Reyes, un veí de Badalona de 67 anys, que fa poc més d'un any que va ser diagnosticat. L'operació va ser fa només tres mesos i la millora del seu estat d'ànim i de les seves capacitats cognitives ha estat més que notable, segons admet la mateixa família.

"Ha estat increïble", relata la dona del pacient, Maria Puente. Abans de passar per quiròfan en Toni "no feia pràcticament res" i no se l'entenia quan parlava. Ara ha començat a tornar a escriure el seu nom, torna a jugar a escacs amb el seu net i fins i tot l'han de fer callar quan parla perquè "no para de xerrar".

Ara, bromeja la dona, "només" té una mania: "No apaga ni una llum. Se les deixa totes enceses". Puente espera que l'estat de l'home segueixi millorant, però assegura que si l'evolució es quedés aquí ja estaria molt satisfeta. "No ens ho esperàvem", assegura la dona.

Tot i aquests resultats, els professionals alerten que cal un seguiment més llarg per treure'n conclusions. Amb tot, Higueras recorda que la cura total de l'Alzheimer és encara "molt lluny", però aplaudeix el fet de poder explorar noves vies terapèutiques que permetin millorar la qualitat de vida dels malalts que pateixen la malaltia.

L'estudi, anomenat ALCEA (Estudi dels efectes clínics i biològics de l'anastomosi limfaticovenosa cervical en la malaltia d'Alzheimer), s'adreça a pacients amb diagnòstic d'Alzheimer en fase lleu en seguiment i l'objectiu és reduir l'acumulació de proteïnes neurotòxiques, com la beta-amiloide (Aβ) i la proteïna tau.