Càritas Barcelona alerta que tres de cada quatre llars ateses viuen en condicions precàries d'habitatge

Càritas Barcelona alerta que tres de cada quatre llars ateses viuen en condicions precàries d’habitatge i constata que l’exclusió residencial es cronifica. Les dades, presentades aquest dijous, corresponen a la memòria de l’entitat del 2025. Aquestes mostren que el 48% viu de relloguer, sovint en habitacions o acollides de forma precària; un 13% es troba sense habitatge (5 punts percentuals més que l’any 2024), un 9% depèn de projectes d’entitats socials, un 3% amb un lloguer sense contracte i un 2% en situacions diverses.

(La notícia s'actualitza amb les declaracions fetes en roda de premsa per valorar les dades)

Davant d’aquesta situació, Càritas reclama mesures urgents per garantir l’accés a un habitatge “digne i assequible”. De fet, la memòria posa sobre la taula la necessitat d’avançar en mesures estructurals, com l’aprovació d’una llei contra el sensellarisme a Catalunya.

Eduard Sala, director de Càritas Barcelona, ha assenyalat que el percentatge de famílies en situació de sensellarisme s’ha duplicat en els darrers anys i la tendència a l’alça “persisteix”. “Per això reclamem des de fa dècades mesures urgents per garantir l’accés a un habitatge digne”, ha afirmat. Segons ha dit, l’habitatge continua estan fora de l’abast de l amajoria de llars en situació de vulnerabilitat i afecta especialment persones condemnades a viure en pisos o habitacions de forma precària.  El director de l’entitat també ha fet una crida als partits polítics perquè tirin endavant la llei per fer front al sensellarisme en aquesta legislatura.  

D’altra banda, segons la fotografia social que dibuixa la memòria, quatre de cada deu llars ateses tenen fills a càrrec, i gairebé dues de cada deu estan encapçalades per mares soles. Alhora, vuit de cada deu persones es troben a l’atur o en l’economia submergida, que se suma a una realitat administrativa complexa: el 55% es troben en situació irregular.

Suport mutu

L’entitat també ha posat sobre la taula la situació d’aïllament social que pateixen moltes persones i ha explicat que per això el lema triat aquesta campanya és ‘Tria estimar, tria comunitat’.

“El treball comunitari no hauria de ser discrecional, hauria de formar part de les polítiques socials”, ha indicat. Així, creu que s’hauria de fomentar el suport muti i el teixit veïnal. “Si ho podem fer des de les parròquies, per què no es posa en les agendes polítiques?”, ha reflexionat.

Per la seva banda, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Barcelona, ha fet referència al lema de la visita del Papa, ‘Alça la mirada’, per destacar la importància de mirar també les realitats que es troben a la ciutat, com el dolor, les preocupacions i les angoixes.  

Acció de Càritas

D’acord amb la memòria d’activitat del 2025, l’entitat ha acompanyat durant aquest període 27.843 llars, on viuen 63.525 persones, a través de la xarxa formada per 167 Càritas parroquials, 44 comunitats pastorals i 563 projectes.

Són un 18% menys de llars ateses respecte el 2024, quan es van acompanyar 33.829 llars on hi vivien 79.083 persones. L’entitat ha matisat, però, que això s’explica en gran mesura al canvi de model de distribució d’aliments alimentaris i per una moderació en l’arribada de persones nouvingudes.

L’acció social de Càritas ha permès que 10.872 persones hagin rebut ajudes per cobrir despeses bàsiques, mentre que s’ha evitat que gairebé 3.300 persones quedessin en situació de sense llar.

En l’àmbit laboral, 1.550 persones han trobat feina, mentre que prop de 2.500 persones han rebut suport jurídic en qüestions clau com la migració o l’accés a prestacions. Al mateix temps, més de 10.500 persones han ampliat la seva xarxa social gràcies als projectes comunitaris i als espais relacionals, un aspecte que l’entitat considera essencial per combatre l’exclusió.

En paral·lel, Càritas Barcelona ha desplegat una xarxa de 9 punts d’assessorament jurídic i d’acompanyament per al procés de regularització extraordinària de migrants. La xarxa està integrada per un equip de 105 persones voluntàries i contractades i, fins a l’1 de juny, el dispositiu ha acompanyat més de 3.000 persones. L’entitat destaca que el 30% dels casos presenten una elevada complexitat jurídica o situacions d’extrema vulnerabilitat. Tot i les dificultats administratives, s’ha pogut formalitzar la sol·licitud de regularització en 1.600 casos.

L’organització constata dificultats d’accés als tràmits, problemes per obtenir documentació als països d’origen i el risc que moltes famílies s’hagin d’endeutar per regularitzar la seva situació. També ha advertit de la invisibilitat dels infants en aquests processos, un dels elements que més preocupen l’entitat.