Catalunya rebrà 567 milions d'euros més de l'Estat per finançar el nivell mínim de la dependència
El Ministeri de Drets Socials demana millores en les condicions laborals d'un sector altament feminitzat
- Què ha passat: L'Estat transferirà 567 milions a Catalunya en dos anys (189,1 aquest 2024 i 378,3 el 2025) per finançar el nivell mínim de dependència, dins d'una inversió estatal de 6.200 milions per a totes les autonomies.
- L'impacte: Els graus més severes (II i III) pugen un 100% i un 128% respectivament. A Espanya, Drets Socials estima reduir 71.000 persones de les llistes d'espera per al 2027 i atendre 417.000 més l'any vinent.
- Més allà: El govern preveu crear 115.000 llocs de treball al sector de la dependència. Els ministeris demanen que els fons millorin les condicions laborals en aquest sector altament feminitzat.
Catalunya rebrà 567 milions d'euros més de l'Estat per finançar el nivell mínim de la dependència, 189,1 addicionals aquest any i 378,3 l'any vinent. El finançament forma part de l'aportació econòmica que el Ministeri de Drets Socials repartirà els pròxims dos anys entre les comunitats autònomes en el marc del reial decret llei que amplia l'aportació de l'Administració General de l'Estat per finançar aquest nivell mínim. Les quanties s'han començat a transferir aquest juliol i, segons l'executiu estatal, han pujat de mitjana un 82%. L'increment beneficia especialment els graus que corresponen a les situacions de dependència més severa, els graus II i III, que pugen un 100% i un 128%, respectivament.
El govern estatal preveu transferir 6.200 milions d'euros de més a les comunitats autònomes els pròxims dos anys. Drets Socials estima que amb aquest finançament es podran reduir en 71.000 persones les llistes d'espera per al 2027 i que es podran atendre 417.000 persones més l'any vinent.
El ministeri també calcula que l'increment de finançament permetrà crear fins a 115.000 llocs de treball més al sector de la dependència arreu d'Espanya. Drets Socials ha traslladat a les comunitats autònomes que "un objectiu prioritari" ha de ser que aquesta ampliació es tradueixi en una "millora de les condicions laborals", en un sector altament feminitzat.