VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Política

Collboni defensa el dret de protesta per l'11-N però avisa que s'actuarà amb "contundència" davant els actes violents

Afirma que l'acampada de plaça Catalunya és una mobilització "democràtica" i que no hi ha data límit per desallotjar-la

Collboni defensa el dret de protesta per l'11-N però avisa que s'actuarà amb

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha afirmat que les institucions han de garantir el dret a manifestació i protesta en la vaga general de l'11-N, però ha rebutjat que la violència es converteixi "en una forma d'expressar el malestar" i ha defensat donar-hi "una resposta contundent". En una entrevista al programa Cafè d’idees, de La 2Cat, ha apuntat que l'acampada de plaça Catalunya és una "protesta democràtica i pacífica" i que, mentre mantingui aquest caràcter, no hi ha motius per intervenir-hi. Així, ha afirmat que no hi ha data límit per desallotjar-la. També ha explicat que tres de les sis causes per multireincidència en què Barcelona s'ha personat com a acusació popular han comportat l'ingrés dels investigats a presó provisional.

(Aquesta notícia actualitza l'anterior incloent informació detallada sobre els multireincidents que han ingressat en presó provisional).

Jaume Collboni ha considerat que la vaga general convocada per a l’11 de novembre expressa un malestar social que té "fonaments" i "causes objectives", especialment relacionades amb el cost de la vida i l’habitatge. En aquest sentit, ha defensat que les institucions democràtiques han de "garantir el dret a la manifestació i a la protesta", perquè són elements "imprescindibles" en una societat democràtica sòlida.

L’alcalde, però, ha distingit entre l’exercici legítim d’aquest dret i els actes vandàlics. Ha rebutjat que la violència es converteixi en una "manera d’expressar el malestar".

En aquest context, ha recordat els aldarulls registrats a Barcelona el 24 d'octubre passat i ha reiterat la seva condemna. Ha advertit que aquestes accions han tingut conseqüències, tant per als ciutadans majors de 18 anys qui hi van participar, com per als menors. En el cas d'aquests, ha recordat que els pares n'hauran d'assumir la responsabilitat.

"Una cosa és el dret a la protesta, la manifestació legítima, necessària per a una democràcia sana i consolidada, i una altra cosa és la violència gratuïta", ha resumit. En aquest sentit, ha defensat que l’Ajuntament ha de donar una "resposta contundent" davant d'aquests comportaments.

Pel que fa a la jornada de vaga, Collboni ha assegurat que, com a alcalde, no farà vaga i que la seva obligació és ser al seu lloc de treball per fer-ne el seguiment i garantir, tant com sigui possible, el funcionament normal de la ciutat. Així, ha recordat que cal garantir tant el dret dels treballadors que vulguin fer vaga com el de les persones que decideixin no secundar-la.

Sense data límit per desallotjar la plaça Catalunya

Sobre l’acampada de plaça Catalunya, l’alcalde ha assegurat que es tracta d’una "protesta democràtica i pacífica" i ha remarcat que el consistori manté interlocució amb els participants. Segons ha explicat, aquesta és una diferència respecte de la situació de la Puerta del Sol de Madrid, on, segons ha dit, no hi havia aquesta comunicació.

Collboni ha defensat que, mentre l’acampada mantingui aquest caràcter, l’Ajuntament no té motius per intervenir-hi, tot i que en fa un seguiment. També ha apuntat que la mobilització està vinculada a la convocatòria de vaga general i que caldrà veure com evoluciona després de l’11 de novembre. Preguntat sobre si hi ha una data límit per aixecar l’acampada, ha respost que no.

L’alcalde ha assegurat que aquesta concentració no està incomplint l'ordenança municipal que prohibeix l'acampada lliure, perquè és tracta d'un acte de protesta protegit pel sistema constitucional. En aquest sentit, ha recordat que a Madrid es va demanar a un jutge una ordre de desallotjament en dues o tres ocasions i que la petició va ser rebutjada.

Pel que fa a la possibilitat que algun partit presenti una querella contra ell per la gestió de l’acampada, ha assegurat que no el preocupa i que serà un jutge qui haurà de decidir. 

L’alcalde també ha aprofitat per reitarar que l’Ajuntament no permetrà que es punxi il·legalment el subministrament elèctric per donar servei a l’acampada.

Lluita contra la multireincidència

En matèria de seguretat, el batlle ha destacat que tres de les sis causes judicials per multireincidència en què l’Ajuntament de Barcelona s’ha personat com a acusació popular han acabat amb l’ingrés dels investigats a presó provisional. El mecanisme es va posar en funcionament a mitjans d’aquest any a través d’un circuit de treball coordinat entre la Guàrdia Urbana, els serveis jurídics municipals i els cossos policials competents.

Segons les dades facilitades pel consistori, els sis investigats acumulaven conjuntament 298 antecedents policials, principalment relacionats amb delictes contra el patrimoni. En concret, tenien 16, 39, 54, 58, 64 i 67 antecedents. A banda dels tres ingressos en presó provisional, un dels procediments ha acabat amb una sentència ferma de sis mesos de presó per un delicte de furt agreujat per multireincidència. En una altra causa, els òrgans judicials han acordat mesures cautelars, com la prohibició d’accedir a Barcelona fins a la celebració del judici.

Un dels ingressos en presó provisional correspon a un investigat amb 64 antecedents policials, la majoria per delictes contra el patrimoni. La investigació policial va permetre acreditar una activitat delictiva reiterada a la ciutat i, després d’analitzar els antecedents policials i judicials, l’Ajuntament es va personar en el procediment. El jutjat va acordar posteriorment la presó provisional.

Una segona mesura afecta una persona amb 58 antecedents policials, 40 dels quals per delictes contra el patrimoni, que va ser detinguda després d’una actuació policial al voltant de la plaça de Gaudí relacionada amb un furt. La tercera correspon a una persona amb una trajectòria delictiva extensa, vinculada principalment als furts reiterats a Barcelona.

Pel que fa a la sentència ferma de sis mesos de presó, afecta una persona amb 39 antecedents policials, principalment per delictes contra el patrimoni. La condemna és per un delicte de furt agreujat per multireincidència.

Collboni ha explicat que aquesta actuació se suma a les modificacions del Codi Penal, l’ampliació de la planta judicial per agilitzar els judicis ràpids i la millora de l’actuació policial. Segons ha dit, els procediments que abans podien trigar un any a resoldre’s ara tornen a celebrar-se en un termini aproximat de dues setmanes. També ha destacat que durant el primer semestre de l’any els delictes vinculats a la multireincidència han baixat un 16%, segons dades del Ministeri de l’Interior.

L’alcalde ha assegurat que l’objectiu és enviar un missatge clar a les persones i organitzacions que delinqueixen reiteradament: "Qui la fa la paga". També ha defensat que la seguretat i l’ordre públic són condicions necessàries per garantir l’exercici de les llibertats.

El consistori ha precisat que la personació no es produeix automàticament davant de qualsevol furt, sinó que cada cas s’analitza individualment tenint en compte els indicis de multireincidència, els antecedents policials i judicials, la reiteració dels fets i els requisits previstos per la legislació penal. La valoració es fa des de la Secció d’Instrucció Central de Detinguts de la Guàrdia Urbana, en coordinació amb els Mossos d’Esquadra, abans que els serveis jurídics municipals estudiïn si escau personar-se en la causa.

Endurir les penes per tinença d’armes de foc

Collboni ha reconegut la preocupació ciutadana pels delictes més violents. Ha admès que tot i que les dades delinqüencials globals de Barcelona són positives, hi ha episodis que generen alarma. Així, ha reconegut que els homicidis i assassinats, consumats o en temptativa han augmentat, tot i que ha matisat que les xifres absolutes són reduïdes: "S’ha passat de dos a tres casos o de quatre a sis". 

En aquest sentit, ha tornat a insistir en endurir les sancions per la tinença d’armes de foc. Ha considerat que les penes actuals a Espanya són massa baixes si es comparen amb les d’altres països europeus, com França i el Regne Unit i ha demanat tres anys de presó per a la tinença d’armes de foc. "Algú que va amb una arma de foc no té cap bona pinta ni cap bona perspectiva de l’ús que en farà", ha argumentat. Finalment, ha destacat la coordinació amb la judicatura i la Fiscalia de Barcelona.

Llegeix l'original a l'ACN