Collboni interpel·la l'esquerra per endurir penes: "La seguretat és una demanda que ens fan els barris més vulnerables"

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, es compromet a anar més enllà de les seves competències per afrontar la qüestió de la seguretat i interpel·la l'esquerra per endurir les penes per tràfic de drogues i tinença il·lícita d'armes de foc. "L'esquerra ha d'entendre que la seguretat avui és una demanda que ens fan els sectors més vulnerables de la societat i els barris més vulnerables de la nostra ciutat i els hem d'atendre", assenyala en una entrevista a l'ACN. També denuncia la "banalització" del consum de drogues i diu que si pogués tancaria totes les botigues cannàbiques. Sobre habitatge, defensa que cal donar "seguretat jurídica" als petits propietaris perquè posin els pisos per llogar i assegura que la regulació de preus funciona.

Collboni diu que la ciutat ja compta amb programes de prevenció juvenil i treballs comunitaris als barris, però assegura que la política de la seguretat no pot descansar només en el vessant "preventiu". "Quan nosaltres diem que hem de posar l'accent ara en endurir les penes és perquè la resta de coses també s'estan fent, evidentment", afirma.

Tant l'Ajuntament com el Departament d'Interior han reclamat en les darreres setmanes que la pena de presó per tinença d'armes de foc augmenti dels 2 anys actuals als 5 i per als grans cultius i tràfic de marihuana passi de la franja d'1 a 3 anys a una altra de 6 a 9, una modificació normativa que s'ha de debatre al Congrés dels Diputats.  

"Tothom entén que de la seguretat, si no se n'ocupa l'esquerra, se n'acaba ocupant l'extrema dreta amb uns objectius i unes conseqüències completament indesitjables", adverteix Collboni.  

En paral·lel, valora la feina en mans dels cossos de seguretat i reivindica intensificar l'activitat policial si bé diu que la majoria de les persones que han comès presumptament delictes amb armes de foc han estat detingudes.

D'altra banda, denuncia la "banalització" del consum de moltes drogues i demana que hi hagi una "presa de consciència". De fet, afirma que si pogués tancaria totes les botigues cannàbiques a Barcelona: "No aporten res a la ciutat". Amb tot, argumenta que la llei no els deixa prohibir activitats econòmiques que no estan "taxativament" prohibides.

També sobre seguretat, el batlle remarca el descens dels delictes en els últims anys i fa valdre la persecució de la multireincidència i el treball per millorar la percepció i la prevenció de delictes amb el pla per instal·lar 500 càmeres de videovigilància més fins al 2027.

Fomentar el lloguer per part de petits propietaris

Sobre habitatge, l'alcalde defensa que Barcelona ha posat per damunt d'altres interessos el dret a l'habitatge i remarca que tant la regulació de preus com l'anunci de la prohibició dels pisos turístics a partir del 2028 estan donant fruits. Assegura que, d'una banda, la regulació funciona perquè els preus no pugen i, de l'altra, apunta que el canvi en les regles del joc està provocant també que alguns fons especulatius marxin de la ciutat. "Jo dic adeu-siau perquè no és la inversió que volem en la ciutat", comenta.

Així, creu que els canvis profunds en "molt poc temps" ja estan donant resultats tot i que la gent sigui "escèptica" o no ho noti perquè els preus segueixen sent molt alts malgrat no pujar. D'altra banda, fa valdre que Barcelona està construint i lliurant 3.000 habitatges protegits durant aquest mandat.

Preguntat per si és partidari de limitar o restringir la compra especulativa tal com s'està debatent al Parlament, Collboni prefereix no entrar-hi, però reflexiona que cal tenir present "la perspectiva del petit propietari que té un pis o dos". "Hem de donar-li la confiança i la seguretat que amb les noves regles del joc pot llogar el seu pis, perquè el necessitem", indica. Subratlla que el petit propietari és el principal subministrador d'habitatge de lloguer a la ciutat i "se l'ha de cuidar". "Aquell que té el pis heretat de la seva àvia, aquest que en el seu dia efectivament va posar els seus estalvis comprant un pis, a aquest petit propietari se l'ha de cuidar, no se l'ha d'estigmatitzar", insisteix.

Sobre els 10.000 pisos turístics que passaran al mercat quan se'ls revoqui la llicència el 2028, Collboni admet que els propietaris tindran la llibertat i el dret de vendre el pis o posar-lo per a llogar, però subratlla que en tot cas "al final seran pisos per viure-hi". "El que nosaltres desitjaríem és que anés mercat regulat, perquè és lloguer i perquè necessitem que aquests pisos surtin al mercat", conclou.

"Els pisos són perquè hi visqui la gent, no perquè facin hotels", reitera l'alcalde, que a més a més apunta el valor que aportarà eliminar els pisos turístics en termes de convivència a les comunitats de veïns o per recuperar la "pèrdua d'identitat" d'alguns barris.

"Barcelona no necessita promoció"

Sobre el fet que Barcelona hagi estat protagonista en la visita del Papa o la celebració del Tour, l'alcalde creu que "el barceloní ha tornat a veure la seva ciutat projectada a nivell internacional en positiu". Assenyala que esdeveniments exitosos com aquests són importants per "l'autoestima" de la ciutat. Alhora, però, argumenta que Barcelona "no necessita promoció" sinó canviar el seu model econòmic i millorar la reputació.

En aquest sentit, afirma que la capacitat de la ciutat d'acollir visitants són "els seus llits" i aquesta "no s'ha tocat ni es tocarà en termes generals". De fet, assegura que   no estan venint més turistes i que l'ocupació se situa al voltant del 90% "com l'any passat". "Això sí, estan pagant més perquè els que venen tenen més capacitat adquisitiva i perquè és veritat que el preu de l'oferta està pujant", diu.

 A més a més, admet que l'encariment del recàrrec turístic en pernoctacions o bé la proposta d'apujar la taxa als creueristes d'escala són decisions que "no són ni fàcils ni simpàtiques" però serveixen per transformar el model turístic i el retorn a la ciutat.

"A Barcelona estem ja per sobre dels 100 milions d'euros de recaptació i està servint per pagar neteja, seguretat, la part proporcional del transport públic, i hi ha un retorn social molt evident, que és el pla Clima Escola", apunta amb relació a la climatització d'escoles íntegrament amb els diners recaptats amb la taxa turística. Sigui com sigui, descarta una escalada "més enllà": "Ja som de les ciutats amb una taxa més alta d'Europa".