Collboni proposa que la futura estació de la Sagrera porti el nom de Pasqual Maragall
L'alcalde de Barcelona diu que el 2031 la infraestructura serà una "estació d'estacions" de les més grans d'Europa
- Què ha passat: L'alcalde de Barcelona ha sol·licitat al Govern espanyol que la futura estació ferroviària de la Sagrera dugui el nom de Pasqual Maragall, primer alcalde que va imaginar aquesta gran infraestructura.
- El projecte: Collboni confia que el 2031 serà operativa una «estació d'estacions» de les més grans d'Europa, situada al nord de Barcelona.
- Suport familiar: Les filles de Maragall respalden la iniciativa, ja comunicada fa una setmana al ministre de Transports, Óscar Puente.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat aquest dimarts que ha demanat al govern espanyol que la futura estació ferroviària de la Sagrera porti el nom de l'exalcalde de la ciutat Pasqual Maragall. En una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio', Collboni ha dit que la ciutat ha de retre homenatge "al primer alcalde que va imaginar" una gran estació al nord de la capital catalana, que confia que el 2031 sigui una "estació d'estacions" de les més grans d'Europa. L'alcalde ha explicat que les filles del també expresident de la Generalitat donen suport a la iniciativa, que ja va ser traslladada al ministre de Transports, Óscar Puente, la setmana passada.
Collboni ha argumentat que Maragall va ser qui va impulsar inicialment l'obra, que acabarà sent l'estació més important de Catalunya, una de les 5 o 6 més importants d'Europa i una de les 10 més importants del món, incloses les xineses, segons ell.
Així, ha recordat que Maragall va ser un dels principals impulsors inicials del projecte i, per això, la ciutat "li ha de retre homenatge". Ha explicat que les filles de l'exalcalde i expresident estan molt il·lusionades amb la proposta i hi donen suport total. "Entenen el sentit simbòlic de finalitzar l'estació, recosir els barris d'una ciutat que es pensa a llarg termini", ha afegit.
Collboni ha remarcat la importància de l'obra, que a més de conjugar diversos modes de transport públic, "recosirà" els barris de la Sagrera i Sant Andreu, generarà el parc més gran de Barcelona, amb 4 km lineals i acollirà 11.347 habitatges, el 48,8% socials. De fet, el 2027 s'iniciaran les obres d'urbanització de la zona, i l'Ajuntament hi dedicarà el pròxim mandat uns 260 milions d'euros.
Pel que fa a l'estació, actualment pràcticament ha acabat la infraestructura ferroviària subterrània i cal construir l'edifici superior, que el govern espanyol hauria d'adjudicar aviat per un import aproximat de 340 milions d'euros.
D'altra banda, l'alcalde ha reiterat la condemna als saquejos de dissabte passat al centre de Barcelona, ha donat suport als comerciants i a la policia i ha dit que els culpables o els seus pares, si són menors, ho pagaran. En tot cas, ha dit que l'enuig social no pot desembocar en aldarulls i violència, sinó que cal analitzar les causes de la indignació i preservar l'ordre públic i l'estat de dret. En aquest sentit, ha dit que la solució no vindrà de l'extrema dreta. "Quan l'extrema dreta governa, no soluciona res i ho empitjora tot: la convivència, l'economia i la seguretat", ha dit.
Un dels motius d'indignació són les dificultats econòmiques per accedir a un habitatge digne. En aquest sentit, ha defensat les seves polítiques d'habitatge, tenint en compte les competències municipals, i ha recordat que el consistori dedica uns 50 milions d'euros anuals a acollir sensesostre. En aquest punt, ha criticat la "hipocresia" de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, per tancar els seus centres d'acollida i derivar, indirectament, el problema a la capital catalana.
Sobre el possible retorn dels veïns desallotjats al Putxet per l'esfondrament de les obres de la Línia 9 del metro, no ha volgut comprometre una data, sinó que ha dit que es farà quan la seguretat estigui garantida, i s'informa setmanalment als afectats.