Comencen els treballs al primer eix de confinament d'incendis a Girona, per reduir el risc de grans focs

Els treballs del primer eix de confinament d'incendis entre Girona i Celrà ja estan en marxa amb l'objectiu de reduir el risc que un gran incendi afecti zones habitades de l'àrea urbana, on viuen 150.000 persones. Fins a finals d'any, es preveu actuar en 90 hectàrees. Les tasques forestals, que costaran uns 380.000 euros, han de permetre transformar el bosc en una "superfície impermeable al foc", de manera que les flames avancin més lentament, com ha explicat Míriam Sangerman, cap de secció de boscos dels serveis territorials de Girona. El projecte forma part de la nova estratègia forestal de la Generalitat, que preveu la creació de 14 eixos de confinament arreu de Catalunya per evitar la propagació del foc entre massissos forestals.

El Govern ha iniciat aquesta setmana els treballs al primer eix de confinament d'incendis forestals de les comarques de Girona, un projecte estratègic per frenar la propagació de grans focs i protegir unes 150.000 persones que viuen a diferents municipis del Gironès.

Les actuacions consisteixen en treballs forestals per reduir el combustible vegetal. S'hi fan aclarides d'arbrat, desbrossades de sotabosc i podes, amb l'objectiu de què el foc sigui menys intens.

A les comarques gironines, el Govern ha fixat l'eix Girona-Celrà com a zona estratègica de confinament d'incendis. Fins a final d'any, s'hi duran a terme actuacions dividides en dues fases. La primera fase se centrarà a la zona de Girona Oest – Taialà, on es faran principalment tales d'alzinars i treballs d'estassada del sotabosc. Les actuacions s'allargaran tres mesos, fins al juliol, sempre que el risc d'incendi no obligui a aturar els treballs.

La segona fase començarà a partir del setembre i inclourà actuacions a Girona Nord, el Polvorí, Font de la Pólvora i la Creueta. En aquesta etapa es farà estassada de matoll i una aclarida selectiva a l'arbrat.

"Una superfície impermeable al foc"

La cap de la secció de boscos i recursos forestals dels serveis territorials del departament d'Agricultura a Girona, Míriam Sangerman, ha explicat que aquest eix forma part d'un corredor més ampli que va "des de la Jonquera a Platja d'Aro" i que s'ha dividit en tres grans trams. El de Girona-Celrà és el que s'ha prioritzat perquè concentra una interfície urbana i forestal important i zones especialment vulnerables.

Segons Sangerman, els treballs han de transformar el bosc en "una superfície impermeable al foc" perquè "quan arribi un incendi li costi molt més propagar-se i ho faci de manera més lenta. D'aquesta manera, els mitjans d'extinció tinguin una oportunitat real d'aturar-lo".

Per la seva banda, l'enginyer forestal del Gironès, Joaquim Santaren, ha detallat que l'objectiu principal és "trencar la discontinuïtat vertical" del bosc, perquè el foc no pugui passar fàcilment del sotabosc a les capçades dels arbres. "No volem generar grans franges obertes, sinó mantenir un bosc gestionat", ha afegit.

Aquest tipus d'infraestructures volen ser una resposta als nous escenaris derivats de l'emergència climàtica i a l'augment dels incendis de sisena generació, que ja s'han viscut en altres països com Portugal i Grècia i que es caracteritzen per la seva elevada intensitat i capacitat de propagació.

Sangerman ha subratllat que els eixos de confinament complementen altres polítiques de prevenció d'incendis ja existents, com els perímetres de protecció prioritària. "La novetat ara és que també es treballa en la interfície urbano-forestal, espais que fins ara no havien estat una prioritat", ha afirmat.

L'eix Girona-Celrà s'estén des de la Creueta, al sud, fins a Sant Julià de Ramis, al nord, i inclou sectors com Taialà, la vall de Sant Daniel i l'entorn de Font de la Pólvora. La Generalitat calcula que el desplegament complet d'aquest corredor podria executar-se en un termini aproximat de sis anys.

Nova estratègia de prevenció dels incendis

A escala catalana, l'estratègia de gestió forestal sostenible preveu la creació de 14 eixos de confinament que abastaran més de 223.000 hectàrees. Aquestes infraestructures permetran actuar directament sobre prop de 34.000 hectàrees forestals i protegir més de 870.000 persones davant el risc creixent de grans incendis forestals.