Condemnen a multes de fins a 5.400 euros els dos acusats de la mort d’un bomber en un incendi a Vilanova fa cinc anys

La secció penal número 1 del Tribunal d'Instància de Vilanova i la Geltrú ha condemnat a multes de 5.400 i 4.500 euros els dos acusats de la mort d’un bomber en un incendi a la ciutat el juny del 2021. Els condemnats són, respectivament, el caporal responsable de l’operatiu en el moment dels fets i el binomi que acompanyava a la víctima dins la nau incendiada. Tots dos han reconegut haver comès un delicte d’homicidi per imprudència menys greu. La víctima, Joan Liébana, tenia 30 anys i el cas va generar una gran commoció. Aquest dilluns havia d’arrencar el judici amb una desena de sessions previstes, però les acusacions i les defenses van arribar divendres a un acord de conformitat que ha quedat ratificat en una vista breu.

El jutge que va instruir el cas va concloure que només s'havia de processar el responsable de l’operatiu en el moment dels fets, M. F.  Amb tot, l’acusació particular i la fiscalia ho van recórrer i l'Audiència de Barcelona els va donar la raó, motiu pel qual finalment també s’ha assegut al banc dels acusats el binomi que anava amb la víctima, I. B.

El ministeri públic sol·licitava penes de presó per a tots dos i una indemnització per a la família de Joan Liébana. Els pares i la germana de la víctima, però, hi han renunciat perquè ja van rebre un import de les asseguradores.

Així, la condemna pactada per la fiscalia, l'acusació particular -exercida per la família Liébana- i les dues defenses se centra finalment en dues multes. El caporal haurà de pagar 12 euros diaris durant quinze mesos, xifra que suma 5.400 euros. Al seu torn, el binomi haurà d'abonar 10 euros diaris durant 15 mesos, un import que ascendeix a 4.500 euros.

Infraccions "greus" de seguretat i cura

L'incendi en què va morir Liébana va ser el 17 de juny del 2021 en una nau dedicada a taller de cotxes a Vilanova i la Geltrú. En un primer moment, van entrar Liébana i un company, I. B., fent un binomi que va accedir aferrat a una mànega d'aigua que els feia de línia de vida. Van sortir al cap de poca estona advertint al caporal M. F. que hi havia una gran quantitat de fum, altes temperatures i dificultats per fer anar la mànega d'aigua. El caporal va ordenar aleshores la creació d'un segon binomi perquè entressin els quatre junts.

Al capdavant de la mànega se situava Joan Liébana, seguit del seu binomi, que anava equipat amb una càmera tèrmica. En tercera i quarta posició anaven dos bombers del parc de Sitges. "La visibilitat era nul·la i la temperatura molt elevada, sent impossible sobreviure dins la nau sense equips de protecció", assenyala l'acord de conformitat, on es recorda que els quatre bombers van entrar a les instal·lacions en flames sense que s'hagués muntat a fora la taula de control ERA CACE 0, de manera que cap dels efectius va poder deixar-hi les etiquetes identificatives.

Segons recullen tant l'acord com la sentència, un cop dins la nau, el binomi de Liébana va demanar intercanviar posicions i situar-se ell en primer lloc, cedint també l'ús de la càmera tèrmica. En el moment de canviar de lloc i passar a la segona posició, però, Liébana no es va agafar a la mànega "a causa de la falta absoluta de visibilitat".

L'acord indica que l'intercanvi de llocs implicava deixar anar la mànega uns instants, amb el risc de perdre la referència d'espai. Apunta que I. B., era un bomber experimentat que hauria d'haver tingut en compte que Liébana, de 30 anys, era força novell a la professió. "I . B. va incomplir greument la norma de seguretat i cuida", recull el text, que ressalta que l'home estava obligat a estar en permanent comunicació amb el seu company com a garantia de seguretat i auxili mutu.

Pel que fa als bombers que sí van continuar agafats a la mànega, tots van avançar amb I. B. al capdavant per continuar buscant el focus de l'incendi. Aleshores va aparèixer el caporal M. F. seguint la mànega des de l'exterior. Ell va donar l'ordre de viva veu per sortir cap a fora "tenint en compte les altíssimes temperatures, la falta absoluta de visibilitat i que el focus de l'incendi no havia estat localitzat". Va demanar que giressin cua respecte a les posicions en què estaven. El caporal, doncs, va encapçalar la filera, amb els bombers de Sitges tot seguit. En tercera posició se suposava que hi havia Liébana, mentre I.B. tancava la filera.

Amb tot, Liébana ja no formava part del grup. Es va quedar sol "sense cap possibilitat de recuperar la posició dels seus companys i havent perdut totes les referències del lloc on era", recorda la sentència. Va intentar sortir de la nau, però va entrar en una estança i va caure desvalgut "a causa de les altes temperatures i probablement de l'esgotament de reserves d'aire de l'equip ERA". Liébana no va poder activar el 'codi vermell' ni demanar auxili per l'emissora "probablement perquè tenia cremades a la mà esquerra, l'avantbraç i el tòrax produïdes per la calor extrema que hi havia a la nau".

Cap dels acusats es va adonar que Liébana no havia sortit, fins que casualment quasi una hora més tard el van trobar dos companys que van entrar més tard a ventilar les instal·lacions un cop l'incendi estava extingit.

La sentència relata que el binomi de Liébana va estar fora la nau intercanviant impressions sense fer cap referència al seu company absent. L'home va ser traslladat a l'hospital per possibles afectacions pel fum i la calor, mentre el caporal va fer el relleu a un superior sense dir res del nombre d'efectius que havien entrat i sortit de la nau.

La sentència conclou que el caporal va "infringir greument" les normes de cura, sabent que havien entrat quatre bombers havien entrat a la nau "en condicions extremes incompatibles amb la vida" però no va comprovar quants en sortien. També s'assenyala que no informés degudament el superior que el va rellevar i que no ordenés el muntatge dels dispositius de seguretat que permeten un control extern dels bombers que entren a extingir un foc. Es tracta d'un taulell on els efectius deixen les etiquetes identificatives, mentre un company controla el temps d'estada dins la zona perillosa i certifica que recuperen les etiquetes quan surten.