Desallotgen l'acampada de la plaça de Catalunya després d'un mes i mig de funcionament
L'Ajuntament diu que l'actuació "respon a la necessitat de recuperar aquest espai per al conjunt de la ciutadania"
- Què ha passat: La policia ha iniciat aquesta matinada un dispositiu de desallotjament amb furgons i ambulàncies desplegats a la plaça. L'acampada portava instal·lada des del 29 de setembre en protesta per la crisi de l'habitatge.
- El context: Tant l'Ajuntament com el Govern havien defensat la protesta com a democràtica i pacífica, però els comerciants i l'oposició reclamaven recuperar la plaça per a les activitats de Nadal, impossible de muntar per l'ocupació.
- El canvi de posició: L'alcalde Collboni assegurava dijous que la plaça es recuperaria per 'celebrar Nadal amb normalitat', marcant el gir definitiu vers el desallotjament que s'ha executat avui.
La Guàrdia Urbana, amb el suport dels Mossos d'Esquadra, han desallotjat l’acampada de la plaça de Catalunya de Barcelona, després de mes i mig de funcionament. Un operatiu que s'ha allargat més de tres hores i mitja, i que també ha comptat amb efectius Serveis Socials, neteja i ambulàncies, entre d'altres. L’acampada va néixer el 29 de setembre per protestar contra la crisi de l’habitatge. Fonts de l’Ajuntament de Barcelona han indicat que l’actuació “respon a la necessitat de recuperar aquest espai per al conjunt de la ciutadania, un cop celebrades les principals mobilitzacions que en van motivar la convocatòria i constatada una disminució progressiva de l’activitat vinculada als seus objectius inicials”
(Aquesta notícia actualitza l'anterior sobre el mateix tema)
Les mateixes fonts han afegit que el consistori ha garantit “en tot moment” el dret de protesta i manifestació, permetent que l’acampada es mantingués des del 29 de setembre. De fet, l’Ajuntament destaca que “aquesta ha estat l’acampada vinculada al moviment per l’habitatge que més temps s’ha mantingut de totes les que es van impulsar arreu del país”. En aquest sentit, han insistit que la decisió de posar-hi fi “s’emmarca en la responsabilitat municipal per garantir l’ús compartit, l’accessibilitat i el manteniment de l’espai públic, compatibilitzant aquests principis amb el ple respecte al dret de protesta”.
El dispositiu policial ha començat minuts després de la mitjanit i un cop la plaça ha quedat envoltada pel desplegament policial, agents de la Guàrdia Urbana han començat a accedir a l’interior i posteriorment els primers acampats han començat a sortir.
Els accessos a l'espai han quedat tancats i únicament han accedit els efectius de neteja i municipals de Serveis Socials. El desallotjament, en línies generals, s'ha produït sense incidents i les persones acampades han estat identificades i conduïdes fora del perímetre, pel carrer Bergara.
Precisament, a la confluència dels carrers Bergara, Pelai i Balmes s'han anat concentrant les persones que han fet fora de la plaça de Catalunya i d'altres. En un moment de tensió entre aquests concentrats i un grup de persones s'han colpejat i ha obligat agents d'antiavalots a intervenir i carregar per separar-los.
“Seguirem ocupant”
En una atenció als mitjans, l’activista Kiara Monroy ha declarat que fins que no tinguin “solucions reals” seguiran “ocupant les places”. “Avui ens desallotgen de plaça de Catalunya, però demà podem ocupar Plaça Sant Jaume”, ha afirmat. Ha explicat que l’ordre de desallotjament no ha estat donada per l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, sinó “per un regidor de l’Eixample”.
Per la seva part, Acampada Habitatge ha penjat uns vídeos a les seves xarxes socials on una portaveu ha rebutjat el desallotjament i reclama la presència de la mediació. Des del moviment han demanat suport ciutadà i han acusat l'administració de ser "responsables directes que més de 50 persones no tinguin una alternativa d'habitatge garantida". I és que part dels acampats que queden a la plaça són persones sense llar.
Desenvolupament de la protesta
L’acampada de Barcelona va seguir l’exemple de la Puerta del Sol de Madrid, que va començar el 26 de setembre i la policia va desallotjar el 3 de novembre. L’embrió de la mobilització a Barcelona es va gestar el 28 de setembre, després d’una concentració de protesta davant del Palau de Congressos aprofitant la presència del president espanyol, Pedro Sánchez. Finalment, la gent hi va començar a acampar el 29 de setembre. L’acampada barcelonina va néixer sense l’impuls de cap organització concreta, però el Sindicat de Llogateres va fer una crida a sumar-s’hi uns dies més tard, l’1 d’octubre. El 9 d’octubre, però va anunciar que hi deixava de participar directament. Llavors van explicar que ho feien per centrar els seus esforços en la preparació de la vaga general.
En un primer moment, tant l’Ajuntament de Barcelona com el Govern van afirmar que no tenien intenció de desallotjar l’acampada. La consellera d’Interior, Núria Parlon, va afirmar l’1 d’octubre que tocava “ser respectuosos” amb la mobilització i va dir que “socialment no s’entendria” que el Departament d’Interior o la Guàrdia Urbana no respectessin aquest dret de protesta.
Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va defensar a principis de novembre que es tractava d’una “protesta democràtica i pacífica” i va explicar que el consistori mantenia interlocucions amb els participants. Va assegurar llavors que mentre l’acampada mantingués aquest caràcter, l’Ajuntament no tenia motius per intervenir-hi.
Dijous passat, Collboni va assegurar que la plaça es recuperaria i que l’objectiu del consistori era “celebrar Nadal amb normalitat al centre”. “La plaça Catalunya és de tothom, és de la gent de la ciutat i la recuperarem i tornarem a la normalitat”, va dir en una entrevista al programa ‘El Món a RAC1’.
Sense muntatge dels llums de Nadal
I és que la impossibilitat de fer el muntatge dels llums de Nadal a plaça Catalunya ha estat un dels temes que ha provocat crítiques tant des de l’oposició com dels sectors del comerç i la restauració.
Amb l’arribada del moment del muntatge d’aquests llums, l’Ajuntament va explicar que, per motiu de l’acampada, no podia instal·lar la il·luminació que estava prevista a la plaça. En ser preguntada sobre aquesta qüestió en la roda de premsa de presentació de la il·luminació nadalenca, la tinenta d’alcaldia Raquel Gil va assegurar que el consistori treballava amb diversos escenaris, però no els va concretar.
Entre les crítiques, Pimec Comerç havia exigit mantenir els llums i les activitats de Nadal previstes a la plaça “per evitar perjudicis al comerç de proximitat”, en paraules de la seva presidenta, Mònica Gregori.
En una línia similar s’havien expressat Barcelona Oberta i el Gremi de Restauració de Barcelona. El president d’aquesta última organització, Roger Pallerols, va assegurar que l’acampada hauria d’estar ja desallotjada i que no hi havia explicació per mantenir-la.
En l’àmbit polític, el líder de Junts al consistori, Jordi Martí Galbis, havia lamentat la “manca d’autoritat” de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, per no garantir els llums de Nadal a la plaça per l’acampada. Des del PP, Daniel Sirera havia denunciat la “incapacitat” de Collboni per desallotjar l’acampada i havia considerat una “vergonya” que Barcelona es pogués quedar sense llums de Nadal a la seva plaça principal.