Desestimada la demanda laboral d'una exdirectiva de TMB acomiadada per assetjament laboral

La plaça 19 de la secció social del tribunal d'instància de Barcelona ha desestimat la demanda laboral de l'excap de Bon Govern de TMB contra l'empresa municipal pel seu acomiadament l'octubre del 2024 per suposadament assetjar un subordinat. La dona reclamava que es considerés improcedent el seu acomiadament, però el magistrat no ho ha admès. L'exdirectiva, a banda, va denunciar penalment els màxims directius de TMB per suposat assetjament laboral cap a ella, causa que està investigant un jutjat d'instrucció. Paral·lelament, la dona va ser considerada persona alertadora protegida per l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), protecció que encara manté. Carme Macías té intenció de recórrer contra la sentència.

En la sentència de més de 150 pàgines, a la qual ha tingut accés l'ACN, el magistrat determina que l'acomiadament és procedent perquè Carme Macías va assetjar laboralment una persona del seu equip. De fet, afegeix que davant de la gravetat de l'assetjament, l'empresa no tenia cap altra opció que acomiadar-la.

Per considerar demostrat l'assetjament, la sentència es basa en els diversos testimonis que van explicar les pràctiques de Macías contra el seu subordinat, així com diversos correus que va enviar. Així, la dona criticava el treballador constantment tant en privat com davant dels seus companys, li cridava i insultava, i feia servir expressions humiliants i vexatòries. L'exdirectiva li retreia errors en correus electrònics als quals posava en còpia als seus companys, i feia referències a qüestions personals.

També li va reduir les funcions i el va degradar a fer tasques de caràcter administratiu que no tenien res a veure amb la descripció del seu lloc de treball, a més de fer que persones de categoria inferior li supervisessin la feina. D'altra banda, l'excloïa de les reunions d'equip, donava ordres contradictòries al treballador i a la resta de l'equip, i pressionava la resta de companys perquè no es relacionessin amb ell.

Li va posar objectius impossibles de complir, cosa que va fer que en dos anys no cobrés la part variable del seu sou, i li indicava a ell i a altres persones de l'equip el que havien de dir en trucades telefòniques o correus electrònics, en contra del seu criteri tècnic, ordres que havien d'acatar per ser la seva superior jeràrquica.

Conversa gravada amb el conseller delegat

La sentència també diu que l'acomiadament no va ser una represàlia per la seva investigació interna contra altres directius, sinó un càstig disciplinari pel seu assetjament a subordinats. De fet, la dona va gravar d'amagat una conversa amb el conseller delegat de TMB, Xavier Flores, el 14 de maig del 2024. Segons el jutge, en la conversa queda clar que la reorganització de l'organigrama directiu de l'empresa no té res a veure amb la investigació que duia a terme Macías. En els correus que la dona va enviar a Flores sobre la reorganització que afectaria les seves funcions a partir del juny, el jutge no veu cap indici que Macías es prengués els canvis com una represàlia.

L'escrit del jutge també evidencia que quan Macías li explica a Flores la investigació que du a terme, el conseller delegat no li fa cap recriminació, i fins i tot li diu que compta amb el seu suport i li demana que actuï segons les seves conviccions, ja que ell acatarà el resultat de la investigació i farà el que indiqui l'informe, com dur el cas a la fiscalia. De fet, TMB va dur el cas a la fiscalia, que el va arxivar.

En aquella conversa, el jutge assegura que Macías va intentar, sense aconseguir-ho, "tergiversar la realitat induint Flores a dir el que a ella li podia interessar tenir gravat". A més, en la conversa la dona deia que no havia demanat protecció a l'OAC envers Flores. I el jutge dedueix que va demanar la protecció per una "por injustificada" a que Flores la deixés sense funcions i, per tant, volia "blindar-se en el futur, per si de cas".

Sobre l'elaboració del nou protocol antiassetjament, que va entrar en vigor el setembre del 2024 i que va reduir les funcions de Macías i va acabar amb el seu acomiadament, el jutge recorda que era la mateixa Macías qui deia que era urgent aprovar-lo. De fet, el jutge justifica que no és fins que existeix el nou protocol, pel qual Macías ja no tenia el control de les investigacions internes, que apareix la primera denúncia contra ella, ja que anteriorment hauria tingut un conflicte d'interessos clar.

La sentència encara va més enllà i assegura que l'exdirectiva pressionava les empreses perquè arribessin a les conclusions que a ella l'interessaven, ja que els dos primers informes que van fer no li donaven la raó pel que fa al suposat assetjament de la cap de recursos humans a una treballadora. També l'acusa de premiar les empreses que li feien cas i les tornava a contractar per a futures investigacions. "La ingerència i pressió que Macías exercia sobre els despatxos als quals encarregava els informes era una pràctica habitual i recorrent", afirma la sentència.

Per tot això, fonts de TMB s'han mostrat molt satisfetes per la sentència, ja que "queda totalment provat que hi va haver assetjament –de l'exdirectiva acomiadada a un subordinat—i que no hi va haver ni represàlia ni cap conspiració".

Cronologia

Carme Macías va ser nomenada el novembre del 2023 com a cap de compliment normatiu i al desembre com a responsable de la bústia interna de denúncies. Feia 19 anys que estava a l'empresa i cobrava uns 138.000 euros bruts a l'any.

Tot va començar a principis del 2024, quan l'aleshores cap de compliment normatiu de TMB va rebre una denúncia a la bústia ètica d'una treballadora contra la cap de recursos humans i dos directius més per assetjament laboral. A finals de març va citar la cap de recursos humans com a testimoni. Va proposar mesures cautelars cap a la treballadora, com visites psicològiques setmanals, però la cap de recursos humans hi va posar pegues, segons Macías.

La querellant va enviar un correu electrònic a la cap de recursos humans per demanar-li que deixés d'interferir en les seves investigacions. Pocs dies després, a principis d'abril, el conseller delegat, Xavier Flores, li va comunicar que li retirava les responsabilitats sobre la bústia interna de denúncies perquè volia fer un canvi organitzatiu i va atribuir aquesta funció al director jurídic. A mitjans d'abril, Macías va demanar protecció a l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), i a finals del mes Flores la va citar al despatx per, segons ella, fer-la "reflexionar sobre l'afectació" de la denúncia de la treballadora contra els directius. En la reunió, segons la dona, Flores va intentar influir en les seves investigacions, li preguntava què posaria als documents i li suggeria fer-hi canvis.

Antifrau la va considerar alertadora protegida el 10 de maig. El 14 de maig l'OAC va enviar la comunicació d'aquesta condició a Flores i a Laia Bonet, tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona i presidenta de TMB.

L'aleshores cap de compliment normatiu va fer dos informes preliminars que no veien del tot demostrat el suposat assetjament, però sí que ho feia un tercer document. No obstant això, el cas va ser dut a la fiscalia i arxivat el desembre del 2024.

El 7 de juny el consell d'administració de TMB, presidit per Bonet, la va destituir formalment, i al juliol la cap de recursos humans va impulsar la creació d'un protocol contra l'assetjament i va proposar la contractació urgent d'una empresa externa perquè es fes càrrec de les denúncies internes. Mitjançant un contracte menor es va adjudicar, a dit, el contracte a una empresa. El protocol es va aprovar a l'agost, però l'empresa no va ser contractada fins a finals de setembre. No obstant això, l'empresa, segons el comitè d'empresa, va participar, des de principis de setembre, en la tramitació d'una denúncia interna contra l'excap de compliment normatiu per suposat assetjament laboral, presentada l'endemà de l'entrada en vigor del protocol. El cas va ser arxivat per la fiscalia, també.

La cap de recursos humans li va obrir un expedient sancionador, al setembre se la va apartar de les seves funcions i a l'octubre va ser acomiadada. Fins a 15 treballadors van declarar en l'expedient contra l'aleshores cap de compliment normatiu assegurant que l'ambient que es vivia al seu departament era complex i alguns van agafar baixes per ansietat o depressió i altres van voler canviar de departament fins i tot cobrant menys diners.

Ella, però, assegura que en realitat la van acomiadar per la seva investigació contra la cap de recursos humans. Segons l'excap de Bon Govern, la denúncia contra ella era falsa i va ser l'excusa per apartar-la inicialment i després acomiadar-la disciplinàriament. L'exdirectiva va recórrer l'acomiadament a la jurisdicció laboral, que ara l'ha validat, i també va dur el cas a la jurisdicció penal, que encara l'està investigant.

La dona va admetre al jutjat d'instrucció que ella era "rígida" i "estricta" en el compliment de les normes, però va assegurar que justament aquesta era la seva feina. Això li va portar discussions amb alguns subordinats i amb alguns caps, però va negar que assetgés laboralment a ningú.