Detenen 23 persones a Barcelona i Múrcia per estafar 300.000 euros fent-se passar per empleats d'entitats bancàries

La Policia Nacional ha detingut 23 persones, disset homes i sis dones d'entre 18 i 50 anys, per estafar prop de 300.000 euros fent-se passar per empleats d'entitats bancàries. Tots ells formaven part d'un grup especialitzat a usar tècniques de 'smishing', mitjançant l’enviament de missatges de text fraudulents, i de 'vishing', a través de trucades telefòniques o missatges de veu, per enganyar les víctimes i accedir als seus comptes. La investigació es va iniciar el 2025, després que la policia espanyola rebés diverses denúncies similars. Els agents han registrat 48 denúncies arreu de l'Estat i han comissat 2.200 euros en efectiu i aparells i material electrònic. Als detinguts també se'ls atribueix un delicte de blanqueig de capitals.

Segons la investigació, alguns dels membres de la trama es feien passar per treballadors dels departaments de seguretat de diverses entitats bancàries. Gràcies a la informació prèvia de què disposaven sobre les víctimes, aconseguien generar prou confiança perquè aquestes acabessin fent transferències de diners. Altres integrants de l’organització s’encarregaven de captar els anomenats 'mulers', que rebien els diners als seus comptes i posteriorment els distribuïen.

La Policia Nacional va detectar que els presumptes autors contactaven amb les víctimes a través d’aplicacions de missatgeria instantània i, en alguns casos, després d’una trucada telefònica prèvia. Els informaven d’un suposat accés fraudulent als seus comptes de banca en línia. Per reforçar la credibilitat de l’engany, utilitzaven aplicacions capaces de modificar el número de telèfon del trucant i fer-lo coincidir amb el d’algun departament de l’entitat bancària suplantada.

A continuació, enviaven missatges de text amb un enllaç que dirigia les víctimes a una pàgina web falsa. Quan aquestes hi introduïen les seves credencials d’accés, les facilitaven directament als estafadors, que podien consultar amb detall la seva informació bancària.

D’aquesta manera, els delinqüents obtenien dades bancàries de manera fraudulenta i arribaven a conèixer informació tan específica com els darrers moviments del compte, el saldo disponible o les targetes associades. Aquest coneixement els permetia reforçar la confiança de les víctimes i fer més convincent l’estafa.

Per obtenir el benefici econòmic, els estafadors informaven les víctimes que el departament de seguretat del seu banc havia detectat i bloquejat transferències fraudulentes. Tot seguit, els indicaven que, per anul·lar-les, havien de seguir unes instruccions determinades o bé fer enviaments de diners a través d’aplicacions de pagament instantani. Aquests imports acabaven ingressats als comptes dels mulers.

'Mulers' especialitzats

Alguns dels arrestats exercien el paper de 'mulers', és a dir, rebien als seus comptes bancaris els diners procedents de les estafes i posteriorment els transferien a altres comptes designats pels responsables de l’organització. A canvi, percebien una comissió per cada operació realitzada.

Després de nou mesos d’investigació, els agents del Grup de Ciberdelinqüència de la Brigada Provincial de Policia Judicial de València, amb la col·laboració de les comissaries de la Policia Nacional de Terrassa i Múrcia, van aconseguir identificar els responsables de la trama.

L’operació va culminar amb la detenció de 23 persones a Barcelona i Múrcia, on l’organització tenia establert el seu centre d’operacions.

Durant els escorcolls, els agents van intervenir més de 2.200 euros en efectiu, una tauleta, un ordinador, una memòria USB i quatre targetes SIM. L’import total estafat supera els 300.000 euros, i la investigació ha permès aclarir 48 denúncies a escala estatal.

Dels 23 arrestats, tretze tenien antecedents policials. Entre els detinguts hi ha també els dos presumptes caps de l’organització, que han passat a disposició judicial. La resta han quedat en llibertat amb l’obligació de comparèixer davant l’autoritat judicial quan siguin requerits.