Detenen un menor a Alacant que administrava una xarxa internacional que va cometre un ciberatac a Catalunya
KillSec va causar danys a l'empresa de quasi un milió d'euros, va robar informació sensible i va intentar extorsionar-la
- Què ha passat: Els Mossos i la Guàrdia Civil han detingut un menor d'Alacant que administrava KillSec, un grup de ransomware responsable de més de 1.000 ciberatacs globals. L'operatiu, coordinat amb Europol i l'FBI, també ha permès desmantellar la infraestructura del grup.
- El ciberatac a Catalunya: KillSec va atacar una empresa catalana a principis de 2025, va robar dades sensibles, la va intentar extorsionar i va causar danys de gairebé un milió d'euros. El menor detingut era un dels administradors principals del grup.
- L'operatiu internacional: L'operació KillSwitch ha implicat autoritats de 9 países, amb 3 detinguts totals i 6 entrades i escorcolls a Grècia, Regne Unit i Holanda. S'han assegurat 1.100 terabytes de dades.
- Dades del grup: KillSec, actiu des de 2024, va fer uns 500 ciberatacs exitosos a més de 280 víctimes, que van arribar a pagar rescats de 500.000 euros en criptomonedes.
Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil han detingut un menor de 16 anys a Alacant que administrava una xarxa internacional que va cometre un ciberatac a Catalunya. Aquest grup de pirates informàtics, conegut amb el nom de KillSec, va atacar una empresa a principi del 2025, va robar-li informació sensible, va intentar extorsionar-la i li va causar danys propers al milió d'euros. Segons la investigació, aquest menor era un dels administradors principals del grup. Se l'ha arrestat en el marc d'un operatiu internacional, que s'ha estès a altres països d'Europa i on hi han pres part l'Europol i l'FBI. A més del menor, hi ha dos detinguts més. Es calcula que KillSec i els seus tentacles criminals han fet més de 1.000 ciberatacs a tot el món.
La detenció del menor s'ha fet aquest dimarts, en el marc d'una operació internacional coordinada per Europol i Eurojust. Els Mossos d'Esquadra la Divisió d'Investigació Criminal (DIC), en coordinació amb la Guàrdia Civil, van arrestar el menor d'edat a Alacant. Al jove se'l vincula directament amb l'activitat delictiva de KillSec, un grup que infecta sistemes operatius amb un programari (ransomware) i demana rescats per recuperar les dades robades.
Durant l'operatiu a Alacant, els agents van fer dues entrades i escorcolls a un domicili i a una oficina d'un establiment hoteler. A més del menor detingut, també hi ha una dona investigada per la seva suposada relació amb la xarxa de pirates informàtics.
Als registres es va intervenir material informàtic, telèfons mòbils, carteres de criptoactius i serveis d'anonimització i xifratge d'informació relacionats amb la presumpta activitat delictiva de l'entramat. En una primera anàlisi, els investigadors han pogut evidenciar transaccions corresponents a pagaments en forma de rescat per part d'algunes víctimes.
Ciberatac el 2025
La investigació dels Mossos d'Esquadra es va iniciar arran d'un ciberatac, presumptament del grup KillSec, contra una entitat catalana a principis de 2025. Segons la investigació, els atacants haurien accedit als sistemes de l'empresa, sostret informació sensible i intentat extorsionar-la. Davant d'aquests fets, els especialistes en cibercrim de la DIC dels Mossos d'Esquadra van obrir una investigació per esclarir l'autoria de la intrusió, la filtració de dades i el posterior intent d'extorsió. Els danys ocasionats per aquest ciberatac van ser de gairebé un milió d'euros.
Paral·lelament, la Guàrdia Civil va iniciar una altra investigació arran d'una petició de col·laboració de l'FBI de San Juan de Puerto Rico, orientada a identificar a persones relacionades amb KillSec que poguessin residir a Espanya. Els investigadors de la Guàrdia Civil, partint d'una imatge d'un perfil, van identificar un dels administradors del grup criminal, que residia a la província d'Alacant.
La constitució d'un Equip Conjunt d'Investigació (ECI) entre la DIC dels Mossos d'Esquadra i la UCO de la Guàrdia Civil va permetre coordinar les investigacions i identificar el sospitós. Era aquest jove de 16 anys, a qui ara s'ha detingut, i que a més de ser el principal administrador de la xarxa de pirates informàtics també hauria participat al ciberatac comès a Catalunya.
L'operatiu dut a terme a Alacant ha comptat amb el suport d'especialistes d'Europol i la participació d'investigadors de la Policia Federal Belga, de l'Oficina Federal de Policia Criminal d'Alemanya i de l'FBI.
Arreu del món
L'actuació conjunta entre els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil s'emmarca en l'operació internacional KillSwitch, desenvolupada contra el grup KillSec i coordinada amb Europol i Eurojust. A la investigació han participat autoritats de Bèlgica, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Romania, Espanya, Suïssa, Regne Unitat i Estats Units, amb el suport de les empreses privades de ciberseguretat BitDefender i Group-IB.
A més del d'Alacant s'han fet dos detinguts més i sis entrades i escorcolls a Grècia, el Regne Unit i Holanda. Els investigadors atribueixen als sospitosos diversos papers, entre els quals els d'administrador, desenvolupador, negociador i afiliat.
Aquest grup de pirates informàtics hauria fet més de 1.000 ciberatacs a tot el món, dels quals uns 500 haurien tingut èxit amb més de 280 víctimes, algunes de les quals haurien abonat rescats del voltant de 500.000 euros en criptomonedes.
L'operatiu dut a terme aquest dimarts ha permès desmantellar la infraestructura de KillSec, incloent-hi la seva pàgina de filtracions. A més, s'han pogut assegurar com a mínim 1.100 terabytes de dades. Durant la investigació també s'han posat sota control policial cinc servidors centrals i s'han intervingut diversos dominis d'internet.
Des del 2024
KillSec, actiu aproximadament des de 2024, accedia a sistemes d'organitzacions mitjançant l'explotació de vulnerabilitats i de punts d'accés deficientment protegits, especialment en entorns d'emmagatzematge. Els seus integrants copiaven informació interna sensible i la traslladaven a infraestructures sota el seu control.
Les víctimes rebien amenaces de publicació de les dades sostretes si no pagaven el rescat exigit. Quan la víctima no pagava, els arxius podien posar-se a disposició per a la descàrrega gratuïta.
Els investigadors continuen examinant els dispositius i les dades intervingudes, alhora que continuen rastrejant els beneficis derivats de l'activitat criminal del grup, inclosos els actius en criptomonedes. Les proves obtingudes podrien permetre identificar noves víctimes, nous ciberatacs i altres persones implicades.