Direccions de centres educatius de Barcelona reclamen mesures "valentes" per afrontar "l'esgotament" del sistema
Els directius volen més autonomia, recalcular les plantilles i més suport als alumnes vulnerables
- Què reclamen: L'Assemblea de Direccions demana revisar el càlcul de plantilles per direcció i coordinació (inalterades des de 1994), cobrir àgilment les baixes de menys de 7 dies i ampliar l'autonomia dels centres per triar docents.
- El context: Les direccions asseguren que tots els agents educatius comparteixen el diagnòstic d'una 'emergència educativa' i que el professorat veu que les reivindicacions van més enllà de la qüestió salarial.
- Mobilitzacions previstes: Molts centres adoptaran mesures visibles el proper curs, com la reducció de sortides i col·lònies, per evidenciar la situació davant de les comunitats educatives.
- Demanda d'inclusió: Reclamen incrementar professionals dels EAP i SIEI, que l'alumnat nivell 4 computi doble a ratio, i revisar el desplegament del decret d'inclusió amb recursos coherents.
L'Assemblea de Direccions de Barcelona, que agrupa equips directius de centres docents de la capital catalana, han reclamat aquest dimarts al Departament d'Educació, els sindicats i la societat en general respostes "valentes" als reptes del sistema educatiu, al qual creuen que li falta personal i recursos. En un comunicat de final de curs al qual ha tingut accés l'ACN, volen que es revisi el càlcul de plantilles per a les hores de direcció i coordinació, que les cobertures de baixes i permisos siguin més àgils, que es doni més autonomia als centres per triar els perfils dels seus docents i que es doni més suport als alumnes amb necessitats educatives.
En el comunicat, asseguren que "el sistema educatiu fa temps que dona senyals evidents d'esgotament. La complexitat creixent dels centres, l'augment de les necessitats de l'alumnat, la manca de recursos i la sobrecàrrega dels professionals han situat l'educació en un punt que exigeix decisions valentes, compartides i amb visió de futur".
Diuen que tots els agents implicats --sindicats, assemblees docents, entitats educatives i el Departament d'Educació-- comparteixen la diagnosi que ens trobem davant d'una "emergència educativa". "Tot i que encara no s'han trobat solucions plenament consensuades, cada vegada hi ha més consciència que el sistema necessita canvis profunds i urgents", afegeixen.
En aquest context, "el professorat ha deixat clar que les seves reivindicacions van molt més enllà de la qüestió salarial", tot recordant les mobilitzacions de la primavera. "El debat s'ha situat en les condicions que fan possible una educació de qualitat. El Govern ha anunciat algunes mesures, encara insuficients, però és significatiu que pràcticament totes les forces polítiques reconeguin la necessitat de reforçar el sistema educatiu", argumenten.
Des de l'Assemblea volen reivindicar el paper de les direccions dels centres educatius. Exerceixen, diuen, "una funció essencial i polièdrica: som membres dels claustres, responsables de personal, referents per a les famílies, impulsors dels projectes educatius i representants de l'administració. Assumim aquesta responsabilitat amb compromís, però massa sovint sense els recursos, el temps ni les eines necessàries".
Per això volen fer sentir la seva veu i reivindicar-se com un dels agents que cal escoltar. "La nostra mirada global sobre el funcionament dels centres ens permet aportar una perspectiva transversal i imprescindible per construir solucions realistes, sostenibles i pensades des de la realitat quotidiana de les escoles i instituts", asseguren.
El pròxim curs començarà en un context de mobilització. Cada centre adaptarà les reivindicacions a la seva realitat, però el missatge col·lectiu serà compartit: "la impotència de no poder donar a l'alumnat allò que necessita per manca de professionals ha portat el sistema al límit". Molts centres adoptaran mesures per fer visible aquesta situació davant de les seves comunitats educatives i de la societat, com ara la reducció de sortides i colònies o la visibilització de totes aquelles tasques invisibles que sostenen el funcionament dels centres.
Malgrat aquest context, des de l'Assemblea volen acabar el curs reiterant la seva voluntat de diàleg. Continuen convençuts que cal construir espais de "participació real" amb l'administració, les organitzacions sindicals i els representants polítics, perquè "només des de la corresponsabilitat serà possible afrontar els reptes del sistema educatiu".
Mesures urgents
Amb aquest objectiu, plantegen quatre mesures urgents que poden alleugerir la situació actual i crear les condicions necessàries per iniciar una nova etapa de treball conjunt.
El model actual de càlcul de plantilles "ja no respon a la realitat dels centres educatius", diuen. "És imprescindible actualitzar les hores destinades als càrrecs directius i de coordinacions, pràcticament inalterades des d'abans de 1994, i incrementar la dedicació de coordinacions estratègiques com la digital, la COCOBE o les coordinacions de cicle", reclamen. Igualment, consideren que cal adequar les plantilles a la complexitat real de cada centre, revisar els criteris d'assignació de recursos i afavorir més estabilitat dels equips docents, reduint la rotació que dificulta la consolidació dels projectes educatius.
També reclamen que garantir la cobertura immediata de qualsevol absència ha de ser una prioritat. "El sistema no es pot permetre que l'alumnat perdi hores lectives ni que la resta del professorat assumeixi de manera sistemàtica una sobrecàrrega de feina. Les baixes de menys de 7 dies, els permisos i les reduccions de jornada han de disposar de substitució automàtica, amb procediments administratius àgils que evitin dies sense cobertura docent i assegurin la continuïtat pedagògica de l'alumnat", argumenten.
També diuen que els centres necessiten recuperar "espais d'autonomia" que els permetin consolidar els seus projectes educatius tal com indiquen diversos estudis, el més recent publicat aquest mateix mes per l'OCDE. "Cal obrir un debat serè i constructiu amb l'administració, els representants polítics i les organitzacions sindicals sobre la capacitat de les direccions per participar en la configuració dels equips docents. Alhora, és necessari mantenir i reforçar els perfils específics, revisar el sistema d'adjudicacions provisionals i garantir l'estabilitat dels equips impulsors dels projectes de centre. Tot plegat ha d'anar acompanyat de més confiança en el criteri professional de les direccions", asseguren.
Per últim, diuen que "l'èxit de l'escola inclusiva depèn de la coherència entre els objectius que es fixen i els recursos que es posen a disposició dels centres". Per això reclamem un increment dels professionals dels EAP, dels SIEI i dels especialistes, així com que l'alumnat de nivell 4 computi doble a efectes de ràtio i plantilla. També veuen necessari ampliar les hores d'atenció directa als centres (l'atenció de vetllador per un alumne nivell 4 hauria de ser 1 vetllador amb formació per cada nen), reduir els temps de resposta dels serveis educatius i revisar el desplegament del decret d'inclusió perquè els recursos disponibles responguin realment a les necessitats dels centres.
Al mes d'agost se'n van de vacances amb la convicció que "encara hi ha temps de reforçar el sistema educatiu si totes les parts assumeixen la responsabilitat que els correspon". "Les direccions continuarem treballant amb compromís i voluntat de servei, però és imprescindible que aquest esforç vagi acompanyat de decisions valentes que garanteixin la sostenibilitat dels centres i la qualitat del servei educatiu", conclouen.