ECAS diu que 40 de 60 municipis analitzats posen traves a l'empadronament i apunta a un "problema estructural"
Demanen la igualtat de condicions en el padró per prevenir les desigualtats
- El problema: ECAS detecta que 40 de 60 municipis estudiats creen dificultats per empadronar, i en 4 de cada 10 es nega l'empadronament a qui el demana.
- Per a qui importa: Afecta grups vulnerables que necessiten accés a serveis públics i drets vinculats a estar empadronat (educació, sanitat, ajudes socials).
- Diagnòstic d'ECAS: No es tracta de casos puntuals, sinó d'un «patró» sistemàtic que revela un problema estructural a l'administració local.
- Demanda: ECAS reclama que les administracions revisin pràctiques i reforcin la seguretat jurídica en l'accés a l'empadronament.
La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) ha presentat un informe aquest dimarts sobre les traves administratives en l’empadronament a Catalunya. En un sondeig a entitats de 60 municipis, han detectat que 40 presenten dificultats per empadronar els sol·licitants, és a dir, dos de cada tres analitzats. A més, en 4 de cada 10 s'ha indicat que no s’empadrona a tothom qui ho demana. Des d'ECAS han denunciat que les dades mostren que les traves en l'empadronament no són casos aïllats, sinó que "dimensionen un patró" i formen un "problema estructural". En aquest sentit, han fet una crida a les administracions a revisar les pràctiques i reforçar la seguretat jurídica en aquest àmbit.
El sondeig es va fer entre març i abril del 2026 a 54 entitats socials. En total, s’han recollit 124 respostes d’una mostra de 60 municipis d’arreu de Catalunya. L’informe mostra una vulneració dels drets “extensa”, ja que 40 dels municipis posen traves a l’empadronament.
L’estudi també presenta barreres en l’empadronament en domicili fictici (EDF) o sense domicili fix. ECAS ha denunciat que dels 60 municipis sondejats, cap empadrona de manera "àgil" a tothom qui sol·licita el padró en domicili fictici. A més, en 29 municipis alguna entitat ha indicat que no s’empadrona als sol·licitants d’aquest tipus.
Des d’ECAS han reivindicat que és un "problema estructural" que opera com un "circuit invisible", i han explicat que la informació normalment la faciliten les entitats socials en lloc de les administracions. Així, han fet una crida a donar mecanismes per conèixer aquesta via d’empadronament perquè esdevingui una eina de garantia del padró en situacions d’exclusió residencial.
D’altra banda, un 46% de les respostes al sondeig indiquen que hi ha diferències en el tracte quan s’acudeix al tràmit acompanyat per personal tècnic. ECAS ha denunciat que aquest fet treu autonomia a les persones i ho considera "un indicador de desigualtat i discriminació".
A més, un 11,3% de les persones sondejades assenyalen que els municipis exigeixen un temps mínim de residència, quan la normativa no ho estableix com un requisit. Un 32,3% de les respostes indiquen que se supera el temps màxim de resposta del tràmit i no s’aplica el silenci administratiu positiu.
Quatre traves principals
Així doncs, des d’ECAS han assenyalat quatre traves principals per empadronar-se. La primera és preparar la documentació, després presentar la sol·licitud on també denuncien la bretxa digital. Un altre entrebanc és la verificació tècnica, perquè moltes persones tenen por a les inspeccions policials al domicili i no gosen obrir la porta. L’última trava identificada és la resolució de la sol·licitud, on ECAS ha denunciat l’arbitrarietat de criteris, la interpretació subjectiva i les discriminacions de tracte segons origen.
Kautar Loukaini, membre de Junta Directiva d’ECAS i coautora de l’estudi, ha explicat que les dades "no són el missatge", sinó que "dimensionen un patró" i indiquen que no són casos aïllats. A més, ha considerat que l’informe mostra com el tràmit per empadronar-se molts cops acaba convertint-se en "el primer gran obstacle" dels sol·licitants amb les administracions. Així, ha reivindicat que el padró no és un privilegi, sinó que és una obligació administrativa.
Loukaini també ha fet una crida a homogeneïtzar els processos administratius per evitar les traves i les aplicacions desiguals. "Com més complexa és la situació d’una persona, menys homogènia és la resposta administrativa", ha afegit.
El director general d’ECAS, Carlos Macías, ha reivindicat que el dret al padró "és una manera de construir cohesió social" i ha recordat que és una "obligació real", i no una opinió política. A més, ha destacat la importància de l’empadronament per millorar la qualitat democràcia.
Des d’ECAS han recordat que el padró "no crea ni atorga drets", però han remarcat que és una eina per demostrar el veïnatge i "recollir i conèixer la realitat del territori".