El Ball Cerdà de la Seu d'Urgell preveu batre el rècord de parelles enguany i superar les 150
La junta estudia crear un banc de vestits i replantejar l'edat dels grups per revertir el descens de parelles mitjanes
- Creixement de participació: L'organització preveu superar les 150 parelles, gairebé un 25% més que les 120 de l'any passat. Moltes persones que no havien ballat mai enguany hi participen.
- Alarma en el grup mitjà: Els nens i nenes de 9 a 16 anys ha baixat a 15 parelles, molt lluny de les 20 ideals. La junta atribueix la caiguda al cost dels vestits (més de 1.000 euros) que s'han de renovar cada 3-4 anys pel creixement.
- Solucions en estudi: Es planteja crear un banc de vestits (als quals la gent és reticent a deixar) i retardar l'entrada al grup d'adults als 18 anys en lloc dels 16 actuals per revitalitzar els mitjans.
- Repte logístic: La plaça Patalán, escenari tradicional, ha quedat petita per l'afluència i no es pot ampliar més. El primer dia d'assaig ya hi havia 50 parelles.
El Ball Cerdà, la dansa tradicional que es celebra cada diumenge de la festa major de La Seu d'Urgell, ultima els assajos amb la previsió de superar el rècord de participació. L'organització calcula que enguany hi podrien arribar a ballar unes 150 parelles, per damunt de les prop de 120 de l'any passat. Davant d'aquest creixement, però, la junta es mostra preocupada pel descens de parelles al grup de mitjans i estudia crear un banc de vestits i replantejar l'edat d'entrada als grups per revertir aquesta tendència. Els assajos es duen a terme aquesta setmana al pati de l'Escola Pau Claris, com cada any.
La membre de la junta Dolors Carrillo explica que encara és difícil fer una previsió exacta de les parelles que hi haurà enguany, perquè hi ha gent que només assaja un dia i és complicat calcular quanta gent hi haurà finalment. Amb tot, assegura que “hi ha molta gent que no havia ballat mai i que aquest any diuen que ballaran”. Aquest increment, apunta, també suposa un repte logístic, ja que la plaça Patalín, l'escenari tradicional del ball al nucli antic, “té unes mides” i “no es pot fer més gran”.
Tot i el creixement general de la festa, la junta es mostra preocupada pel descens de parelles al grup de mitjans (de 9 a 16 anys), que enguany només arriba a la quinzena quan l'ideal serien una vintena. Carrillo reconeix que no tenen clar el motiu, ja que “abans de la pandèmia ens movíem al voltant dels petits 40 parelles i dels mitjans 40 parelles”, mentre que “els adults han augmentat” notablement. Entre les possibles causes, apunta el cost dels vestits, que en el cas dels infants s'ha de renovar cada tres o quatre anys pel creixement, mentre que en adults és una inversió per a tota la vida. Un vestit infantil pot costar més de 1.000 euros, mentre que en el cas dels adults el preu pot arribar als 2.000.
Per abaratir aquesta barrera d'entrada, la junta estudia crear un banc de vestits, tot i que Carrillo admet que serà complicat tirar-ho endavant, ja que “la gent és reticent a deixar el vestit” perquè és una peça delicada, amb elements cosits que es poden enganxar en ballar, i que sol tenir un fort valor sentimental.
Paral·lelament, l'organització es planteja retardar l'edat d'entrada al grup d'adults per descongestionar-lo i reforçar el de mitjans, tot i que es tracta d'una proposta encara sense concretar que la junta preveu estudiar amb un horitzó de dos anys. Així, la barrera d'entrada per al grup d'adults es mouria als 18 anys, en comptes dels 16 actuals.
L'augment sostingut de participació obliga a repensar la logística de la festa. Segons Teresa Balsells, que enguany tanca el ball junt amb Agustí Guasc, l'espai ja s'ha quedat petit per l'actual volum de parelles. Destaca que només el primer dia d'assaig “érem 50 parelles, i això és una barbaritat”. Balsells i Guasc ballen des del 2011-2012 com a parella casada, i enguany els toca el tancament després d'anys ballant-hi en família, amb les filles incloses.
Enguany, la parella encarregada d'obrir el ball és formada per Roger Azorín i Agnès Arajol, que fa anys que hi participen. Azorín es sent molt orgullós de poder ser enguany el fadrí major, i destaca l'evolució de la festa des que ell mateix hi ballava de jove, assegurant que “cada any va més”. La seva majorala, Agnès Arajol, ho atribueix en part al fet que la seva pròpia generació, que va viure el ball intensament a l'escola, ara torna a implicar-s'hi. “Molta gent que deixava de ballar ha tornat aquest any”, assegura.
La festa manté, com l'any passat, la possibilitat que hi participin parelles del mateix sexe, sempre que vesteixin la indumentària que els correspongui.