VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Política

El cap d'Informació dels Mossos defensa la presència de dues agents en una assemblea docent i rebutja demanar perdó

L'oposició li retreu que "desautoritzi públicament" a la consellera Parlon, que es va disculpar pels fets

El cap d'Informació dels Mossos defensa la presència de dues agents en una assemblea docent i rebutja demanar perdó

El cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, Carles Hernández, ha defensat aquest dimarts al Parlament que és legal que dues agents del cos assistissin d'incògnit a una assemblea docent el maig passat a Barcelona. Ha assegurat que "no va ser una infiltració, sinó una tasca operativa d'obtenció d'informació preventiva per garantir tots els drets". Hernández ha dit que no demana perdó, tot i admetre que va ser una feina "mal planificada i mal executada", i ha conclòs que es pot estudiar si cal mantenir aquests mètodes. L'oposició li ha retret que "desautoritzi públicament" a la consellera d'Interior, Núria Parlon, que es va disculpar pels fets i va instar a no repetir-los.

En una tensa sessió de la comissió d'investigació sobre infiltracions policials, Hernández ha intervingut davant la presència del nou director general del cos, Ferran López, i la nova comissària en cap, Sílvia Catà, a més de l'anterior cap, Miquel Esquius. Hernández ha volgut justificar l'actuació policial del 6 de maig assegurant que no van ser agents infiltrades o encobertes sota l'empara d'una investigació judicial, sinó que recopilaven informació operativa per poder dimensionar el dispositiu de seguretat per a les mobilitzacions docents de les següents setmanes. D'aquesta manera, ha dit que "l'objectiu no era obtenir informació" de l'assemblea com a tal, sinó fer-la servir només per a les manifestacions i talls de carreteres que es preveien.

D'aquesta manera, i sota autorització del cap d'Informació territorial, es van valorar els antecedents de les mobilitzacions docents, el 49% de les quals no es van comunicar entre gener i maig, i es va buscar informació en fonts obertes. No obstant això, no ha aclarit si es va intentar una mediació amb els sindicats convocants per obtenir més informació. Segons ell, la intenció era compaginar els drets de vaga i mobilització amb el dret a la mobilitat de la resta de la ciutadania pels que havien d'agafar un avió, fer un examen o tenien una visita mèdica.

Per això, ha assegurat que les dues agents van entrar a una reunió de l'assemblea docent anunciada a xarxes socials i sense cap filtre a la porta. "Van entrar sense mentir" i sense cap identitat falsa, ha dit, però ha admès que ho van haver de fer quan van ser descobertes, per tal de preservar la seva integritat física i poder marxar d'allà sense perill. Tampoc van intervenir durant l'assemblea, per la qual cosa ha preguntat als diputats quin dret havien vulnerat, tot i admetre que la seva presència podia generar "inquietud".

En tot cas, ha dit que aquesta funció de recopilació d'informació operativa per a conflictivitat social i laboral està encarregada a la Comissaria d'Informació dels Mossos des del 2011 i està emparada per diversa legislació internacional, estatal i catalana, i jurisprudència de diversos tribunals espanyols i internacionals, ha assegurat. També ha dit que dictamini el que dictamini el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre aquella actuació, que ha estat denunciada pels sindicats, el cos pot fer una reflexió interna per millorar els seus procediments. "No direm que sempre ho hem fet així, o que no ho hem fet mai així", ha assegurat. Per això, ha dit que des de l'endemà d'aquella actuació, el 7 de maig, totes les autoritzacions de tasques similars passen per les seves mans, mentre que fins aleshores ho autoritzava cada cap territorial. També ha assegurat que des d'aleshores no hi ha hagut cap petició similar, però ha volgut dir si anteriorment se n'havien autoritzat més.

També s'ha mostrat obert al fet que "si moralment o socialment no s'entén l'actuació", la policia catalana pot obrir un debat per abandonar aquestes actuacions, encara que siguin legals. "Els Mossos d'Esquadra sempre volem millorar", ha dit, i estan oberts a canviar els seus procediments. A més, ha dit que s'ha arxivat la informació reservada que s'havia obert contra les dues agents i els seus superiors en considerar que no s'havia vulnerat la legalitat vigent i per tant no es podien prendre mesures disciplinàries contra ningú.

Els grups de l'oposició han estat molt crítics amb la intervenció de l'intendent, a qui han retret que "desautoritzés públicament" la consellera Parlon i l'anterior director general del cos, Josep Lluís Trapero. Parlon va demanar disculpes per aquella actuació policial, que no li havia "agradat". Entén les disculpes de la consellera, però des d'un punt de vista policial creu que ell no pot disculpar-se per una actuació que des del 2011 s'ha fet amb l'aval dels comandaments i la ponderació de drets. "No demano perdó perquè crec que no he de demanar perdó; no puc demanar perdó", ha assegurat. "No vinc a defensar una actuació que no em crec, me la crec fermament", ha reblat. Però també ha dit que no valora les declaracions de Parlon i Trapero, ni les desautoritza. "Els criteris polítics i operatius no sempre van alineats", ha reconegut. "Puc entendre que algú consideri aquella actuació inadequada", ha admès, però ha dit que no dimitirà, malgrat que està a disposició de la nova cap del cos.

L'oposició, en "xoc"

Francesc de Dalmases, de JxCat, s'ha mostrat en "estat de xoc" per la intervenció "inacceptable" del comandament policial, en considerar que no havia tingut en compte que la consellera Parlon havia qualificat "d'error" la infiltració policial. Li ha recordat que la cambra catalana va demanar la destitució de Parlon i Trapero per allò, i li ha preguntat si els criteris operatius han d'estar supeditats a les directrius polítiques del Govern o el Parlament. Per això, considera que Hernández ha "dinamitat la conselleria des de dins". "És una vergonya la imatge que ofereixen de la consellera", ha reblat.

Laia Cañigueral, d'ERC, li ha recordat que per preservar els drets dels vaguistes o dels ciutadans afectats per les vagues, no es pot vulnerar el dret de reunió o de vaga mateix. També ha assegurat que podrien haver obtingut la mateixa informació mirant les xarxes socials.

Andrés García Berrio, dels Comuns, veu "molt preocupant" el discurs d'Hernàndez, i li ha preguntat si caldrà posar persones a les portes de les assemblees de treballadors perquè no entri la policia, a partir d'ara. A més, li ha recordat que aquella actuació policial no té una habilitació legal "clara".

Xavier Pellicer, de la CUP, ha situat el discurs del mosso "fora de qualsevol marc jurídic i democràtic" i n'ha demanat la "destitució fulminant", així com una auditoria pública de la Comissaria d'Informació dels Mossos.

Finalment, Christian Soriano, del PSC, ha reiterat que ni al PSC ni a la consellera Parlon els va "agradar" aquella actuació policial, que ve "d'inèrcies policials" de fa molts anys i que ja s'han pres mesures per no repetir-la.

Abans de parlar sobre la infiltració en una assemblea docent ha dit que desconeixia les infiltracions de la Policia Nacional en moviments socials catalans o el ciberespionatge amb el programari Pegasus.

Llegeix l'original a l'ACN