El cas contra els policies nacionals que van buidar un ull a Roger Español arriba a judici aquest dimecres
Seran els únics agents no amnistiats i jutjats per la violència policial de l'1-O
- Cas únic d'acusació: És el primer i única judici contra agents estatals per lesions a votants de l'1-O, ja que no van ser amnistiats per la gravetat de les ferides (pèrdua d'ull).
- Posicions enfrontades: La fiscalia demana l'absolució per compliment del deure; la defensa d'Español reclama 13 anys de presó per lesions i tortures, argumentant que el tret va ser deliberat i represaliat.
- Judici de 4 dies: La vista comença dimecres amb Español com a primer testimoni, i inclou nombroses proves i declaracions de comandaments policials i agents de l'UIP.
- Context polèmic: La disputa sobre si els trets van ser autoritzats per la distància (15-20 m segons fiscalia vs 14,12 m segun la defensa) marca el centre del judici.
L'Audiència de Barcelona comença a jutjar aquest dimecres quatre policies nacionals per haver buidat un ull a Roger Español l'1 d'octubre del 2017. Es tracta del primer i únic judici contra agents estatals per les lesions a votants del referèndum d'independència, ja que no han estat amnistiats. El judici està previst per aquest dimecres i dijous i els dies 30 de setembre i 1 d'octubre, i comptarà amb nombrosos testimonis. La fiscalia demana l'absolució dels agents per compliment del deure, i Español demana 13 anys de presó per lesions i tortures per a l'escopeter, dos subinspectors i un inspector que van donar les ordres de disparar boles de goma tot i fer-ho, en el cas d'Español, a menys distància de la reglamentària.
El cas ha trigat gairebé nou anys a arribar a judici després d'un llarg periple judicial. El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona va assumir tots els casos de violència policial a la capital catalana pel referèndum de l'1-O. Va obrir desenes de peces separades, una per cada centre educatiu on els antiavalots de la Policia Nacional van colpejar votants. Molts casos es van arxivar o més tard amnistiar. La fiscalia va demanar l'arxivament del cas de Roger Español, el que hi havia les lesions més greus, per eximent de compliment del deure, però el jutge instructor va tirar endavant la causa.
Més tard, el ministeri públic i les defenses van demanar l'amnistia per als policies, però l'Audiència va considerar que no es podia aplicar, perquè les lesions eren tan greus que s'incloïen en una de les excepcions de la llei per no aplicar l'oblit penal. En la seva resolució, l'Audiència de Barcelona recordava que la llei d'amnistia exclou els actes dolosos contra les persones que hagin pogut produir la pèrdua o inutilitat d'un òrgan o membre, pèrdua o inutilitat d'un sentit o una greu deformitat. És per això que rebutja aplicar-la als quatre policies. A tres d'ells sí que els amnistia pels delictes relacionats amb l'ús de les seves defenses. Español també queda amnistiat del delicte d'atemptat contra els agents de l'autoritat. Ara finalment el cas per les seves lesions arriba a judici.
En l'escrit d'acusació, l'activista demana imposar una pena de nou anys de presó als agents per delicte de lesions amb pèrdua d'òrgan i de quatre anys de presó per tortura, així com la inhabilitació durant el període que duri la condemna. La seva defensa, exercida pel centre per a la defensa dels drets humans Irídia, demana imposar als processats el delicte de tortura en considerar que el tret que li va causar la pèrdua de l'ull "es va efectuar com a represàlia per participar" en l'1-O i tenia, així, una "intenció clara de castigar-lo".
Segons l'escrit, els quatre agents processats eren "perfectament coneixedors que no existia una situació de perill cap a cap dels agents policials actuants ni cap a tercers", que "la reunió era pacífica" i que "per la proximitat amb què es trobaven els manifestants, era altament probable que les bales de cautxú produïssin lesions de gravetat".
"Aquesta decisió era compartida i acceptada pels quatre acusats, des de la seva posició en l'escala de comandament, verbalitzada en aquesta direcció, i que no va ser revertida en cap moment malgrat l'evolució dels esdeveniments quan s'anaven produint trets amb les escopetes de cautxú, arribant a disparar-se en aquell punt fins a 17 bales", indica el document.
La defensa d'Español assegura que el policia que li va treure l'ull va disparar contra ell en tres ocasions, i va ser la darrera bala, disparada "voluntàriament", subratlla el document, la que va impactar contra el seu rostre, quan es trobava "entre periodistes amb les mans aixecades", "a només 14,12 metres". El tret li va causar un esclat ocular dret amb fractura orbital i maxil·lar, així com lesions físiques i psíquiques greus, amb seqüeles permanents, remarca l'escrit. Español demana 320.632 euros als policies i al govern espanyol.
Òmnium Cultural, que exerceix l'acusació popular, també demana 13 anys de presó per als agents. L'advocada d'Òmnium en aquest judici, Laia Serra, assegura que l'acusació de lesió amb pèrdua d'un òrgan principal conjuntament amb el delicte de tortura està fonamentada en diversos motius, entre els quals que el tret va ser deliberat, sabent el potencial lesiu d'aquest tipus d'armes i en represàlia per l'actitud d'Español envers l'actuació de la policia espanyola aquell dia. Afegeix que també pel fet que l'escopeter "va identificar i disparar tres trets contra ell fins que un li va fer esclatar un ull". A més, un cop ferit, els escopeters d'aquell grup van continuar disparant contra la gent que socorria el ferit en lloc d'activar els serveis mèdics. Per últim, Serra apunta que l'ordre de disparar i la forma com es va executar, "manifestament antireglamentàries", van ser avalades i no impedides per tota la cadena de comandament.
Per la seva banda, l'ANC, també com a acusació popular, reclama 12 anys de presó per als policies. L'escrit d'acusació de l'entitat fa responsable subsidiari al Ministeri de l'Interior, i aprova la quantitat que reclami Español per les lesions i seqüeles patides físiques i psíquiques. L'entitat també sol·licita que al judici hi hagi intèrprets per garantir l'ús del català.
La versió de la fiscalia
Per contra, la fiscalia, que ja havia demanat l'arxivament de la causa, no acusa els agents. En un llarg escrit de 26 pàgines, fa una introducció d'11 pàgines sobre les circumstàncies del referèndum d'independència i la formació i instruccions que reben els agents antiavalots de la Policia Nacional.
Segons el ministeri públic, els agents del grup Camel 10 de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) van irrompre a l'institut Ramon Llull i van decomissar urnes i paperetes. A la sortida, el grup Camel 50, liderat per l'inspector acusat, va escortar els agents de l'altre grup i va obrir un passadís perquè poguessin arribar fins als vehicles policials amb les urnes decomissades i poder abandonar la zona. Tot seguit, l'inspector va ordenar als seus subordinats que pugessin als vehicles per marxar.
Quan eren al carrer Sardenya prop de Diputació, a uns 300 metres de l'institut, un grup nombrós de persones que els havia estat seguint des del centre educatiu els va "barrar el pas" amb crits constants com "fora les forces d'ocupació" o insults, continua l'escrit de fiscalia. Els manifestants van tallar el carrer davant de les furgonetes durant uns 30 o 45 minuts durant els quals els vehicles no podien ni avançar ni retrocedir. Entre 600 i 800 persones van asseure's a terra al voltant de la quarantena d'agents policials bloquejats. "Era materialment impossible seguir avançant", assegura la fiscalia.
El comandament de Camel 50 va dir per megafonia fins a tres cops als concentrats que deixessin passar els vehicles policials. També es va dirigir a un bomber que era a la zona i feia de mediador, però els concentrats no es van moure, indica. Un subinspector també processat, cap del subgrup Camel 51, va intentar també fer mediació amb periodistes que hi havia a la zona, però tampoc va aconseguir que els independentistes es moguessin. Vist el fracàs de la mediació, l'inspector de Camel 50 va ordenar la càrrega policial amb les porres, per tal d'obrir-se pas.
Els concentrats van començar a llençar tanques metàl·liques contra els agents i els vehicles i els cridaven "no sortireu d'aquí". Segons el relat del ministeri públic, els cops de porra no van aconseguir obrir pas a les furgonetes, i l'inspector va ordenar el replegament i fer marxa enrere. Els manifestants els van començar a seguir i van llençar tanques, llambordes, pedres, ampolles, escombraries, cons i altres objectes. Per això, l'inspector va ordenar disparar salves, munició que només fa soroll, però tampoc va aconseguir l'objectiu d'obrir pas.
Finalment, l'inspector va ordenar disparar boles de goma, prohibides als Mossos d'Esquadra, però no a la Policia Nacional. Segons la fiscalia, els manifestants eren a uns 15 o 20 metres de distància, cosa que permetia autoritzar els trets. L'ordre va arribar als subinspectors de Camel 51 i Camel 54. Aquest van traslladar l'ordre als seus oficials i aquests als escopeters. Era una ordre "genèrica" que va "marcar l'inici" de l'ús de boles de goma, que els escopeters havien d'anar disparant contra el terra fins que hi hagués una ordre contrària, diu el ministeri públic.
Una desena d'escopeters van anar disparant mentre es replegaven enrere per tal de dispersar els manifestants. La fiscalia remarca que els trets es feien cap a la zona d'on procedien els llançaments d'objectes i es van fer amb dos elements de reducció de potència, en la posició menys lesiva que permetia l'escopeta.
Segons el ministeri públic, Roger Español, que era entre els centenars de manifestants, va "protagonitzar múltiples escomeses" conta policies, inclosos diversos llançaments de tanques metàl·liques, una de les quals va impactar a l'esquena d'un agent, per la qual cosa va ser denunciat i processat judicialment, però finalment amnistiat.
Cap a les 10 del matí, una de les pilotes de goma disparades per l'escopeter acusat va impactar a la cara de Roger Español, que era a 14,12 metres de distància segons demostren les imatges.
La fiscalia assegura que en el moment de disparar aquella bola, l'escopeter tenia el seu camp de visió "parcialment retallat a causa de la presència d'altres agents de policia just davant d'ell". També afirma que mai va considerar probable cap risc elevat de lesions greus. Finalment, l'escrit del ministeri públic afirma que l'escopeter "va disparar en compliment d'una ordre traslladada per la via reglamentària i que no podia desobeir perquè no es tractava d'una directriu manifestament il·legal".
L'escrit de la fiscalia també recorda que les UIP desplegades a la ciutat de Barcelona l'1 d'octubre tenien la instrucció expressa de no utilitzar ni pots de fum ni gasos lacrimògens. No obstant això, una circular del 2013 de la Policia Nacional establia que les boles de goma s'havien de llençar a distàncies superiors als 50 metres, o "excepcionalment, en rebre agressions directes que comportin una perillositat extrema, es farà el llançament a una distància no inferior als 15 metres aproximadament". El grup Camel 50 va disparar en aquell enfrontament un total de 17 boles de goma.
L'escrit del ministeri públic conclou que no s'ha pogut demostrar quin comandament va donar l'ordre de no fer detencions, tot i que en ocasions similars s'haurien fet per resistència a l'autoritat, desobediència greu o atemptat contra l'autoritat. I finalitza dient que les actuacions policials als col·legis electorals, en general, es van prolongar en excés perquè "el nivell de resistència dels congregats va ser més gran del previst".
Per tot això, la fiscalia demana l'absolució dels policies encausats per l'eximent de compliment del deure. Les defenses dels policies també en demanen l'absolució.
Per aquest dimecres està prevista la declaració del mateix Español, testimonis de l'acusació, el comissari en cap de la Brigada Provincial d'Informació de la Policia Nacional i alguns mossos d'esquadra. Dijous es preveu que declarin testimonis de les defenses, comandaments i agents de la Policia Nacional. El 30 de setembre hi haurà les pericials i documentals i declararan els quatre acusats.