VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Política

El Centre Delàs denuncia que Espanya exporta armes a tres de cada quatre conflictes armats actius al món

Un informe reclama revisar autoritzacions controvertides i més transparència en el control del comerç d'armament

El Centre Delàs i l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) han alertat que l'Estat espanyol va exportar material militar, armes de foc i tecnologia de doble ús a almenys una de les parts enfrontades en tres de cada quatre conflictes armats actius al món durant el 2024 i el 2025. Així ho indica l'informe 'Armes Made in Spain', que assenyala especialment les vendes a l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Ruanda, i reclama revisar les autoritzacions d'exportació controvertides, més transparència i canvis en els mecanismes de control. Segons el treball, en total, en aquest període Espanya va vendre armament i tecnologia de doble ús a 132 països. A més, la recerca també ha avisat de la continuïtat de la cooperació militar amb Israel.

L'informe, que porta per títol ‘Armes Made in Spain. Anàlisi de les exportacions de material militar espanyol 2024-25’, posa de manifest que la internacionalització de la indústria militar espanyola i les polítiques públiques de foment de les exportacions de material militar "prevalen sobre les obligacions legals i els compromisos internacionals de prevenció de conflictes i respecte dels drets humans".

Segons el treball, el 69,7% de la producció militar espanyola es ven a l'estranger. Les dades també "evidencien" la dependència econòmica del sector dels mercats internacionals. En aquest sentit, l'estudi ha indicat que el 2024 les exportacions de material de defensa van arribar als 3.491 milions d'euros, mentre que les autoritzacions d'exportació van assolir els 17.395 milions. Durant el primer semestre del 2025, les exportacions van sumar 2.333 milions d'euros i les autoritzacions van arribar als 19.728 milions.

Exportacions controvertides

Entre els casos que l'informe considera especialment controvertits hi ha les exportacions a l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units (EAU) i Ruanda, per la seva implicació en els conflictes del Iemen i de la República Democràtica del Congo (RDC), respectivament, amb greus conseqüències humanitàries.

Durant el període 2015-2024, corresponent als deu primers anys de participació de la coalició liderada per l'Aràbia Saudita i els EAU en el conflicte del Iemen, l'Estat espanyol va exportar material militar per valor de 2.857 milions d'euros als primers i de 449 milions als segons.

Pel que fa als dos últims anys analitzats, i a l'espera de conèixer les dades del segon semestre del 2025, Espanya va exportar a l'Aràbia Saudita material militar, de doble ús i armes de foc per valor de 172 milions d'euros. En el cas dels Emirats Àrabs Units, les exportacions d'armament van superar els 296 milions.

En el cas de Ruanda, implicada en el conflicte de l'est de la República Democràtica del Congo, l'informe ha destacat l'exportació de material militar per valor de 12 milions d'euros durant el 2024. Aquest material inclou sistemes de vigilància i de defensa aèria fabricats per l'empresa espanyola Indra.

Relacions militars amb Israel

L'estudi també ha examinat les relacions industrials i militars entre l'Estat espanyol i Israel. Tot i les mesures aprovades pel govern espanyol per establir un embargament d'armes, les autores han indicat que les relacions armamentístiques entre tots dos països es mantenen.

En concret, l'informe ha identificat vies de continuïtat de la cooperació entre els sectors militars dels dos estats, sobretot a través d'adquisicions, producció conjunta i introduccions mitjançant tercers països. El Centre Delàs ha reiterat que les mesures adoptades no han resolt totes les vies de col·laboració industrial i militar.

Crítiques al control de les exportacions

Per al Centre Delàs i l'IDHC, les xifres han plantejat interrogants sobre el rigor amb què s'avaluen els riscos associats a les transferències d'armament i sobre la voluntat política d'aplicar de manera exigent la legislació estatal, europea i internacional.

"El problema no és únicament a quins països s'exporten armes, sinó també com es prenen aquestes decisions i quins mecanismes existeixen per fiscalitzar-les", han apuntat les autores del treball.

L'informe també ha qüestionat el funcionament de la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús (JIMDDU), l'organisme encarregat d'autoritzar les exportacions espanyoles. Les autores l'han definit com "un element més de la política governamental de foment de les exportacions d'armes" i han considerat que fa una interpretació "molt poc exigent" dels criteris legals que ha de tenir en compte abans d'aprovar o denegar les transferències.

En aquest sentit, han indicat que el 2024 la JIMDDU només va denegar el 0,65% de les sol·licituds d'exportació de material de defensa. Durant el primer semestre del 2025, el percentatge va baixar fins al 0,45%.

"L'escàs nombre de denegacions només es pot interpretar com a falta de voluntat política per aplicar d'una manera exigent la legislació espanyola per al control del comerç d'armes, la Llei 53/2007, i també els criteris que estableix la Posició Comuna europea amb el mateix fi. La legislació nacional i europea són, per tant, infrautilitzades", ha apuntat l'informe.

A aquesta situació, el treball hi ha afegit la manca de transparència, que dificulta el control democràtic, ja que "les actes de la Junta Interministerial estan classificades com a secretes".

Les recomanacions

Davant d'aquest escenari, el Centre Delàs i l'IDHC han plantejat diverses recomanacions per modificar les polítiques de comerç d'armes. En primer lloc, han demanat revisar i revocar, quan correspongui, les autoritzacions d'exportació encara vigents que presentin riscos de contribuir a conflictes armats, vulneracions dels drets humans o inestabilitat regional.

Entre els països que assenyalen hi ha l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, els Estats Units, les Filipines, l'Índia, l'Iran, Turquia i Taiwan.

També han reclamat desclassificar les actes de la JIMDDU per garantir la transparència i el control parlamentari i ciutadà de les decisions sobre exportacions d'armament, així com incorporar representants de la societat civil als mecanismes d'avaluació perquè els criteris humanitaris i de drets humans tinguin un pes efectiu.

A més, han proposat integrar les recomanacions de les Nacions Unides en matèria de drets humans en els procediments d'avaluació dels països receptors.

Pel que fa a Israel, han plantejat modificar la legislació per prohibir l'adquisició d'armament de països que vulnerin greument els drets humans, una mesura que, segons l'informe, comportaria de facto un embargament integral a l'Estat israelià.

Finalment, han demanat actualitzar la regulació sobre intel·ligència artificial per incorporar-hi explícitament els sistemes d'IA amb aplicacions militars i les tecnologies susceptibles d'ús dual.

Llegeix l'original a l'ACN