El centre penitenciari obert de Zona Franca es preveu inaugurar al gener, quatre mesos més tard de l'anunciat

El centre penitenciari obert de la Zona Franca de Barcelona no es posarà en marxa aquest setembre com estava inicialment previst. L'obertura es farà al gener amb uns 400 presos dels 800 previstos, i la resta s'aniran incorporant progressivament, segons han explicat fonts penitenciàries a l'ACN. L'obra i els equipaments ja estan acabats, dins del termini previst, però la incorporació dels funcionaris s'està negociant amb els sindicats, cosa que ha endarrerit la inauguració. En ser un centre de medi obert, la majoria de presos no hi dormen i, per tant, no calen tants funcionaris de nit. Per això, cal reorganitzar els torns de les plantilles.

El centre serà la presó per a reclusos en tercer grau més gran de Catalunya i la segona dissenyada i construïda expressament per a aquest tipus de presos en semillibertat, després de la de Tarragona, molt més petita i inaugurada el 2023. El centre preveu acollir 800 reclusos, dividits en dos mòduls de quatre plantes, i amb quatre presos per cada habitació. Les noves instal·lacions s’ubiquen en un solar de 6.500 metres quadrats, amb una superfície construïda de gairebé 13.000 metres quadrats, el màxim permès a la zona, a la cantonada del carrer A i el carrer 1, prop de la parada de metro de la línia 10 Sud de Zona Franca, del Port de Barcelona i de la Ronda Litoral. El cost de la inversió ascendeix a 35,6 MEUR.

Externament és bastant diferent d'una presó convencional, sense murs perimetrals ni reixes o concertines, i internament també es perceben molt menys les mesures de seguretat que en un centre penitenciari ordinari.

Abans de l'estiu es preveia tenir l'edifici moblat i amb totes les instal·lacions i serveis, també de seguretat, en funcionament. Durant l'estiu es preveia fer la formació pels treballadors perquè coneguessin l'espai i el seu funcionament, i aquest setembre s'hi havia de traslladar a viure els primers interns. Això s'ha endarrerit almenys quatre mesos.

El centre està especialment dissenyat per acollir presos que compleixen la pena de presó classificats en tercer grau penitenciari. És a dir, que només dormen a la presó entre setmana i que de dia surten per formar-se i treballar. El centre acollirà homes procedents de la demarcació de Barcelona que fins ara complien la pena en tercer grau a les presons de Trinitat i Wad-Ras de la capital catalana, que sumen totes dues una capacitat de 600 places. Es guanyaran, per tant, 200 llits per a interns en semillibertat i se centralitzaran en un únic espai la gestió administrativa i les tasques de tractament. La posada en marxa del nou equipament culminarà amb el tancament definitiu de la presó de Trinitat Vella.

Actualment, Justícia té 113 treballadors per a 600 presos en tercer grau a les presons de Wad-Ras i Trinitat: 65 de tractament i rehabilitació i 48 de vigilància interior. La plantilla augmentarà en funció de l'increment d'interns.

Les 800 places residencials del futur equipament estan disposades en dos mòduls independents entre ells, amb una capacitat de 400 interns cadascun, que es distribueixen en quatre plantes diferents, 100 a cada planta. Cada planta està subdividida en dos espais autònoms, de 50 interns, i cada habitació compta amb quatre lliteres. Les habitacions no es tanquen des de fora i no tenen lavabo propi, sinó que els interns comparteixen banys amb altres habitacions del mateix passadís.

Disseny diferent d'un centre ordinari

Cada mòdul disposa d’un espai central -el pati-, al voltant del qual es desenvoluparà la vida diària dels interns. La planta baixa acull els espais comunitaris (menjador, sala de lectura-biblioteca, gimnàs, aules de formació, sala de televisió) i una àrea d’atenció individualitzada amb despatxos d’entrevistes per fer el seguiment dels interns. En canvi, a diferència de les presons de règim tancat, no hi ha poliesportiu, economat o tallers d'activitats laborals, ja que es pretén que els interns facin aquestes activitats fora del centre i inserits en la comunitat.

Al soterrani s’han habilitat l'aparcament dels treballadors i l’arxiu penitenciari, que també encabirà documentació procedent d'altres presons.

El nou centre obert té un disseny amb una visió més residencial dels espais, pròpia del compliment de la pena en tercer grau, que prescindeix dels elements de seguretat d’un centre tancat, com ara murs, reixes o concertines. Fins i tot les portes de les cel·les, o habitacions, com s'anomenen aquí, es poden obrir sempre des de l'interior. També hi ha despatxos just a l'entrada, abans de superar els controls de seguretat, pels interns que ja només es fan visites amb els professionals de tractament, i ni tan sols dormen al centre. Igualment, s'han reduït el nombre de locutoris o sales per a visites d'advocats i familiars, ja que aquestes comunicacions es poden fer fora de la presó.

L'entrada al centre es fa des d'una rampa oberta al carrer, amb rajoles típiques de l'Eixample barceloní, i amb portes de vidre, tot un símbol del que es pretén que sigui un edifici amable i obert. Un cop al vestíbul, els interns han de deixar en armariets de seguretat els elements prohibits a l'edifici, com casc de moto, telèfons mòbils o objectes perillosos. Passen la resta de pertinences per un escàner i ells per un arc detector de metalls. Amb una targeta personalitzada i una càmera de control biomètric facial passen pel torn de seguretat i accedeixen a la zona residencial.

A partir d'allà tenen autonomia per moure's per on vulguin sempre que la seva targeta identificadora ho permeti. És a dir, poden accedir al pati i serveis comuns del seu mòdul, però només poden entrar a la planta de la seva habitació i a l'habitació que els pertoca, en cap altra. Les càmeres de videovigilància bastant dissimulades i la targeta identificadora per obrir les portes dels llocs on sí que poden estar permet seguir tots els moviments, controlats des de l'anomenat 'búnquer' de seguretat, situat al vestíbul d'entrada.

Un element distintiu d'un centre com aquest és que alguns presos poden tenir telèfons mòbils dins, sempre que no tinguin connexió a internet ni càmera. És a dir, que poden fer i rebre trucades o missatges SMS. Els que no tinguin permís o mitjans econòmics per tenir-ne poden demanar-ne puntualment als responsables de la presó.

Els presos de medi obert reincideixen menys

Segons un informe del 2020 del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat, la taxa de reincidència entre les persones que han passat pel medi obert és almenys 6 punts més baixa que la mitjana global, que és del 21,1%. Concretament, els excarcerats que han passat pel tercer grau i un pis d'unitat depenent tenen una reincidència del 14,8%, i els que han estat classificats directament en tercer grau tenen una taxa del 10,1%. Els altres presos que han passat pel tercer grau i altres mesures de semillibertat i medi obert no superen el 6,5% de reincidència.

La intenció del tercer grau és que els presos facin la transició entre el règim tancat i la llibertat de la millor manera possible. Justícia fins i tot promou que hi hagi presos que directament comencin a complir la pena en tercer grau si les seves circumstàncies hi ajuden o ho aconsellen. La mitjana d'estada dels interns en centres oberts és d'uns tres anys, però les circumstàncies personals de cada intern afecten molt com viu cadascú aquest període. Per exemple, no és el mateix un intern que ja tingui xarxa social, d'amistats, familiar i laboral a l'exterior, que un que no en té i se l'hagi de reconstruir o construir de nou. De fet, un 20% dels presos en règim obert tenen poques relacions amb l'exterior i molts caps de setmana, quan podrien passar-lo sencer fora del centre, s'hi queden perquè no tenen on anar o què fer. També n'hi ha que volen retornar del règim obert al tancat, per la por a la transició cap a la llibertat o la falta de recursos econòmics per viure en llibertat.