El comerç de Barcelona reivindica el seu paper com a motor econòmic i social i com a “referent” internacional

Barcelona reivindica el seu model comercial com un “referent” internacional per la seva capil·laritat, la vitalitat dels barris i la combinació entre activitat econòmica i cohesió social. En un context marcat per la globalització, l'auge del comerç electrònic i canvis en els hàbits de consum, experts en urbanisme coincideixen que el comerç de proximitat continua sent un dels principals actius econòmics i socials de la ciutat. El gerent de Comerç, Restauració, Alimentació i Mercats de l'Ajuntament, Màxim López, aposta per “treballar en xarxa” entre administracions, comerciants i entitats per definir estratègies conjuntes davant els canvis del sector, en un context marcat per la Capitalitat Europea del Comerç Local que té Barcelona enguany.

“Quan relacionem el comerç amb la ciutat, hem de posar les persones al centre”, defensa la directora i fundadora d’Intueri Consulting, Maria Segarra, que considera que el comerç “contribueix a construir la vida quotidiana”. Així, sosté que el principal valor diferencial del comerç físic davant les plataformes digitals és “la relació humana” i la capacitat de generar “vincle i pertinença”.

També defensa que el comerç està “a l’epicentre de totes les polítiques urbanes” i alerta que aspectes com la seguretat, la neteja o l’accessibilitat condicionen directament la seva viabilitat. “El comerç no ven si no té fluxos ni clients”, apunta.

En la mateixa línia, el professor agregat del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona, Lluís Frago, defensa que la densitat urbana i el model mediterrani de Barcelona han afavorit històricament una ciutat “viva comercialment”, però el sector afronta ara reptes globals com el comerç en línia, l’encariment dels locals o els canvis en els hàbits de consum.

Per fer front a això, Frago reclama regulacions sobre qüestions com els lloguers comercials o les grans plataformes de distribució i aposta per entendre el comerç “com una síntesi de la ciutat” i no com “un punt de venda aïllat”. També rebutja traslladar tota la responsabilitat al consumidor i considera que cal “planificar urbanísticament i comercialment la ciutat”.

“Facilitar l’activitat comercial”

Per la seva banda, el gerent de Comerç, Restauració, Alimentació i Mercats, Màxim López, reivindica el comerç com un element estructural del model urbà barceloní. “Barcelona té en el seu ADN el comerç”, assegura, i defensa que els reptes actuals s’han d’afrontar “preservant el model de ciutat que volem”.

Segons López, l’administració ha de “facilitar” l’activitat comercial i garantir que la ciutadania tingui “fàcil accés a un comerç de qualitat”. En aquest sentit, reivindica el paper de Barcelona dins les polítiques europees de comerç urbà i assegura que la ciutat pot actuar com “un mirall” per afrontar “nous reptes amb noves innovacions”.