El concert 'human requiem', de Jochen Sandig, arriba al Saló del Tinell amb les veus de l'Orfeó Català

El Saló del Tinell del Museu d’Història de Barcelona acull aquest dissabte i diumenge l’estrena catalana de 'human requiem', una proposta artística del dramaturg i emprenedor cultural Jochen Sandig que ofereix una posada en escena de la reconeguda obra de Johannes Brahms 'Un rèquiem alemany'. L’Orfeó Català donarà veu a aquest rèquiem, on els cantaires es barregen amb el públic, i el britànic Simon Halsey serà el director musical. El concert, que arriba amb les entrades exhaurides, és una coproducció del Palau de la Música Catalana amb el Grec Festival de Barcelona.

El mateix Sandig serà el director d’escena amb la col·laboració de Sasha Waltz, l’assistència coreogràfica de Claudia de Serpa Soares i Rosabel Huguet Dueñas, mentre que el disseny de llums serà de Jörg Bittmer. Hi participaran com a veus solistes la soprano Mireia Tarragó i el baríton Ferran Albrich, així com els pianistes Pau Casan i Pau Pere, juntament amb Belén Clemente (Beca Lluís Millet del Palau) en qualitat d’assistent de director. 

Sandig ha explicat com el seu pare el va introduir de ben petit a aquesta peça, i com anys més tard, en sentir la versió d'orquestra a Granada, va tenir la certesa que ”l'obra li parlava directament”. Aquesta idea la va madurar durant més de deu anys fins a materialitzar-la. Ha remarcat que la versió per a piano permet al cor cantar de forma molt més “íntima, suau i directa” que no pas havent de competir amb una gran orquestra.

Sobre la versió que s'estrena a Barcelona, Sandig s'ha mostrat entusiasmat amb l'Orfeó Català i ha recalcat que tots els artistes, inclosos els pianistes i els solistes, són catalans.

Donat que l'espai del Saló del Tinell no permet penjar els gronxadors habituals de la producció original, s’ha optat per integrar la sardana al quart moviment del concert. Sandig ha assenyalat que la intenció d’aquest moviment és convidar al públic a una “festa de la humanitat”. Un altre element que ha incorporat a aquesta versió  és que el concert començarà a l’exterior, a la Plaça del rei.

Compost entre els anys 1861 i 1868, coincidint amb un període marcat per la mort del seu amic Robert Schumann i de la seva mare, 'Un rèquiem alemany' va néixer d'una reflexió personal de Johannes Brahms sobre la pèrdua i la condició humana. Lluny de concebre una missa litúrgica pels difunts, el compositor va seleccionar ell mateix textos de la Bíblia en la traducció alemanya de Martí Luter per crear una obra destinada, sobretot, a consolar els qui continuen vius. Brahms substitueix el dramatisme del judici final per un missatge d'esperança, serenor i consol.

El Palau de la Música ha explicat que l'obra, escrita per a soprano, baríton, cor mixt i gran orquestra, combina "la monumentalitat simfonicocoral amb una profunda intimitat expressiva, en què integra l'herència de Bach i la gran tradició coral alemanya amb un llenguatge romàntic d'enorme força emocional". El resultat, ha afegit, és "una meditació filosòfica sobre la vida, la mort i el consol, un viatge espiritual que transita de la foscor a la llum, del dolor a la confiança, i que continua emocionant el públic per la universalitat d’un missatge que traspassa les particularitats de les diferents creences religioses".

La composició que s’ofereix en aquesta actuació és la versió de Londres, per a solistes, cor i piano a quatre mans. Sandig reimagina la peça com "una experiència participativa amb els solistes i els membres del cor movent-se entre el públic, on els espectadors deixen d’escoltar la música des del davant per situar-se al bell mig del so". Així s’origina una situació única on es barregen el text, la presència física dels intèrprets i dels espectadors, l’espai i el so, trets que converteixen l'obra en una experiència compartida d’una alta intensitat i emoció.

'Human requiem' és una producció original del Rundfunkchor de Berlín en cooperació amb Sasha Waltz & Guests i Radialsystem. Des de l’estrena, l’any 2012, s’ha presentat a Nova York, Hong Kong, Atenes, Brussel·les, Amsterdam, Granada i Adelaide, i sempre ha rebut una molt bona acollida fins al punt de ser inclosa, l’any 2016, a la llista The Best Classical Music de 'The New York Times'. Serà la primera vegada que un cor que no és el Rundfunkchor interpretarà aquesta obra, i també per primera vegada a Barcelona, en un espai tan singular i carregat d’història com és el Saló del Tinell i amb l’Orfeó Català.

Simon Halsey

Aquests concerts marcaran el final de l'etapa de Simon Halsey com a director convidat principal i ambaixador dels cors del Palau, després d’una dècada de col·laboració amb la institució. Tot i cloure aquesta etapa de manera formal, el director britànic continuarà vinculat a la institució i hi col·laborarà en projectes artístics esporàdics.

La directora del Grec, Leticia Martín, ha començat destacant la col·laboració històrica del Grec amb el Palau de la Música. També ha remarcat que tothom ha posat de la seva part per cuidar al màxim la proposta, de la qual ja s'han esgotat les entrades. Martín ha insistit en la potència de la proximitat física dels cantaires amb els espectadors com a tret característic de la producció.

Per la seva part, el director general del Palau de la Música Catalana, Joan Oller, ha destacat que és un gran repte, ja que els cantaires han d'interpretar de memòria 70 minuts en alemany i, a la vegada, actuar a nivell escènic.  Oller ha aprofitat per agrair la dècada de col·laboració amb Simon Halsey. Ha resumit els tres objectius que li van proposar quan va arribar i que considera que ha assolit: la internacionalització de l’Orfeó Català, amb projectes com la gira a la Xina; mantenir l’exigència i la integració de l’escola coral, i fer “crazy projects” o projectes fora de la zona de confort.

Veneçuela

El director general del Palau de la Música Catalana ha anunciat un concert solidari que es farà el 20 de setembre on es tornarà a interpretar el rèquiem alemany de Brahms per donar resposta a una crida de Gustavo Dudamel arran del terratrèmol a Veneçuela, a petició dels propis cantaires de l'Orfeó.