El Consell Comarcal del Bages demana que la nova llei d'alta muntanya inclogui sis pobles de la comarca
Denuncien que la normativa podria deixar aquests pobles en una situació "més feble"
- Què ha passat: El Consell Comarcal del Bages demana que la nova llei d'alta muntanya inclogui els sis municipis de muntanya de la comarca: Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix, Mura, Sant Feliu Sasserra, Sant Mateu de Bages i Talamanca.
- El problema: La nova norma reduiria els municipis d'alta muntanya de 300 a 144, cosa que deixaria fora molts territoris amb dificultats reals en carreteres, serveis, habitatge, activitat econòmica i despoblament.
- La reivindicació: El Consell Comarcal reclama que els ajuts no es reparteixin només per comarca, sinó que es tingui en compte la realitat de cada municipi, ja que els problemes de muntanya són els mateixos independentment de l'etiqueta administrativa.
El Consell Comarcal del Bages ha presentat al·legacions a la nova llei d'alta muntanya perquè els municipis de muntanya de la comarca "no perdin drets, ajuts ni oportunitats". En un comunicat, expliquen que al Bages hi ha sis municipis que ja estan reconeguts oficialment com a municipis de muntanya: Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix, Mura, Sant Feliu Sasserra, Sant Mateu de Bages i Talamanca. Es tracta de pobles que, per la seva situació, tenen més dispersió, problemes de mobilitat, més costos per mantenir serveis i risc de perdre població. Fins ara, aquest reconeixement els ha permès accedir a ajuts. El Consell Comarcal alerta que la nova llei podria deixar aquests municipis en una situació "més feble" si no se'ls té en compte.
El Consell Comarcal defensa que la nova llei redueix el nombre de municipis que formarien part del nou règim d'alta muntanya, cosa que faria que es passés de 300 a 144. Segons expliquen, això voldrà dir que molts pobles que tenen característiques de muntanya "podrien quedar fora d'ajuts o polítiques pensades precisament per ajudar aquests territoris".
El Consell Comarcal defensa que "no té sentit que un poble deixi de tenir dificultats només perquè administrativament no forma part d’una comarca d’alta muntanya. Els problemes continuen sent els mateixos: carreteres, serveis, habitatge, activitat econòmica, envelliment, despoblament i manteniment del territori". Alhora, el president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez, afirma que "els municipis de muntanya del Bages no poden quedar en segon terme. Si tenen les mateixes dificultats que altres territoris de muntanya, també han de poder accedir als mateixos recursos i ajuts".
Des del Consell Comarcal es reclama que no es perdin els drets que aquests pobles ja tenien reconeguts fins ara i que els ajuts no es reparteixin només segons la comarca on es troba cada municipi sinó tenint en compte la realitat de cada poble, ja que "si un municipi té problemes propis d’un territori de muntanya, ha de poder rebre suport com a tal".