El Consell Comarcal del Ripollès demana exhumar la fossa comuna del cementiri de Girona on hi ha 24 ripollesos enterrats
L'ens s'ha sumat a la petició feta per l'Associació per la recuperació de la memòria històrica de Llagostera
- Què ha passat: El Consell Comarcal del Ripollès s'ha sumat formalment a la petició d'exhumar la fossa comuna del cementiri de Girona on reposen 510 cossos d'afusellats, dels quals almenys 24 eren ripollesos.
- El context: Les execucions haurien tingut lloc entre març de 1939 i gener de 1945 al mur sud del cementiri. La majoria de víctimes eren pagesos de diverses comarques. L'any 2010 s'hi van col·locar 510 plaques commemoratives.
- Els passos: El Consell Comarcal diffondran els noms dels afusellats per localitzar familiars vius i demandaran al Memorial Democràtic que acceleri l'obertura de la fossa en coordinació amb l'Associació per la recuperació de la memòria històrica de Llagostera.
El Consell Comarcal del Ripollès s'ha sumat formalment a la petició d'exhumar la fossa comuna del cementiri de Girona. Segons una investigació arqueològica, hi ha 510 cossos enterrats que haurien sigut afusellats. D'aquests, com a mínim 24 eren ripollesos. Aquest dijous el president de l'ens comarcal, Amadeu Rosell, s'ha reunit amb la presidenta de l'Associació per la recuperació de la memòria històrica de Llagostera (Ripollès), Teresa Mur, juntament amb altres consellers i regidors de la comarca. Entre els acords presos hi ha el de demanar formalment al Memorial democràtic que n’acceleri l’obertura, en coordinació amb l’associació.
Durant la reunió, el Consell Comarcal del Ripollès s’ha compromès a emprendre accions per difondre els noms de les persones afusellades enterrades a la fossa per contribuir a localitzar-ne els familiars vius. També vol contribuir a donar a conèixer l’existència de la fossa i els fets que s’hi relacionen. L'objectiu final és vetllar per la recuperació de la memòria històrica i contribuir a la dignificació de les víctimes de la Guerra Civil.
La documentació situa les execucions al mur sud del cementiri i s’haurien produït entre el març del 1939 i el gener del 1945. Entre les víctimes hi consten dues dones. La relació d’oficis reforça el pes del món rural en aquella repressió: els pagesos són el grup més nombrós, amb 208 casos, molt per davant de paletes, jornalers i xofers, de diverses comarques.
L’any 2010 la fossa es va dignificar amb la instal·lació de 510 plaques amb el nom, el cognom, l’edat, la població i la data d’afusellament de cada víctima enterrada.