El Consorci del Campus Clínic avala l'avanç del pla urbanístic i situa la nova facultat de farmàcia a Esplugues

L'avanç del Pla Director Urbanístic (PDU) del Campus Clínic ha rebut el vistiplau del Consell General del Consorci que coordina el nou hub projectat entre Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues. El document preliminar amplia el campus de salut de 10 a 12,7 hectàrees, preveu transformar l'accés a Barcelona i reserva sòl per fer 1.125 habitatges -la meitat protegits-. D'altra banda, al Consell General reunit aquest dimecres s'ha anunciat que la nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la UB s'ubicarà al carrer Sant Mateu d'Esplugues de Llobregat, en un terreny cedit per l'Ajuntament a tocar de l'àmbit del PDU. La previsió és que entri en servei el curs 2032-3033.

El pla urbanístic preliminar presentat aquest dimecres en una reunió a Esplugues endreça 69,5 hectàrees entre les tres ciutats afectades pel futur hub sanitari i de recerca. Un 36% correspon a Barcelona, un 34% és terme municipal de l'Hospitalet i un 30% és Esplugues de Llobregat. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha aplaudit l'entesa i "encaix" entre els tres municipis, "que tenen realitats i necessitats molt diferents".

Per usos, hi ha un 63% de les vora 70 hectàrees per a equipament sanitari, docent i de recerca, i un 23% per a activitat econòmica. Pel que fa a habitatge, la reserva d'espai és del 10%, mentre un 4% és per a equipaments locals.

En conjunt, dins l'àmbit urbanístic que es transformarà els pròxims anys, 12,7 hectàrees corresponen al Campus Clínic. El dibuix del nou campus amplia les 10 hectàrees previstes inicialment. Entre les incorporacions, ara hi ha 380.000 m2 destinats a assistència sanitària, docència i investigació, alhora que hi ha 120.000 m2 per a activitats complementàries. És el cas de residències per a investigadors i metges residents, laboratoris o serveis com la restauració, per exemple.

Pel que fa a la resta de l'àmbit urbanístic afectat pel PDU, es preveu una reserva de sòl per fer fins a 1.125 habitatges entre Barcelona (325) i l'Hospitalet (800), la meitat dels quals seran de protecció oficial. La intenció és crear tot un nou barri "amb activitat i vida més enllà de la funció sanitària".

El document preliminar també reserva 22 hectàrees d'espais verds, amb les quals es vol allargar la rambla de Finestrelles, fer un nou parc a la carretera de Collblanc i ampliar el parc de Can Rigal.

En l'àmbit viari, es vol integrar el nus d'accés a Barcelona des de la B-23 i la Ronda de Dalt, de manera que la Diagonal sigui un gran eix d'entrada a la capital catalana amb voluntat metropolitana. Dalmau ha recordat que aquesta reordenació viària és simultània a l'ampliació de la línia 3 del metro, i ha avançat que la intenció és pacificar la zona "per avançar el límit de finalització de l'autopista, per donar resposta al creixement de les necessitats de la ciutat"

L'avanç del PDU se sotmetrà a partir d'aquest setembre a un procés participatiu que durarà fins al desembre, i en el qual "hi pot participar tot Catalunya". Hi haurà sessions en línia i també altres presencials a les tres ciutats directament afectades, com també una exposició al Centre Comercial Finestrelles. El calendari amb què treballen els impulsors de la transformació situa l'aprovació inicial del PDU a principis del 2027, moment en què s'obrirà un període d'al·legacions. La intenció és que a principis del 2028 aquestes quedin resoltes i el document definitivament aprovat.

No hi ha ara per ara definició de quants anys es trigarà a desplegar totes les accions previstes al PDU ni quants diners caldrà invertir-hi. Entre els interrogants a concretar, per exemple, hi ha el trasllat i soterrament de la subestació elèctrica de Collblanc. 

La primera pedra de la nova facultat de farmàcia, a finals del 2029

D'altra banda, el Consell General del Consorci Porta Diagonal – Campus Clínic ha concretat on s'ubicarà la nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la UB, la qual s'aixecarà en uns terrenys al carrer Sant Mateu d'Esplugues, als números 2-6 i 8. És un espai de titularitat municipal ja reservat a equipaments, i que l'Ajuntament ha cedit per aixecar la facultat. Al juliol, consistori i UB van signar el conveni corresponent.

L'edifici -que queda fora de l'àmbit urbanístic que abraça el PDU- tindrà 35.000 m2 en un solar d'uns 12.000 m2 de superfície. Respecte de l'edifici actual a Barcelona, la nova facultat incrementa l'espai un 30%, de manera que podrà acollir 30.000 estudiants més que ara. Des de la UB han recordat que l'edifici històric es va concebre fa més de 70 anys com un Col·legi Major, de manera que les instal·lacions han quedat del tot obsoletes.

El pressupost per construir el nou edifici és de 152 milions d'euros. Els diners provenen de la compra de terrenys que la Generalitat va fer a la UB -135 milions- i de 17,5 milions d'injecció directa. El calendari plantejat situa l'inici d'obres d'aquí a tres anys. Se'n vaticina la posada en marxa per al curs 2032-2033.

La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha situat el sector farmacèutic com a àmbit "estratègic" d'abast internacional. "Parlem molt de supercomputació, però la farmacologia associada a aquests àmbits i a la IA esdevenen un nou paradigma en la prevenció i el tractament de malalties", ha defensat en relació amb l'aposta per aixecar una nova facultat "que situï Catalunya entre les regions més innovadores d'Europa".

El rector de la UB, Joan Guàrdia, ha presumit de la definició de la nova facultat en el marc del Campus Clínic, "un equipament que en els plantejaments inicials no estava ni tan sols previst, però avui és el primer que comença a caminar". Guàrdia ha reivindicat la necessitat d'una nova facultat "per fer passes fermes" que reforcin "el model d'èxit iniciat fa 120 anys, quan es va transformar el primer Hospital Clínic".

En aquest sentit, ha situat el nou equipament universitari com a oportunitat per ser capdavanters en farmacologia hospitalària i en gestió de la logística dels medicaments, "un dels grans reptes que té el país com a servei públic". "És una necessitat imperiosa que la nova facultat reordeni sectors de treball que fins ara hem cuidat poc", ha afegit.

Nou dibuix de la frontera entre Esplugues, Barcelona i l'Hospitalet com a impuls econòmic

L'alcalde d'Esplugues de Llobregat, Eduard Sanz, s'ha mostrat especialment cofoi de la ubicació de la facultat de Farmàcia a la seva ciutat. Sanz ha recordat que Esplugues acull des de fa anys l'activitat de diverses empreses del sector, com Salvat o Ferrer, "de manera que l'arribada de la facultat complementa un ecosistema que és un motor d'oportunitats per generar ocupació i atraure talent". Pel que fa a l'afectació directa del nou PDU, Esplugues tindrà nou sòl d'equipament prop de Sant Joan de Déu, es garantirà l'arribada del metro i l'allargarà la rambla de Finestrelles fins la carretera de Collblanc.

Al seu torn, l'alcalde de l'Hospitalet, David Quirós, ha aplaudit l'avanç del pla urbanístic com un primer pas que marca el dibuix del futur campus, "que permet afirmar que el nou Clínic arriba a Pubilla Cases i garanteix que tots els veïns podran ser sanitàriament atesos dins la ciutat". Això és perquè amb el nou campus, hi haurà barris que passaran a tenir el nou Hospital Clínic com a centre de referència dins el terme municipal de l'Hospitalet. Quirós ha apuntat que el PDU del campus sanitari fa "repensar" la planificació urbanística del conjunt de la ciutat, "que estava desfasada i impactava negativament en la densificació del territori".

Des de l'Ajuntament de Barcelona, el quart tinent d'alcalde, Jordi Valls, ha lloat el projecte del nou hospital i el hub universitari i de recerca "com una millora de salut i de l'estructura acadèmica de tot el país". Valls ha ressaltat que la tecnologia i la biomedicina són sectors que generen "una riquesa molt més important que el turisme", motiu pel qual ha celebrat l'aposta per urbanitzar un nou àmbit que n'impulsi el futur "per garantir oportunitats econòmiques, de drets, d'habitatge i de coneixement".

Pendents del pla funcional i el concurs d'idees del Campus Clínic

A banda de tràmits urbanístics, el Campus Clínic queda ara pendent que se'n perfili el pla funcional i d'espais. És un document indispensable per convocar el concurs arquitectònic per donar forma a les 12,7 hectàrees del futur hub, que es vol anunciar abans que acabi l'any.

Segons es va anunciar al gener, el concurs es farà coincidint amb l'any en què Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura. D'entre tots els aspirants, es triaran deu equips per desenvolupar propostes inicials fins a abril de 2027, cinc equips amb propostes detallades fins a desembre de 2027 i, si s'escau, una fase final amb dos equips per a correccions i millores. El guanyador es decidirà durant el primer trimestre de 2028, i se li adjudicarà un contracte d'uns 109 milions d'euros.

També s'està avançant en el projecte per allargar la línia L3 del Metro per fer-la arribar a Esplugues. El Govern i els vuit organismes que formen el Consorci sostenen que s'està complint el calendari previst per tal que el Campus Clínic estigui operatiu el 2035.

La sessió del Consorci Porta Diagonal – Campus Clínic ha reunit representants de les nou institucions i entitats que el formen: la Generalitat, l'Hospital Clínic, el CatSalut, la UB, la Diputació de Barcelona, l'AMB, i els ajuntaments de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat.