El correfoc de Barcelona estrena una nova Porta de l’Infern de 14 metres d’amplada i 7 d’alçada

El correfoc de Barcelona estrena enguany una nova Porta de l’Infern durant les festes de la Mercè, una gran estructura escènica concebuda per l’artista Daniel Esteban que ocuparà tot l’ample del passeig de Gràcia. Amb unes dimensions aproximades de 14 metres d’amplada i 7 metres d’alçada, la peça proposa una reinterpretació contemporània de la tradicional porta d’accés al correfoc. La instal·lació incorpora prop de 1.000 cossos representats de manera fragmentada en braços, peus, torsos, cames i altres parts. La nova Porta de l’Infern està pensada específicament per a la seva instal·lació al passeig de Gràcia pel correfoc de la Mercè, el dissabte 26 de setembre.

El projecte parteix d’una estructura semicircular formada per una amalgama de cossos humans. En total, la instal·lació incorpora prop de 1.000 cossos representats de manera fragmentada en braços, peus, torsos, cames i altres parts. Aquesta part de l’arc té un pes aproximat de 425 quilos i combina resina de polièster ignífuga, amb algunes peces de ceràmica. Aquesta part es munta sobre una estructura, que  arribarà a uns 3000kg sense comptar contrapesos, i serà practicable perquè els diables de les colles puguin encendre-hi pirotècnia. 

La Taula del Foc, on s’apleguen els representants de les diverses colles de la ciutat, ha format part del procés de creació amb una comissió assessora de tres dels seus membres, Mercè Ayora, delegada territorial de Barcelona ciutat de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya; Jordi Ullate, president de la Coordinadora de Diables de Barcelona i Toni Lucena, vicepresident de la Federació de Diables de Barcelona. 

Tradicionalment, la Porta de l’Infern és l’element escènic i simbòlic que les diferents colles de diables travessen per arrencar el correfoc. 

L'ICUB ha explicat que la tradició del correfoc va néixer a Barcelona espontàniament per les festes de la Mercè del 1978. En aquell moment de recuperació de la cultura popular i tradicional, un grup d’activistes culturals i alguns membres de Comediants van voler organitzar un espectacle de foc. La idea inicial era un ball de diables clàssic, però d’una manera totalment inesperada el públic assistent va unir-se a la representació i la va dotar de moviment. Des de llavors, el correfoc ha esdevingut "una peça indispensable" en moltes festes populars de Catalunya i fins i tot, s’ha creat una modalitat infantil. 

En el cas de la Porta de l’Infern de Barcelona, abans d’arrencar el correfoc hi ha un espectacle pirotècnic i sonor de diversos minuts que simbolitza l’obertura d’aquesta porta a un altre món perquè hi surtin els diables i el seu foc. Enguany, la casa pirotècnica Estalella ha sigut l’encarregada de dissenyar l’espectacle pirotècnic, que juntament amb el disseny d’il·luminació i un grup de tabalers, crearà tota una posada en escena que aportarà un dramatisme més gran en l’escenificació de l’inici del correfoc i la pujada dels diables a l’arc per la seva encesa.

Estructura de la nova Porta de l’Infern

La nova Porta de l’Infern s’estructura en tres parts. La primera és el gran arc exterior, format per un conjunt de cossos entrellaçats que genera una imatge d’alta intensitat visual. No són figures individualitzades: els cossos apareixen sense rostres ni elements identificatius i es fonen en una única massa homogènia, evocant una mena de cova o riu de cossos.

Aquesta amalgama de parts del cos realitzats en resina de polièster, també amaga alguns detalls realitzats en ceràmica que apareixen a l’interior d’una estructura que, d’entrada, es presenta com una massa única. Aquests motius en ceràmica permeten combinar un material aspre i difícil de treballar, com la resina de polièster, amb un material amb què l’autor hi té més connexió, la ceràmica, donant com a resultat "petits fragments de natura dintre que trenquen la monotonia del fangal de cossos i afegeixen petits punts de narrativa".

Aquesta primera estructura, apunta l'ICUB, dona pas a un segon arc, més estret, que funciona com a espai de transició. Concebut com una zona de silenci i descans després de l’impacte visual de l’arc exterior, aquest segon arc, d’uns 50 centímetres d’amplada i forma semicircular, condueix fins al tercer element: un teló d’uns 11 metres d’amplada que es plega verticalment i que, un cop obert, queda recollit a la part superior de la porta.

La proposta artística parteix "d’una visió de l’infern vinculada al cansament, l’apatia, l’homogeneïtzació i la sobreexposició a la violència que caracteritzen", segons Daniel Esteban, "bona part de l’experiència contemporània". Davant d’aquest escenari, l’artista planteja "la cultura popular i l’organització col·lectiva com una possible resposta a aquesta sensació de cansament i apatia".

L’autor, vinculat des de fa anys a entitats de cultura popular de Granollers, ha anat incorporant aquest univers al seu treball artístic. En la seva mirada, els objectes propis de la cultura popular, com són les bèsties, els gegants o, en aquest cas, una Porta de l’Infern, actuen com a punts de trobada o motius que permeten aplegar la ciutadania i generar comunitat. Així, l’artista reivindica "la capacitat de la cultura popular per mantenir un caràcter irreverent, crític i d’organització col·lectiva".

Muntatge per la Mercè 2026

La nova Porta de l’Infern està pensada específicament per a la seva instal·lació al passeig de Gràcia pel correfoc de la Mercè, el dissabte 26 de setembre. El muntatge està previst que duri aproximadament sis hores durant el matí de dissabte: l’estructura es construeix inicialment a terra i posteriorment s’aixeca amb una grua fins a quedar instal·lada al seu emplaçament. Finalment, es realitzaran els treballs de fixació a terra i reforçament diagonal, juntament amb les proves d’il·luminació i pirotècnia, per tenir-ho tot llest per la seva estrena a les 18.00 h amb el Correfoc infantil i a les 20.30 h amb la Ceptrotada i el Correfoc de la Mercè.