El DHub presenta la primera retrospectiva dedicada a Asunción Bastida, pionera de l’alta costura
La mostra reuneix peces tèxtils, fotografies de moda, figurins originals i material documental
- Què conté l'exposició: Peces tèxtils, fotografies, figurins originals, material documental, revistes i arxius audiovisuals que tracen el llegat de la dissenyadora i empresària.
- Context històric: Bastida va posicionar la seva casa de modes entre les més importants de Barcelona i Madrid al segle XX, durant una etapa en què la ciutat era capital de l'alta costura.
- Detalls de la mostra: Comissariada per Laura Ballarín Bescós, produïda per DHub i La Fábrica. Visitada fins al 14 de març del 2027.
El Disseny Hub Barcelona (DHub) ha presentat aquest dimarts l’exposició ‘Asunción Bastida. Barcelona i l’alta costura’, que recupera el llegat d’una dissenyadora pionera i una empresària d’èxit que va situar la seva casa de modes entre les més importants de Barcelona i Madrid al segle XX. Comissariada per Laura Ballarín Bescós i produïda pel Disseny Hub Barcelona (DHub) i La Fábrica, la mostra proposa un viatge en el temps fins a una Barcelona que es va erigir en capital de l’alta costura. La proposta reuneix peces tèxtils, fotografies de moda, figurins originals, material documental, revistes, publicitat i arxius audiovisuals procedents de fons públics i privats. L’exposició es podrà visitar fins al 14 de març del 2027.
‘Asunción Bastida. Barcelona i l’alta costura’ és la primera retrospectiva dedicada a aquesta dissenyadora de moda pionera i empresària d’èxit que va situar el seu nom entre els grans de l’alta costura espanyola del segle XX, al costat de Cristóbal Balenciaga, Manuel Pertegaz o Pedro Rodríguez. Bastida va superar els entrebancs que tenien les dones en una època en què la societat els reservava el paper de la cura de la llar i de la família i va convertir la seva casa de modes en una de les més importants a Barcelona i a Madrid, reconeguda també més enllà de les fronteres espanyoles.
La mostra - comissariada per Laura Ballarín i produïda pel DHub i La Fábrica - proposa recuperar el llegat invisibilitzat de Bastida i obre la porta a repensar les narratives hegemòniques de la història de la moda des de la perspectiva de gènere i en el context sociopolític del segle XX a Espanya. A més, posa la mirada sobre altres dones que van ser claus en el desenvolupament d’aquesta indústria com ara les maniquins, una figura que a l’època va estar estigmatitzada. Tot això, en el context d’una Barcelona que es va erigir en capital de l’alta costura amb dissenyadors i dissenyadores de referència, botigues exclusives i desfilades destacades.
“És la gran desconeguda”, admet Ballarín en una entrevista a l’ACN, “i per això aquesta mostra ens permet descobrir una dona innovadora però, sobretot, valenta, per haver construït un empori al voltant del seu negoci d’alta costura amb una excel·lència tècnica meravellosa”. La comissària també fa valdre la capacitat que va tenir per “adaptar” la seva marca a través del cinema o les revistes, amb tres innovacions clares: “la introducció del biquini a Espanya, la traducció dels codis domèstics a l’alta costura, i l’obertura d’una línia més esportiva, també per a perfils joves”.
L’exposició reuneix centenars de peces, entre fotografies de moda, figurins originals, material documental, revistes, publicitat i arxius audiovisuals a més de peces tèxtils. Moltes provenen del Museu del Disseny-DHub i de la seva Biblioteca i Arxiu, però també del fons fins ara inèdit de Viky Ballarín, la degana de les maniquís espanyoles que va treballar per a Asunción Bastida durant trenta anys. A més, se’n poden veure també altres procedents de fons d’institucions públiques i col·leccions privades.
Per a Ballarín una de les peces més “icòniques” és el vestit de casament de Lola Flores, dissenyat per Bastida. “Recordem que era una de les dones més populars de la seva època i tenim aquest model exposat aquí, un vestit de color gris perla d’encaix amb una silueta ‘new look’ adaptada expressament per a la persona que l’havia de portar”, descriu la comissària.
La modista que va crear un empori
Asunción Bastida va néixer l’any 1902 a Barcelona. El seu pare era propietari d’un gran basar de sastreria al Passeig de Gràcia. Malgrat que la vocació de modista se li va despertar de ben jove, l’oposició de la seva família va fer que no s’hi dediqués fins que es va casar. El seu marit, Marcelino Mases, tenia un comerç de gèneres de punt al carrer Girona, que ella va convertir amb el temps en una modisteria sota el nom Modas Mases de Asunción Bastida.
El negoci es va anar expandint i va poder traslladar-lo a la Gran Via l’any 1928. Sis anys més tard, amb el prestigi obtingut i l’augment de la clientela, Bastida va traslladar la casa d’alta costura al número 96 de Passeig de Gràcia, a tocar de la Pedrera i en ple Quadrat d’Or. Aquell mateix any, va expandir el seu negoci a Madrid.
Després del parèntesi de la Guerra Civil, durant la qual Bastida es va establir a Sant Sebastià, el 1939 va tornar a Barcelona i va reobrir els seus salons. El seu prestigi va anar en augment i, a la dècada dels 40, el negoci es va expandir amb una ampliació de la casa de Barcelona, un canvi d’ubicació a Madrid i una nova sucursal a Sevilla, a més de l’organització de desfilades a diverses ciutats espanyoles.
També a principis d’aquesta dècada es va fundar a Barcelona la Cooperativa d’Alta Costura, inspirada en la Cambra Sindical d’Alta Costura i vinculada a l’aparell sindical del règim. Bastida va ser una de les sòcies fundadores –l’única dona fins a l’entrada de Carmen Mir més de 20 anys després– i va formar part del que es va anomenar el selecte grup dels “cinc grans” de l’alta costura espanyola, juntament amb Pedro Rodríguez, Pertegaz, Santa Eulalia i El Dique Flotante.
Molt atenta i connectada amb les avantguardes parisenques, Bastida va ser una pionera en la indústria de la moda. Va ser la primera dissenyadora que va introduir el cotó en l’alta costura espanyola, fet que va canviar els codis del luxe des de l’excel·lència tècnica. També va ser precursora en la introducció del biquini a Espanya, poc després de l’aparició de les dues peces a França. A més, va promoure la internacionalització de la moda espanyola amb les seves desfilades a Europa, Àfrica i Amèrica. Mostra del seu prestigi i bones connexions internacionals és el fet que va ser l’única dissenyadora autoritzada per Christian Dior per reproduir i vendre en exclusiva els seus models a Espanya.
Bastida va heretar del seu pare una audaç visió empresarial, que sumada a la seva valentia, la va convertir en impulsora del ‘prêt-à-porter’ a Espanya amb l’obertura de la boutique de la seva firma, on va comercialitzar la col·lecció Jeunes Filles, dissenyada en col·laboració amb Jacques Heim, com també peces d'esport i complements. Una altra de les fites importants va ser la creació de la revista Boletín de la Moda, una de les principals revistes de difusió de l’alta costura durant vint anys i que li va permetre, a més, obrir una nova línia de negoci: la impremta.
“M’agrada recordar que més enllà de ser una dissenyadora pionera, si no també va ser una empresària d’èxit que va saber innovar a través de peces que no eren alta costura, llenceria, va tirar endavant una publicació...”, insisteix Ballarín, “ella era capaç de percebre el seu negoci com una empresa diversificada, horitzontalment i verticalment”.
Conscient de com havia de treballar per donar publicitat a les seves col·leccions, va establir una relació molt forta amb el món del cinema i va vestir a grans estrelles com ara Lola Flores, Sara Montiel, Mary Sempere o Amparo Rivelles. Tot això la va convertir en un referent a Barcelona i Espanya durant els seus 50 anys de trajectòria en el món de la moda.
Asunción Bastida al Museu del Disseny
Una de les primeres institucions a les quals va recórrer Laura Ballarín en la seva investigació va ser el Museu del Disseny-DHub, que custodia peces de la dissenyadora. La Col·lecció de disseny de moda compta amb 13 peces dissenyades (4 barrets, 7 vestits, 1 abric i 1 jaqueta). D’aquestes, a l’exposició es podran veure cinc vestits i quatre barrets dels anys 40, 50 i 60.
A més, la Biblioteca i Arxiu del Disseny conserva el Fons Asunción Bastida, un valuós testimoni documental de l’activitat de la seva casa d’alta costura. El gruix de l'arxiu, donat al museu per la seva família l'any 2021, el formen més de 6.000 figurins originals, que mostren les diferents col·leccions que va dissenyar des de 1943 fins a 1971. També inclou un petit conjunt de retrats de la dissenyadora, fotografies de models, i d'actes socials en què va participar, així com un recull de premsa i la col·lecció completa de la revista ‘Boletín de la moda’, que va dirigir la mateixa Bastida.
Activitats paral·leles i publicació
Amb motiu de l’exposició, el DHub ha programat una sèrie d’activitats relacionades. Entre altres, s’ha preparat un cicle de conferències que tindran lloc mentre duri l’exposició i que aprofundiran en la figura d’Asunción Bastida i en l’univers de l’alta costura a Barcelona. A més, hi haurà visites guiades a l’exposició els dissabtes. I a l’octubre va engegar una nova edició del Club de Lectura
‘Llegim el Museu’, organitzat pel DHub i la Biblioteca El Clot-Josep Benet, amb un programa que combina assaig i ficció per reflexionar sobre la història de la moda, el treball de les dones i el valor simbòlic del vestir.
A més, l’Ajuntament de Barcelona i La Fábrica han editat la publicació ‘Asunción Bastida. Barcelona i l’alta costura’, el primer llibre dedicat a la dissenyadora que recull la investigació portada a terme per Laura Ballarín i inclou textos d’altres autors i autores de referència.