El Govern aprova ajuts immediats per als afectats per les obres de l’L9 al Putxet
Avançarà diners als veïns a compte de futures indemnitzacions i facilitarà finançament preferent als negocis
- Què ha passat: El Consell Executiu ha autoritzat transferències del Fons de Contingència per finançar pagaments anticipats als particulars afectats per l'esvoranc vinculat a les obres de l'L9.
- Suport als negocis: Els comerços i empreses podran accedir a la línia Emergències de l'ICF amb finançament en condicions preferents per garantir liquiditat davant l'impacte de l'incident.
- Situació actual: Des del 7 de juliol, els tècnics supervisen els immobles afectats sense detectar danys estructurals fins ara. Aquesta setmana han començat a tornar els residents de dos dels vuit edificis desallotjats.
El Govern ha aprovat aquest dimarts un primer paquet de mesures urgents per donar suport als particulars, comerços i altres operadors econòmics afectats per l’esvoranc vinculat a les obres de l’L9 al barri del Putxet de Barcelona. La Generalitat utilitzarà recursos del Fons de Contingència per avançar diners als veïns abans que es resolguin les futures indemnitzacions o ajuts. Paral·lelament, els negocis podran acollir-se a la línia Emergències de l’Institut Català de Finances (ICF) per obtenir liquiditat en condicions preferents.
El Consell Executiu ha autoritzat transferències del Fons de Contingència per finançar pagaments anticipats als particulars afectats. Els diners es lliuraran a compte de les indemnitzacions o els ajuts que es puguin concedir posteriorment i tenen com a objectiu pal·liar les afectacions personals provocades per l’incident.
Pel que fa als comerços, empreses i altres operadors econòmics, el Govern ampliarà la cobertura de la línia Emergències de l’ICF perquè també hi puguin accedir els afectats per les obres de l’L9. Aquesta eina, creada l’octubre passat, ofereix finançament en condicions preferents a empreses que han d’afrontar desperfectes o perjudicis derivats d’una emergència.
La Generalitat assenyala que la mesura ha de permetre cobrir les necessitats de finançament dels negocis i garantir-ne la liquiditat davant l’impacte que l’esvoranc, el desallotjament dels edificis i les restriccions d’accés han tingut sobre l’activitat econòmica de la zona.
L’incident es va detectar la matinada del 7 de juliol, quan els sistemes d’auscultació van registrar moviments anormals. Durant una inspecció posterior, els tècnics van localitzar una cavitat en un pati d’illa a l’altura del carrer Rubinstein.
Des d’aleshores, tècnics de la constructora i equips d’assistència tècnica, supervisats per personal d’Infraestructures.cat, han inspeccionat els immobles afectats. Segons el Govern, de moment no s’hi han detectat danys estructurals. Aquesta setmana han començat a tornar els residents de dos dels vuit edificis que van ser desallotjats.
Paneque diu que les bestretes no tindran un límit tancat i cobriran les despeses justificades
En la roda de premsa posterior als acords de Govern, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha assegurat que no s’ha fixat una quantitat màxima per a les bestretes destinades als afectats. Segons ha explicat, tant la línia de finançament de l’ICF com els avançaments amb càrrec al Fons de Contingència estan oberts i s’aniran ampliant per atendre les necessitats que es produeixin.
Una oficina articulada conjuntament per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona serà l’encarregada de valorar cada cas, comprovar les despeses i determinar les quantitats que s’avancen. Aquests diners es descomptaran de les indemnitzacions que es fixin posteriorment, un cop s’hagin aclarit les responsabilitats per l’incident. Paneque ha defensat que l’administració ha d’articular primer els ajuts i determinar després “qui paga què”.
Entre les despeses que es podran presentar hi ha les relacionades amb el reallotjament, el transport, la mobilitat i altres costos del dia a dia derivats del fet de no poder viure al domicili habitual. En el cas dels comerços, també es valoraran els dies de tancament, la facturació perduda i els possibles lucres cessants.
Pel que fa al retorn als edificis, Paneque ha recordat que ja han pogut tornar els ocupants dels números 56 i 58 del carrer de Sant Gervasi de Cassoles, que sumen onze habitatges i quatre locals comercials. La finca del número 54 necessitarà com a mínim una setmana més de monitoratge, ja que les lectures dels aparells de control van començar més tard.
La consellera ha indicat que les lectures evolucionen favorablement i que no s’han detectat afectacions estructurals greus en cap dels immobles, però ha insistit que el retorn només s’autoritzarà quan els tècnics certifiquin plenament la seguretat de cada edifici. “No hem de confondre aquestes mesures amb una precipitació en el reallotjament”, ha advertit.
Mentrestant, continuen els treballs d’injecció i consolidació de la zona pròxima a la cavitat. La tuneladora es manté aturada preventivament perquè el seu funcionament podria distorsionar les lectures dels aparells de monitoratge.