El Govern aprova un pla per tecnificar els conreus d'horta i frenar-ne l'abandonament
Inclou ajudes per modernitzar els hivernacles i un nou espai experimental a l'escola de Cabrils, entre altres mesures
- Què ha passat: El Govern ha aprovat el Pla de l'horta tecnificada 2026-2028, el primer document centrat en modernitzar aquests conreus. En cinc anys, la superfície hortícola catalana ha caigut un 26%.
- Per què importa: El sector enfronta reptes claus com el canvi climàtic, els costos creixents i el relleu generacional. La modernització busca garantir la sobirania alimentària i fer el sector més competitiu.
- Què preveu el pla: Ajudes per modernitzar hivernacles, creació d'un espai experimental a l'Escola de Cabrils, simplificació de criteris urbanístics i suport per rellevar pagesos jubilats.
El Govern ha aprovat el Pla de l'horta tecnificada 2026-2028, el primer document centrat en modernitzar aquests conreus per fer que el sector sigui més competitiu. Segons el Departament d'Agricultura, en cinc anys la superfície hortícola catalana ha minvat un 26% de mitjana, situació que es vol aturar "perquè cal garantir la sobirania alimentària", diu la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Rosa Altisent Rosell. Sosté que impulsar la tecnificació permetrà "respondre a reptes com el canvi climàtic, l'increment de costos i el relleu generacional". El pla preveu ajudes per modernitzar els hivernacles, un nou espai experimental a l'Escola de Cabrils, simplificació de criteris urbanístics i suport per rellevar el pagesos que es jubilin.
El pla aprovat ell Consell Executiu d'aquest dimarts marca quatre grans àmbits: tecnificació i competitivitat de les explotacions; innovació i transferència de coneixement; formació especialitzada; i simplificació per facilitar la innovació i les inversions.
Altisent Rosell ha admès a l'ACN que el volum d'horta tecnificada a Catalunya "és molt reduït". Per això celebra que el pla obre l'oportunitat de modernitzar hivernacles existents o noves construccions previstes, alhora que es projecta un hivernacle HiTech a l'Escola Agrària de Cabrils com a espai central de formació, experimentació i demostració de noves tecnologies aplicades a l'horta. També hi ha previst fer una xarxa d'espais demostratius i s'impulsaran programes d'assessorament, com col·laboracions entre l'IRTA, les universitats, les empreses i el sector productor.
Reforçar la digitalització i fomentar projectes de recerca i innovació per fer que els conreus siguin més productius i alhora reduir les pèrdues, i reforçar la formació especialitzada amb nous cursos són altres qüestions on posa l'atenció el pla aprovat. També hi ha la intenció de reduir els tràmits a què avui s'han d'afrontar els pagesos quan volen modernitzar les seves instal·lacions. Per exemple, es planteja la creació de nous marcs reguladors únics que evitin la duplicitat de tràmits quan hi ha diverses administracions competents en una mateixa la zona.
Per desplegar totes les accions es crearà un grup de treball amb representants de les cooperatives i les organitzacions agràries per poder entrar al detall de les necessitats i definir mesures concretes, segons ha precisat la directora general. Ha dit que d'aquesta futura concreció en dependran les partides econòmiques que s'hi acabaran destinant. La voluntat és que les noves tecnologies complementin les estratègies d'aquells conreus que també aposten per fomentar els mètodes tradicionals.
Altisent Rosell ha lamentat que del 2020 al 2025 la superfície de conreu d'horta hagi baixat un 26% de mitjana, un retrocés que s'accentua al Maresme (-31%) i al Baix Ebre (-38%). Ara per ara, l'horta representa l'1,2% de la superfície agrícola, amb el Baix Camp, el Baix Llobregat, el Maresme, el Montsià i el Baix Ebre com a principals territoris.
El Govern vol aturar el descens i, de retruc, empènyer el consum de km 0, ja que actualment "menys del 20% del consum de productes d'horta entre els catalans prové de Catalunya". "Hem d'ajudar el sector amb totes les mesures possibles per garantir la competitivitat, la sobirania alimentària i el futur", ha asseverat.
Inspiració en les "obres d'art" de l'horta dels Països Baixos
Abans de posar en marxa el pla de tecnificació, una delegació del Departament d'Agricultura i una quinzena de representants d'empreses i entitats sectorials han visitat recentment diversos conreus, empreses de planters i universitats dels Països Baixos. L'objectiu ha estat veure 'in situ' diferents mètodes de producció i negoci on s'aplica l'última tecnologia.
"Allà tenen autèntiques obres d'art", ha assegurat a l'ACN un dels membres de l'expedició, Rafel Calvet, de l'empresa Calvet Fruits, amb seu a Sant Boi de Llobregat. Aquest agricultor s'emmiralla en l'aposta que els Països Baixos van fer per "prioritzar" el sector primari, "mentre a Catalunya anem una mica justos". Relata com han vist hivernacles amb una alçada tres metres superior a la d'aquí -per allunyar la calor de les plantes- i també molts robots experimentals que beuen de la intel·ligència artificial. "Però aquí això és impensable perquè ni tan sols tenim cobertura pels mòbils", es queixa.
Calvet va començar a tecnificar els seus hivernacles amb sistemes hidropònics, de manera que les plantes no estan directament al sòl, sinó que s'alimenten directament de nutrients i minerals en rengleres de terra tractada de forma específica i alimentada amb reg directe. També ha modernitzat la maquinària per fer tractaments fitosanitaris. L'experiència als seus hivernacles el porta a afirmar que aquests sistemes permeten "multiplicar per tres" el volum de producció anual en comparació al conreu tradicional, "però cal apostar-hi".
"Fa anys es donava per suposat que l'horta era un sector que anava sol perquè teníem bon clima, però això ara ja no és així", afegeix, i avisa que "cada cop hi ha menys producció". Lamenta que "a cinc anys vista la situació no pinta bé" i confia que el pla de la Generalitat permeti frenar la situació de "perill" en què es troba la sobirania alimentària.
Defensa que si tot el sector se suma a la tecnificació "i es garanteix un acompanyament" es pot "salvar" l'escenari demolidor actual. Per això demana que hi hagi un impuls per renovar els hivernacles i, especialment, per garantir el relleu generacional, "una qüestió on caldrà fer molta feina". Defensa també que el pla serveixi per "dignificar" la professió, establint registres horaris i lleis laborals ajustades a la singularitat de l'ofici.