El Govern comença a pagar aquesta setmana la prestació per als malalts d’ELA
Junts critica que la partida és insuficient i PP, Vox i CUP retreuen uns comptes "continuistes"
- Què ha passat: El Govern ha començat a pagar aquesta setmana la prestació per a malalts d'ELA i altres malalties complexes irreversibles. Ja s'han reconegut 105 persones amb el grau III+ necessari per accedir a l'ajut.
- Per què importa: La consellera Mònica Martínez Bravo presenta uns pressupostos de 4.248 MEUR (28% més que 2023) per evitar «barreres econòmiques» en l'accés a aquestes prestacions de dependència i discapacitat.
- Quin és el context polític: ERC i Comuns defensen l'acord pressupostari, però en fiscalitzaran l'execució. Junts, PP, Vox i CUP critiquen que els comptes són insuficients per complir els compromisos en dependència.
El Departament de Drets Socials i Inclusió ha començat a fer efectiva la prestació pròpia per a malalts d’ELA i altres malalties complexes irreversibles. Els dos primers beneficiaris rebran el pagament aquesta setmana, mentre que ja s’han reconegut 105 persones amb el grau III+, un pas previ necessari per poder accedir a l’ajut, que pot arribar fins als 15.000 euros mensuals. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha presentat aquest dijous al Parlament uns pressupostos de 4.248 MEUR, un 28% més que el 2023. Junts, PP, Vox i la CUP han criticat la insuficiència dels comptes, mentre que ERC i Comuns han reivindicat l’acord pressupostari però han advertit que en fiscalitzaran l’execució.
La prestació per a les persones amb ELA s’emmarca en el reforç de les polítiques de dependència i discapacitat i en el desplegament del nou model de cures. Martínez Bravo ha situat el desplegament d’aquests ajuts com un avenç per assegurar que no hi hagi “cap barrera econòmica” en l’accés a prestacions d’aquest tipus. També ha vinculat aquesta mesura al marc de la llei de dependència i al Pla Cura, destinat a agilitzar els processos de valoració de dependència i discapacitat.
Els pressupostos de Drets Socials i Inclusió per al 2026 arriben als 4.248 MEUR, 930 MEUR més que el darrer pressupost aprovat, el del 2023. El Departament defensa que es tracta de la dotació més alta de la seva història i que el 96,5% dels recursos s’inverteixen directament en les persones.
L’oposició ha qüestionat l’abast dels comptes. La diputada de Junts Ennatu Domingo ha alertat que els comptes només assignen un 1% per complir el compromís de la llei vinculada als ajuts de gran dependència. Najat Driouech d'ERC ha defensat l’acord pressupostari per “responsabilitat i sentit de país”. Els Comuns també han reivindicat el pacte, però Andrés García Berrio ha remarcat que seran “molt exigents” amb la seva implementació.
Montserrat Berenguer, del PP, ha dit que Drets Socials continua sent la “Ventafocs” en comparació amb Salut i Educació. Per part de Vox, María Elisa García ha dit que als malalts d'ELA “no els ha arribat ni un duro”. Pilar Castillejo, de la CUP, ha dit que no veu “cap canvi de fons” i ha demanat “desmercantilitzar” aquest àmbit.
En la rèplica, Martínez Bravo ha defensat que Drets Socials creix més que Salut i Educació en termes percentuals. També assegurat que el Departament està impulsant “canvis transformadors” en infància, dependència i autonomia personal. Sobre l’ELA, ha contraposat el model català amb el de la Comunitat de Madrid, on ha dit que hi ha un copagament del 40%, i ha defensat que l’objectiu del Govern és garantir l’accés als serveis públics i evitar que les persones amb menys recursos quedin fora de l’estat del benestar.