El Govern es dona un any per definir com integrar les prestacions socials i facilitar-ne l'accés
Unes 3.000 persones han utilitzat el nou sistema per demanar l'ingrés mínim vital i la renda garantida en nou dies
- Què ha passat: El conseller Raúl Moreno ha anunciat que la Comissió Interdepartamental d'Integració de Prestacions haurà d'elaborar en un any un informe per definir com integrar les ajudes socials de Catalunya. L'informe del CETIS alerta que només el 36% de les llars que poden accedir a l'ingrés mínim vital el perceben, i només el 22% en el cas del complement per a infància.
- Les causes: La complexitat del sistema actual, amb 49 prestacions diferents, desconeixement de les ajudes, tràmits burocràtics i manca de coordinació entre administracions dificulten que els ciutadans accedeixin als diners que els pertoquen.
- El pla: Els experts proposen crear una finestreta única, compartir dades entre administracions i establir criteris comuns. De moment, 3.000 persones ja utilitzen el nou sistema integrat per sol·licitar l'ingrés mínim vital i la renda garantida, que va arrencar l'1 d'octubre.
- El repte: L'integració serà gradual: els grans canvis de sistema no es fan de la nit al dia. El Govern haurà de decidir si les mesures es despleguen en sis mesos, un any o dos, sempre sense reduir els imports que reben els beneficiaris.
El Govern es dona un any per definir com integrar les prestacions socials de Catalunya i facilitar-ne l'accés als ciutadans. Així ho ha anunciat aquest divendres el conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, durant la presentació d'un informe del Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS), que alerta de la complexitat del sistema actual, amb 49 prestacions diferents. Moreno ha explicat que la Comissió Interdepartamental d'Integració de Prestacions i Ajuts, que es reunirà per primera vegada la setmana vinent, haurà d'elaborar en un any un informe per determinar com abordar la reforma. Mentrestant, 3.000 persones han utilitzat el nou sistema per demanar l'ingrés mínim vital i la renda garantida en nou dies.
L'informe, titulat 'Sistema integrat de prestacions socials a Catalunya: diagnòstic i recomanacions', constata que Catalunya destina més de 2.000 milions d'euros anuals a 49 prestacions diferents, però que una part important de les persones que hi tenen dret no les reben. En concret, el 64% de les llars que poden accedir a l'ingrés mínim vital no el perceben, un percentatge que arriba al 78% en el cas del complement d'ajuda per a la infància (CAPI). Els experts atribueixen aquesta situació, entre altres factors, al desconeixement de les ajudes, la complexitat dels tràmits i la manca de coordinació entre administracions.
Moreno ha assegurat que el Govern tindrà en compte les recomanacions de l'informe des d'ara mateix, però ha advertit que la integració de les prestacions serà gradual. Segons ha explicat, la comissió interdepartamental haurà de determinar quines ajudes es poden integrar i de quina manera. Un cop disposi d'aquesta anàlisi, el Govern podrà establir si les mesures es poden desplegar en sis mesos, un any o dos anys. "Els grans canvis de sistema no es fan de la nit al dia", ha afirmat el conseller.
Un primer pas amb l'ingrés mínim vital i la renda garantida
El conseller ha posat com a exemple de simplificació el nou sistema de tramitació de l'ingrés mínim vital i la renda garantida de ciutadania, que funciona des de l'1 d'octubre. Segons ha detallat, unes 3.000 persones ja han fet servir aquest procediment, que permet introduir les dades una sola vegada i reutilitzar-les per tramitar les diferents prestacions, inclòs el complement d'ajuda per a la infància.
Moreno ha valorat positivament els primers dies de funcionament del sistema i ha assegurat que no s'han registrat incidències tècniques importants. "El sistema funciona", ha afirmat, tot destacant que l'objectiu és evitar que els ciutadans hagin de repetir tràmits i aportar diverses vegades la mateixa documentació.
El conseller també ha reconegut que actualment és difícil accedir a algunes prestacions per qüestions burocràtiques i perquè les administracions no sempre comparteixen la informació de què disposen. En aquest sentit, ha defensat que la simplificació ha de ser una responsabilitat de l'Administració i no dels beneficiaris. "És una prestació que pel ciutadà ha de tenir una única via d'entrada", ha assenyalat.
Una finestreta única i criteris compartits
Entre les principals recomanacions de l'informe hi ha la creació d'una finestreta única per tramitar les ajudes, l'intercanvi de dades entre administracions i l'establiment de criteris comuns per determinar qui té dret a cada prestació. Actualment, una mateixa família pot complir els requisits per rebre la renda garantida de ciutadania però no els de l'ingrés mínim vital, malgrat que totes dues tenen com a finalitat garantir uns ingressos mínims.
Una de les autores de l'estudi, Elena Costas-Pérez, sòcia fundadora de KSNET, ha explicat que el problema no és la falta de prestacions, sinó l'estructura del sistema. Segons ha detallat, els experts proposen cinc nivells d'integració que van des de compartir definicions i dades fins a unificar la gestió o fusionar determinades ajudes.
Costas-Pérez ha puntualitzat que l'objectiu no és convertir totes les prestacions en una de sola, sinó aplicar el grau d'integració més adequat en cada cas. També ha advertit que els serveis socials municipals sovint han d'atendre necessitats que no queden cobertes per les prestacions autonòmiques o estatals.
L'informe recomana igualment incorporar una clàusula de no-regressivitat per evitar que la reforma comporti una reducció dels imports que perceben els beneficiaris. Moreno ha compartit aquest criteri i ha defensat que integrar prestacions "no vol dir que la gent cobri menys, vol dir que la gent cobri el que necessiti".
Detectar les persones que no demanen les ajudes
Una altra de les propostes del CETIS és que l'administració adopti un paper més actiu a l'hora d'identificar les persones que tenen dret a prestacions però no les sol·liciten. Els experts plantegen utilitzar les dades i les eines tecnològiques disponibles per detectar possibles beneficiaris i facilitar-los l'accés a les ajudes.
Moreno ha reconegut que aquesta possibilitat planteja dificultats jurídiques relacionades amb la protecció de dades, especialment quan es tracta de contactar amb persones que no han demanat prèviament rebre informació. Per això, considera necessari estudiar com es pot avançar cap a una administració més proactiva respectant les garanties legals.
La presentació de l'informe s'ha celebrat aquest divendres al Palau Robert de Barcelona i ha inclòs una taula rodona amb Elena Costas-Pérez; el president de la Taula del Tercer Sector, Xavier Trabado, i l'analista d'Ivàlua Júlia Quintana, moderada pel director general de Prestacions Socials, Valentí Arroyo. Es tracta del cinquè informe del CETIS, un òrgan d'assessorament que treballa per contribuir a la transformació del sistema de protecció social de Catalunya.