El Govern es fixa reduir un 15% les morts evitables a Catalunya abans del 2035
El Pla vol acostar els anys viscuts amb bona salut als 84,4 d'esperança de vida, davant dels 68 actuals
- Què ha passat: El Govern ha presentat el Pla de salut Horitzó 2035 amb 50 objectius, 6 eixos estratègics i 135 actuacions. El 2024 es van registrar 10.939 morts evitables (16% de les defuncions), amb el càncer de pulmó com a primera causa.
- Els objectius: Elevar la vida amb bona salut de 68 a 70 anys el 2035 i actuar sobre l'alimentació, l'activitat física, la salut mental i les condicions de vida. Es preveu situar el tabac per sota del 15% entre adults i reduir l'excés de pes.
- Per a qui: Actuacions universals però amb més intensitat en territoris vulnerables. El pla busca reduir les desigualtats: la diferència d'esperança de vida entre classes socials és de 8-10 anys.
- Desplegament: Tres etapes entre 2026 i 2035. La major part de les actuacions s'executaran amb recursos pressupostaris ja disponibles. Les regions sanitàries adaptaran les mesures a les seves necessitats.
El Govern s'ha fixat l'objectiu de reduir un 15% la mortalitat evitable a Catalunya abans del 2035, amb el nou Pla de salut, que inclou 135 accions per millorar la prevenció, reduir les desigualtats i afavorir l'envelliment saludable. El 2024 es van registrar 10.939 morts evitables, el 16% de les defuncions, amb el càncer de pulmó com a primera causa. Els catalans tenen una esperança de vida de 84,4 anys, però només 68 es viuen amb bona salut, una xifra que es vol elevar fins als 70 anys el 2035. Per fer-ho, el Govern actuarà sobre l'alimentació, l'activitat física, la salut mental i les condicions de vida, amb mesures que van des de la implantació de menjadors als instituts de màxima complexitat fins a la millora del diagnòstic del càncer.
El 'Pla de salut de Catalunya. Horitzó 2035', que s'ha presentat aquest divendres a Cornellà de Llobregat, estableix 50 objectius de salut, sis eixos estratègics, 21 àmbits d'intervenció i 135 actuacions, de les quals 25 es consideren d'alt impacte. L'estratègia pretén ampliar les polítiques de salut més enllà de l'atenció sanitària i implicar-hi àmbits com l'educació, l'esport, l'habitatge, el treball, el medi ambient i la mobilitat.
Una de les principals preocupacions és l'augment de les malalties cròniques i les situacions de dependència. Quatre de cada deu persones de 15 anys o més conviuen amb una malaltia crònica o de llarga durada, una proporció que supera el 70% entre els majors de 65 anys. El Govern vol que l'increment de la longevitat vagi acompanyat de més anys de vida amb autonomia i menys limitacions.
Pel que fa a la mortalitat evitable, el càncer de pulmó és la primera causa, seguit d'altres tumors, les malalties cardiovasculars i respiratòries i el suïcidi. La mortalitat evitable és gairebé el doble entre els homes que entre les dones. Entre els objectius del Pla també hi ha d'assolir una supervivència del càncer del 70% al cap de cinc anys, millorar el diagnòstic ràpid dels tumors més freqüents i reduir la mortalitat evitable associada a determinats càncers, l'ictus i el suïcidi.
"El nostre objectiu no és viure més anys, com hem explicat, sinó viure'ls amb més salut, benestar i autonomia, i aquest pla és probablement el gran canvi que plantegem", ha explicat la consellera de Salut, Olga Pané. "Cal entendre que per millorar la salut de la població hem d'actuar abans, arribar a les causes que la condicionen i fer més fàcils les opcions saludables a la vida quotidiana de les catalanes i els catalans; actuar quan apareix la malaltia és imprescindible, però no és suficient", ha afegit.
"Ens implica a tots, aquest pla no és només el pla del Govern, ha d'implicar el món local, les comunitats, el teixit social i econòmic i els ciutadans", ha desatacat Pané. En aquest sentit, ha assegurat que al llarg de l'any passat es van fer a Catalunya i a través del sistema públic de salut 156 milions d'actuacions assistencials, i que la despesa prevista per enguany és de 17.000 milions d'euros, el que equival a més de 2.100 euros per habitant.
Menys tabac, excés de pes i sedentarisme
En l'àmbit de la prevenció, el Govern es proposa situar el consum de tabac entre els adults per sota del 15% i reduir l'excés de pes per sota del 30% entre els infants i adolescents i del 50% entre els adults. També vol aconseguir que més de la meitat de la població adulta compleixi les recomanacions d'activitat física i que més del 20% consumeixi diàriament cinc racions de fruita o verdura.
Per assolir aquests objectius, el document planteja mesures econòmiques i fiscals per afavorir l'alimentació saludable, la promoció de supermercats saludables i sostenibles i la implantació de menjadors als instituts de màxima complexitat. També preveu cafeteries saludables als centres educatius i una millora de l'accés a l'esport extraescolar.
En relació amb l'activitat física, el Pla aposta per crear rutes saludables, connectar les vies ciclistes amb el transport públic i estendre la prescripció d'exercici físic des dels centres d'atenció primària. El descans també guanya protagonisme, amb intervencions grupals, una eina digital per abordar l'insomni i campanyes de sensibilització.
Reduir les desigualtats en salut
Un altre dels objectius centrals és reduir les desigualtats socials i territorials. Segons les dades recollides al document, la diferència d'esperança de vida entre les classes socials més afavorides i les menys afavorides arriba als vuit anys entre les dones i als deu entre els homes.
Les diferències també són importants en la percepció de l'estat de salut. El 89,1% de les persones amb estudis universitaris declaren tenir bona salut, davant del 56,5% de les persones amb estudis primaris o sense estudis. Les dones viuen 19 anys amb mala salut, davant dels 13 dels homes.
Per abordar aquestes desigualtats, el Govern planteja actuacions universals, però amb més intensitat als territoris i col·lectius amb més necessitats. Entre les intervencions prioritàries hi ha el reforç dels centres d'atenció primària en zones d'alta vulnerabilitat, la millora dels barris i la promoció de les escoles com a espais generadors de salut.
El Pla també preveu mesurar els resultats sanitaris segons el gènere, el nivell educatiu, la situació socioeconòmica i el territori, amb l'objectiu d'identificar les diferències en l'accés, la qualitat assistencial i els resultats de salut.
Salut mental i envelliment saludable
La salut mental és un altre dels sis grans eixos de l'estratègia. El Govern es proposa reduir el percentatge de població amb baix benestar emocional per sota del 10% i reforçar la prevenció, la detecció precoç i l'atenció comunitària.
Entre les mesures previstes hi ha la prevenció de l'assetjament escolar, la promoció del benestar emocional als centres educatius i una atenció especial al benestar digital dels infants i adolescents. També es planteja millorar la coordinació entre l'atenció primària i els serveis de salut mental, reforçar la detecció precoç de la psicosi i integrar l'atenció a la salut mental i les addiccions.
Pel que fa a les persones grans, el Pla aposta per prevenir la fragilitat, les caigudes, el deteriorament cognitiu i la soledat no desitjada. També preveu avançar cap a una atenció més integrada per als pacients amb malalties cròniques complexes, amb plans assistencials compartits i revisions estructurades de la medicació.
Una història clínica única i menys intervencions innecessàries
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tancat l'acte, tot posant de manifest que hi ha veus que apunten que els governs no planifiquen i que fan estratègies a curt i mitjà termini. "Avui tenim un exemple de planificació, ho dic per fer valdre les coses que fem bé, ho hem fet des de l'any 90, amb un primer pla de 1995, i a més a més aquesta vegada no és només a 5 anys vista, sinó a 10 anys", ha dit.
En aquest sentit, la transformació del sistema sanitari també forma part de l'estratègia. El Govern planteja desplegar una història clínica única, un pla terapèutic compartit i un model de dades interoperable que faciliti la coordinació entre professionals i centres.
Una altra de les prioritats és reduir les intervencions sanitàries de baix valor o sense valor, amb l'objectiu de prioritzar les actuacions que aportin més beneficis per a la salut i la qualitat de vida dels pacients. El document també preveu reforçar La Meva Salut com a eina de participació activa dels ciutadans i incorporar els resultats i les experiències comunicades pels pacients a l'avaluació de l'assistència.
En l'àmbit ambiental, el Pla inclou mesures per reduir les emissions contaminants i la petjada de carboni dels centres sanitaris, disminuir els productes d'un sol ús i impulsar la compra pública verda. També planteja reforçar la preparació davant de les onades de calor, les noves pandèmies i altres riscos relacionats amb el canvi climàtic.
Desplegament progressiu fins al 2035
El nou Pla es desplegarà en tres etapes. La primera, entre el 2026 i el 2028, se centrarà a activar les actuacions prioritàries i generar els primers resultats. Entre el 2029 i el 2030 es preveu consolidar i ampliar les intervencions que hagin demostrat eficàcia, mentre que del 2031 al 2035 l'objectiu serà aprofundir en les transformacions i garantir-ne la continuïtat.
Les regions sanitàries elaboraran els seus propis plans per adaptar les actuacions a les necessitats territorials. El Govern també preveu crear un quadre de comandament públic i publicar informes periòdics per fer seguiment dels indicadors i avaluar el compliment dels objectius.
En l'elaboració del document han participat més de 4.300 persones, entre les quals més de 3.400 ciutadans i més de 700 professionals de la salut, així com representants d'onze departaments de la Generalitat i diversos sectors socials i econòmics.
Pel que fa al finançament, fonts de Salut han explicat que la major part de les actuacions es podran executar amb els recursos pressupostaris ja disponibles. El desplegament es concretarà en plans operatius plurianuals, que es revisaran cada tres anys, i si cal, s'incrementaran els recursos per aplicar mesures addicionals.