El MAC arrenca una nova edició centrat en la irrupció de la IA en l'àmbit comunicatiu

La Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers torna a ser l'escenari durant tot aquest dimecres de la posada en escena audiovisual del país amb una nova edició del Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC). La cita aplega representants del sector, que aquest any analitzaran l'impacte que té la cada cop més destacada irrupció de la intel·ligència artificial en l'àmbit comunicatiu. El programa també inclou algunes de les propostes que es podran veure en els mitjans catalans, així com una exposició de novetats tecnològiques aplicades a la comunicació. Enguany és el primer cop que el mercat s'obre a la ciutadania, amb una part de la jornada centrada a la tarda en què l'espai serà de portes obertes amb activitats per al públic general.

Durant la jornada, el Consell de l'Audiovisual (CAC) ha aprofitat un any més per presentar l’informe del sector, que analitza com han reaccionat els actors audiovisuals, els periodistes i l’escola davant els riscos de la intel·ligència artificial.

L'estudi constata que el sector audiovisual català va facturar 9.120 milions d’euros el 2024, una xifra que suposa un increment del 5,6% respecte de l’any anterior. El sector tenia un total de 4.457 empreses el 2025, que suposaven, amb dades del 2024, 44.986 llocs de treball. Les empreses van créixer un 7,1% i l’ocupació va augmentar un 7,5% en relació amb els exercicis anteriors.

De manera segmentada, el motor principal del sector audiovisual a Catalunya va ser l’entreteniment audiovisual (4.573 milions d’euros), seguit de la publicitat i la comunicació (3.248 milions d’euros) i dels mitjans de comunicació (1.299 milions d’euros).  Al món, la facturació del sector audiovisual va ser de 2,9 bilions de dòlars (dades del 2024), un 5,5% més que l’any anterior.

La previsió és que els ingressos a escala mundial arribin als 3,5 bilions de dòlars el 2029, de manera que se superaria la taxa de creixement econòmic mundial, tot i la seva tendència a la baixa. El sistema audiovisual propi de Catalunya està format per 495 serveis de comunicació audiovisual prestats per 313 prestadors, segons el Registre de prestadors del CAC.

Aquest gairebé mig miler de serveis audiovisuals es distribueix, per tipologia, en 67 canals de televisió (la suma de 51 canals de televisió en TDT i 16 canals de televisió per internet) i 428 emissores de ràdio (la suma de 409 emissores en FM i 19 ràdios per internet).  Consum audiovisual Pel que fa al consum audiovisual a Catalunya, l’any 2025 va consolidar les tendències dels darrers anys: davallada sostinguda de la televisió lineal, estabilitat de la ràdio i creixement de les plataformes digitals, les xarxes socials i els continguts interactius.

La bretxa digital generacional gairebé ha desaparegut i el consum a través d’internet és ja un hàbit transversal i estable. El consum diari de televisió tradicional a Catalunya es va situar en 2 hores i 23 minuts per persona, 13 minuts menys que el 2024. La caiguda supera mínims històrics i consolida una tendència d’un descens d’uns 10 minuts cada any.

A Catalunya, les televisions públiques van encapçalar els rànquings d’audiència. TV3 va ser la cadena més vista per setzè any consecutiu, amb un 14,2% de quota de pantalla. Després de quatre anys consecutius perdent quota, el 2025 en va recuperar mig punt respecte de l’any anterior, en el que va ser el seu millor resultat anual des de la pandèmia. En segona posició es va situar La 1 de TVE, amb una quota del 9,2%.

Quant a la ràdio, el consum es va mantenir estable al voltant dels 93 minuts diaris per persona, una dada que s’ha mantingut estable des de la pandèmia. L’emissora líder va ser, de nou, RAC1, que per primera vegada va superar el milió d’oients diaris (de dilluns a divendres). En concret, va obtenir 1.027.000 oients en aquesta franja setmanal durant el 2025.

En segona posició es va situar Catalunya Ràdio (680.000 oients), també en la franja setmanal esmentada.  Cal ressenyar, com a tendència, que el 2025 l’audiència de la ràdio generalista va superar la de la ràdio temàtica, un fet inèdit en els darrers 20 anys.

Continguts en línia

Pel que fa als continguts audiovisuals en línia, les dades indiquen un creixement generalitzat del nombre d’abonats a les plataformes de vídeo sota demanda (OTT i IPTV). Netflix va continuar sent la plataforma amb més abonats i l’única amb presència en més de la meitat de les llars catalanes. Va guanyar 400.000 abonats el 2025, fins a superar-ne àmpliament els 4 milions. Prime Video va gaudir d’un creixement interanual del 10% i es va consolidar en la segona posició. 

Durant els dos anys anteriors, el mercat de les OTT (Netflix,Prime Vídeo, etc.) havia experimentat una lleugera desacceleració o estancament, probablement pels canvis en els models de subscripció a les plataformes. El 2025 les reticències del públic per la pujada de preus, per la introducció de publicitat i per les limitacions per compartir comptes van quedar superades i el mercat va tornar a créixer amb força. Una altra tendència que s’observa és la fragmentació progressiva del sector, on cada cop més plataformes competeixen entre elles. 

A Catalunya, el consum mitjà diari de xarxes socials va ser mesurat per primer cop per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), amb dades del 2024. El resultat és que la ciutadania catalana va dedicar diàriament gairebé el doble de temps a les xarxes socials que no pas a fer vida social en família. Entre el jovent de menys de 25 anys, el temps dedicat a les xarxes socials va ser molt superior a les dues hores diàries. Les magnituds exactes no són comparables amb els estudis de We Are Social (2 hores i 39 minuts al dia) i IAB Spain (2 hores i 20 minuts), perquè l’enquesta de l’Idescat distingeix les xarxes socials de les aplicacions de missatgeria. Catosfera mediàtica L’informe assenyala que la cultura catalana va ser el referent més present en els continguts culturals de la majoria de les televisions i ràdios analitzats pel CAC, amb valors entre el 57,7% de RAC1 i el 84,1% de TV3.

Així mateix, la llengua catalana va ser la llengua de creació més freqüent en la majoria dels mitjans generalistes.  Pel que fa a les plataformes de vídeo sota demanda, el CAC va estudiar l’oferta disponible en català a les plataformes principals, amb el resultat que Filmin va ser la que presentava una oferta més alta (20,7% del catàleg), mentre que Disney+ tenia l’oferta més reduïda, un 2,2%. Finalment, la presència del català en la creació de continguts a les xarxes encara és una assignatura pendent. La totalitat dels usuaris d’especial rellevància (UER) de Catalunya inscrits en el Registre estatal de prestadors utilitzen el castellà com a llengua vehicular. 

La vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i responsable de l’àmbit de recerca, Laura Pinyol, ha explicat que l'estudi aspira a esdevenir “una eina per entendre cap a on evoluciona el sistema audiovisual català, i també l’espanyol, l’europeu i el global”. “Des d’aquesta perspectiva, la IA continua sent la qüestió de més rellevància, en concret la polaritat IA versus informació. Així, els actors de servei públic audiovisual han pres mesures davant la implementació de la IA com a font de dades i d’informació”, ha afegit.